fantasia i uns nens encisadors (m’encanta com parla el petitó). I quin trapella en Mercuri —ben trobat aquest personatge—. Encantada de tenir el aquest conte i el meu en el mateix llibre!

Sempre que et llegeixo m’ho passo d’allò més bé.
Aquest relat és molt bo i té detalls genials. Em complau molt saber que compartim llibre.
Una abraçada,
Shaudin

Molt colpidor. M’ha arribat al cor. Al principi no sabia que es tractava d’un brau, em pensava que era algú ferit de mort en un sentit metafòric i gairebé em sentia identificada i tot. Més endavant ja m’he adonat de què anava la cosa, però el relat em tenia agafada amb l’ai al cor.
Tu has tornat la dignitat a aquesta pobra bèstia al fer-nos sentir tot el seu patiment com nostre.
Magnífic!
Una abraçada,
Shaudin

amb aquests relalts teus que són punyents i irònics i es comuniquen amb el lector d’una manera natural, envolcallant qui et llegeix sense que ni se n’adoni i, en acabar de llegir, es queda parpellejant amb la sensació que acaba de venir d’una altra dimensió.
M’ha encantat! I el títol encertadíssim també.
Una abraçada,
Shaudin

I és bonic que t’enfoquis en la seva bellesa.
Ara també poeta? Em complau veure la teva activitat literària, bonica. Un poema ple d’encant.
Una abraçada,
Shaudin

Estimada Carme,
Amb un relat curt, has aconseguit dir tant! Tota una vida, tota una evolució del paradís a l’infern. I es pot arribar a diverses interpretacions. El final és realment colpidor, i té un toc d’ambigüetat perquè el lector queda indecís, no acaba d’estar segur de si sent llàstima pel personatge o bé que, al cap i a la fi, ja li està bé aquest final. Tot plegat et fa rumiar. Molt encertat!
Gracies pel teu comentari a “Dues vides”. No t’he dit res abans perque fa dues setmanes que sóc a casa amb un virus als bronquis i no m’he trobat gens bé (encara estic lluitant contra el virus, però vaig millorant).
Petons!

que fa força temps que vas publicar aquest poema. Jo tampoc sóc gaire per aquí, no tinc gens de temps. Pero avui m’he dit: “qué m’he perdut de l’Unaquimera?” I ara estic molt contenta d’haver-te llegit un cop més i, un cop més també, haver constatat la gran qualitat dels teus escrits. Enhorabona, guapa, et mereixes ser a mil llibres!
Una abraçada des de l’altra banda de l’Atlàntic.

Sí, senyora. És bo que vulguis estar activa (a mi també m’agrada l’activitat), fer coses, viure.
Que vagi molt bé l’escola.
Una abraçada!

Hola Aleix. Com m’he divertit llegint aquest relat de l’Albert i l’Edu i les formigues. Hahaha! I quan el nen li diu al Pare Noel que l’Edu dise que se ha manjado tres formigues, hahaha. Té detalls que són veritables perles. Molt bo tot plegat! Aquesta vegada tu m’has fet un regal. Gràcies pel comentari a “Dues vides”. Una abraçada!

Sempre tan plena de tendresa, Carme. Un altre poema molt bonic que fa sentir al lector una gran pau.
Una forta abraçada i Bon Nadal!!!
Shaudin

Passo temps sense venir per aquí i em trobo que mai no deixes de trobar temes i maneres de contar-ho d’allò més originals. Genial aquest relat! I no podria ser més adient per al tema del concurs. Imaginació, lirisme i llengua. Tot plegat un magnific regal que ens fas.
Petons,
Shaudin

Ah, els records de la infantesa! Sóc una enamorada d’aquesta mena de records, tant dels meus, que tu ara m’has fet recordar, com d’altres, com aquests teus. M’has fet sentir submergida en els teus records, com si fos jo qui agafa el tren a la estació de França i després veu la botiga de les velletes des del camí ral, com si fos jo qui entra a la casa de rajoles vermelles, al menjador amb els armaris, com si em trobés jo mateixa sota la morera i com si fos jo qui sentís un calfred en passar pel lloc on es guarden les pales.
Tant de bo aquesta mena de records no ens deixin mai.
Petons,
Shaudin

No m’havia adonat que tenies més relats (feia molt que no passava per RC).
Aquest és un conte molt adient per als infants i molt ben escrit (tret de les “partangues”, hahaha). Resultaria encisador amb alguna iŀlustració, no et sembla?
Molt bé!
Una abraçada,
Shaudin

Sí!

Ves per on sóc la ex “jefa” d’un personatge de L’home fosc. Hahaha! Que bo! Gràcies, Ferran!
El relat resulta molt proper al lector; tal com diuen els altres comentaris, sembla que els lectors ens trobem allí al bar, a tocar dels personatges. O com si els veiéssim i escoltéssim en una peŀlícula o en un escenari. Els temps verbals en present, els detalls de les descripcions i uns diàlegs vius aconsegueixen aquest aspecte. I el ritme i la intriga ens enganxen sense remei a la lectura.
Molt bon relat! Perfecte per al concurs Segona Oportunitat!