Pot passar-li a qualsevol

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

No entenia el perquè de la seva tossuderia. Ves, què li feia dur-me amb ell? Al cap i a la fi ja li havia dit que a la motxilla hi tenia un entrepà i un parell de pomes; és a dir, que no m'hauria pas d'alimentar, a més, si calia, en un tres i no res podia arribar-me al supermercat del poble i comprar uns queviures. Però ell, caparrut, dient que de cap manera, que no hi podia anar amb ell, sense donar-me ni un argument convincent.

Ressentit, el vaig fitar. Feia cara de pomes agres; ben mirat, semblava malalt. Doncs ben bé que li aniria tenir un company durant el viatge si no es trobava bé. Tanmateix, no vaig gosar dir-li-ho, no fos cas que s'empipés -m'adonava que ell era una mica tibat, qui sap si fins i tot arrogant, i potser no li escauria que li diguessin malaltís- i si s'enfurismava, ai, adéu al viatge que em feia tanta il.lusió.

La llum començava a minvar i boscos i muntanyes s'anaven tornant ben foscos. A la vall, una rere l'altre, s'encenien llumetes a les cases del poble. Aviat començarien a veure's les fogueres de Sant Joan i esclataria la gatzara de coets i crits i festa. Des de dalt dels turons seria bonic de veure; per això hi havia vingut, sense esperar que me'l trobaria a ell i jo voldria canviar els plans. I tant que els volia canviar!

Vaig decidir emprar una altra tàctica. Prou de demanar com un gos.

-Les ulleres de sol que portes són molt guai -vaig dir-li com aquell qui res, tot pensant que mira que portar-les posades al vespre- Llàstima que aquí no se'n trobin com aquestes.

-Sí -va fer, lacònic.

-Si em duus amb tu, me'n podré comprar unes com les teves, oi?

Sospirà i se sentí un cro-cro que li venia del pit. Ja m'ho semblava que estava delicat.

-Bé -féu tot posant-se dempeus amb parsimònia-. És hora d'anar-me'n.

Assegut a terra i sense fer-li cas, vaig agafar un refresc de la motxilla -ell va fer un bot; potser es pensava que l'anava a atacar amb l'ampolla- i vaig beure'n un glop. No li volia dir ni adéu, per mi que anés a pastar fang. Vaig contemplar el poble allí a baix. Ara ja no em venia de gust gaudir de Sant Joan des dels turons, ell m'ho havia espatllat. Em vaig girar. El veia caminant a poc a poc pel pedruscall del camí fent cap al seu vehicle. Que desvalgut semblava, tot escarransit i amb aquells braços esprimatxats i les cames tortes; gairebé em vaig penedir de no haver-li desitjat un bon viatge.

El vaig veure per última vegada quan es ficava al seu vehicle. Tot seguit la remor del vent entre el fullatge i les notes agudes que feien els grills quedaren ofegats en sentir-se un fu-fu-fu-fu-fuuuuu... eixordador. I, d'una revolada, ell se n'anà cap a la seva galàxia.

Comentaris

  • Sorprenen[Ofensiu]
    Gemma C.O. | 26-06-2011

    Molt bo, ni per un moment he imaginat un final com aquest. Moltes felicitats!.

  • Molt bo[Ofensiu]
    jsbibiloni | 25-06-2011 | Valoració: 9

    Estimada Shaudin,

    Jo no som bon crític de comptes, el que et puc dir és que m'ha agradat i que el final és inesperat.

    Salut,

    Juli

  • Un conte que encisa als terrícoles[Ofensiu]
    nuriagau | 18-04-2011

    Un relat narrat amb una prosa exquisida amb una gran sorpresa final.

    Coincideixo amb els altres comentaristes que esmenten que és un plaer fer la relectura del relat per tal de descobrir com el narrador ha anat teixit el fil argumental

    Núria

  • Amb el teu estil impecable de sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-06-2010

    ens expliques un relat que podria ser quotidià i que, al final , esdevé de ciència ficció.
    Felicitats, Shaudin. Una abraçada des de Espanya.

  • M'he quedat bocabadat[Ofensiu]
    copernic | 15-05-2010


    Primer per la fluidesa de la història, amb un llenguatge planer, amb algun detall que invita o suggereix l'expansió lírica, per la narrativa rica i justa, sense enfalagar ni carregar massa el vocabulari i pel final sorprenent. Una història que es llegeix amb interés i que demostra una bona escriptura.
    De fet, només m'ha sorprès el final perquè ja t'he llegit vàries vegades i sempre m'ha agradat la teva prosa. Un petó que va directe cap al Canadà sigui l'hora que sigui!

  • montserrat tafalla rigol | 20-04-2010 | Valoració: 10

    Talment es pot inscriure en el génere de ciencia ficció. Génere que m'ha donat moltes satisfaccions i que no sempre he entés per la complexitat i alt nivell d'algun relat.

  • Deliciós[Ofensiu]
    Vladimir | 23-02-2010

    Una petita delícia aquest relat de ciència-ficció, encara que aquest gènere literari només es revela en l'última frase. Es tracta d'un d'aquells microrelats en els quals la darrera frase -amb sorpresa inesperada- obliga al lector a replantejar-se tot el conte de nou i, és clar, a rellegir-lo. A vegades la segona lectura revela trampes, paranys per fer creure al lector una cosa quan s'està parlant d'un assumpte completament diferent. No passa això aquí: la segona lectura és plenament consistent, si de cas hi ha una certa prudència a l'hora de referir-se al "vehicle" del extraterrestre (parlar d'una "nau" hauria esgarrat la sorpresa!). Esplèndides les descripcions del personatge "malaltís", "tibat", "desvalgut", "escarransit"...
    Un plaer descobrir aquest conte!
    Vladimir.

  • Ploma d'escriptora[Ofensiu]
    brins | 27-10-2009 | Valoració: 10

    Aquesta és la impressió que he tingut durant tota la lectura del relat. M'ha agradat molt descobrir-te. Aquesta història fantàstica, que he hagut de llegir dues vegades a causa de la sorpresa final, és prova de la teva mestria. Felicitats!

    Et continuaré llegint!

  • Jordi[Ofensiu]

    No sé si veuràs aquesta resposta; espero que la vegis.
    Escriure sí que escric, a més de, malauradament, haver de fer cinquanta mil altres coses. Estic escrivint la segona novel.la de "Més enllà del somni", "Perduts a l'altre món". Només tinc 215 pàgines, que vol dir que encara n'he d'escriure unes 70 o 80 més per acabar la història. Faré tot el possible per enviar un relat aviat; a veure si puc. Després, fins a mitjans d'agost, no em serà possible escriure'n cap.
    Per cert, vaig enviar el teu relat "D'elefants i catalans" al grup de debat de Català Sempre i ha tingut comentaris positius.
    Espero que la concentració a la Plaça Sant Jaume hagi aplegat molta gent.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Que no escrius?[Ofensiu]
    Jordi de Gènia | 11-06-2009

    Fa dies que no veig un relat nou signat per tu, què passa tens molta feina? Va posa-t'hi que ja tenim ganes de tornar-te a llegir.
    Avui a les 19 serem tots a la plaça Sant Jaume encalçant els nostres "meravellosos"politics, si, ja saps quins, els sords, muts, i cecs... però amb molta gana.
    Jordi de Gènia

  • Una història...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-05-2009

    ...que, amb detalls ben de terra -o Terra, si vols- ens transporta a l'extraordinari fantàstic d'altres vides fora.
    Detalls ben dosificats,' tempus' triat amb mestria, com si fa no fa, ens aboquen a un final sosprenent.

    Salut i rebolica!

  • Shaudin, Shaudin...com ens sorprens![Ofensiu]
    Jordi de Gènia | 30-05-2009

    Ja ho saps que m'agrada com escrius, el que escrius i sobre tot la teva imaginació desbordant.
    Aquest relat es una passada de sencillesa ben escrita.
    Jordi de Gènia

  • Hola, Shaudin!!*!![Ofensiu]
    Xess | 14-05-2009

    He llegit tots els teus relats i els seus comentaris i només puc dir el que ja t'he dit fora de "Relats".
    Escrius molt i molt bé, ja ho saps que m'agrada com ho fas.
    Com ja saps, també t'he llegit "Més enllà del somni" novel·la que recomano ferventment a tots els lectors del "Relats" que no ho hagin fet. Tu dius que és juvenil, però no se t'ha de fer cas, perquè és compartible per tota la família. És fantasia i aventures i molt més.
    Segueix escrivint, que ja veus que tots et diem si fa no fa el mateix: que bé que ho fas!!

  • Unaquimera | 12-05-2009

    És un boníssim relat fantàstic, amb les indicacions que ofereixen "pistes" tan perfectament integrades en el text, que la lectora no se n'adona fins al final de què ho eren.
    Per cert, quin final! Sorprenent, ben enllaçat, perfecte!
    "Què més se li pot demanar a un escriptor?"

    Encantada de la lectura, t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Curiós[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-05-2009 | Valoració: 10

    M'encanta aquesta Història i el canvi d'actitud. Molt guapa.
    Gràcies per la felicitació i comentari.
    Gaudeixo escrivint.

  • Que bo, Shaudin![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-05-2009

    T'he de dir que la fantasia m'agrada força, i relats com aquest, són els que em fan seguir creient que aquest tipus de fantasia valen la pena. En tinc penjat aqui un de força similar i alhora diferent, sense aquest to irònic que tu li dónes, es diu "estels de fang i vidre", ja fa temps que el vaig penjar.
    Aquest teu és molt divertit i amb aquest final sorpresa que lliga i arrodoneix el relat d'una manera divertida i perfecte, de lectura amena i desenfadada, fent-nos amb una pinzellada, un retrat perfecte dels protagonistes.

    Felicitats.

    Ferran

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: