En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte

Quin relat més simpàtic

Les bruixes d'ara ja no son com les d'abans

Ha ha ha... molt bo.
És el conte dels errors! (parafrasejant la comèdia...)
L'error de la bruixa, el primer dia.... i el de base del noi...
Segurament també l'error dels pares del noi, però seria un altre conte, oi?

És un relat, fabul.lós, de gran actualitat, una reflexió molt encertada sobre el culte al cos durant l'adolescència, i la mancança de cap interés per qualsevol tema al.lié al seu aspecte.

Un fantàstic relat que convina la fantasia de sempre en els contes i l'actualitat més real. Felicitats.

Conté tots els ingredients que calen a un bon conte, un bosc, una bruixa lletja, bones menges..., i, a més a més, una moralitat imprevista, al final, que evidencia que la cultura és el que preval en un ser humà.

M'ha encantat, a més, l'agilitat de la redacció, la fina ironia que desplega en tot moment, i la correcció gramatical amb què està escrit.

Et felicito, Shaudin!

Una abraçada afectuosa,

Pilar

Aquest relat és un exemple de llibre de com donar un gir final a la història per tal que canvii totalment el sentit de la mateixa.

Però de fet ho fas tan bé, que sembla tenir alguna cosa única.

Un plaer llegir-te, Shaudin.

que divertit! jajja
però si n'estava farta la bruixa del noi, se l'hauria d'haver menjat directament!haaha
deuu!

I les Històries. El conte descriu molt bé aquest personatge d'en Joan.
Gràcies pel teu comentari al Relat dels Sorolls... qui truca a la porta, també és un soroll o potser un so, era el meu fill.

M'agraden els contes, així que en arribar fins al teu espai per una d'aquelles casualitats pròpies d'aquest web i veure el títol d'aquest relat, l'he obert de seguida...

He trobat un conte fantàstic, sense dubtes de cap tipus, ja que inclou un bosc amb racons foscos, una dona herbolària que declara ser una bruixa, pastissos diaris i gratuïts, un bruixot filòsof, ... però que resulta ser també una història irònica, plena de frases amb ingeni i divertides que provoquen el somriure!

Ara que t'he descobert, tornaré a passar per aquí, a fi de conèixer millor el teu estil... si no et molesta, és clar!

T'envio una abraçada per celebrar que avui t'he descobert com autor/a,
Unaquimera

La moral del conte és que no s'ha de ser engreït, estúpid i crèdul. El xicot es mereix que la bruixa l'engalipi.
Es una narració molt ben escrita, amb un llenguatge acurat i absoluta correcció gramatical (cosa difícil de trobar, actualment). El text és agil i destil·la bon humor. En definitiva, m'ha agradat molt.