MARTINA

Un relat de: Nonna_Carme


La Martina era una criatura que es feia mirar. No tan sols per les seves qualitats físiques. Era , a més a més, riallera i simpàtica. Arribà a aquest món quan els seus pares ja havien perdut l’esperança de perpetuar l’espècie .
Tot els semblava poc per a aquella coseta menuda que superava , amb escreix , tots els seus desitjos de felicitat: Carícies , moixaines, joguines a dojo i els capricis més insòlits omplien la vida de la petita Martina.
Tant i tant la malcriaren que esdevingué una noieta capritxosa, inútil , díscola.
Els seus ulls blaus causaven estralls entre els joves del barri però cap era prou bo per a ella :En Ricard era més lleig que enviat a fer d’encàrrec ;en Miquel tenia molt males maneres ;l’Ignasi lluïa unes narius prominents . l’Albert , l’Antoni, l’Enric....
Un reguitzell de pretendents foren acomiadats sense miraments.

Les hores caminen amb passes de tortuga ; les setmanes amb passes de llebre però els anys volen amb ales de falcó i la Martina es trobà , òrfena de pare , mare , de la minsa herència que aquests li deixaren i sense cap aptitud per a guanyar-se la vida .

Als setanta anys , poc amiga d’aigua i sabó , era la desesperació dels seus veïns que no suportaven la ferum que desprenia de cos i parracs . Finalment van decidir donar part a l’Ajuntament..
Quan l’assistenta social va veure les condicions en les quals vivia , va fer els tràmits necessaris per a ingressar-la al asil. Ni súpliques ni llàgrimes van servir de res i una tarda de juny la Martina travessà el llindar de la que seria la seva nova morada.
La directora la va rebre amb els braços oberts i decidí que aquella velleta , es trobaria molt més bé després d’un bon bany. No va ser tasca fàcil. Tres infermeres no podien amb aquell allau de puntades de peu , cops de puny amb que la Martina defensava la seva intimitat mentre cridava : _Deixeu-me ! Tinc dret a viure com jo vulgui !

Aquella mateixa nit, tancà els ulls per sempre .
No va suportar la manca de llibertat.












Comentaris

  • Si el comptador...[Ofensiu]

    Si el comptador del Word no falla, has fet el relat d’una vida en 363 paraules.
    Volent fer les coses ben fetes, de vegades les fem molt, molt malament.
    Podent escollir, optem per menystenir.
    El que tenim ... el conservem? El malbaratem?
    Si es podessin fer les coses dues vegades... les dues vegades les faríem igual de bé o de malament?
    —Joan—

  • Colpidor[Ofensiu]

    Estimada Carme,
    Amb un relat curt, has aconseguit dir tant! Tota una vida, tota una evolució del paradís a l’infern. I es pot arribar a diverses interpretacions. El final és realment colpidor, i té un toc d’ambigüetat perquè el lector queda indecís, no acaba d’estar segur de si sent llàstima pel personatge o bé que, al cap i a la fi, ja li està bé aquest final. Tot plegat et fa rumiar. Molt encertat!
    Gracies pel teu comentari a “Dues vides”. No t’he dit res abans perque fa dues setmanes que sóc a casa amb un virus als bronquis i no m’he trobat gens bé (encara estic lluitant contra el virus, però vaig millorant).
    Petons!

  • Final sorpresiu![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-01-2013 | Valoració: 10

    En poques paraules, ens contes la vida d'una dona que no va acabar d'adaptar-se al món a causa d'una educació potser inadeqüada. Res era prou per ella, no va conèixer el plaer de les relacions humanes i es va quedar sola i sense trobar el nord. Però ella, d'alguna manera havia escollit la seva vida o potser no la va poder escollir, però és així com la va anar desenvolupant al llarg de dies, setmanes i anys.
    I després de contar-nos la vida de la Martina, ens dones la sorpresa final: el bany no és més que una imatge de la pèrdua de autonomia i el rebuig a allò que s'imposa des de fora.
    M'ha agradat, nona_carme, m'ha agradat com tot el que escrius, i perquè, encara que no et conec personalment, imagino la teva tendresa i el teu bon tarannà.
    Una abraçada

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 24-01-2013

    Una historia ben trista la de la teva Martina. Potser l’excés de mim, capricis i consentiment l’han fet així, o potser ho hagués estat igual, una llàstima de vida .
    El relat molt ben escrit i treballat et transporta a poder veure en imatges la crua realitat.
    Una forta abraçada estimada Nonna

  • Totes les Martines[Ofensiu]
    Escandalós | 19-01-2013

    Molt bon relat, Nonna Carme i malhauradament actual. Per abundància material i prioritats mal enteses (el treball, el benestar material, la realització personal, etc.) hem fet créixer una generació de nens individualistes, exigents, desinteresats del be comú i emocionalment febles. Malgrat tot, la realitat s'imposa amb força i molts d'ells aconseguiran adaptar-se, però què serà de totes les Martines que no ho aconsegueixin? No sé si vull saber-ho!

  • Sempre hi ha gent...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-01-2013

    ... -per mi 'gentola'- que s'encabota en 'fer feliços' els altres. Que, en realitat, vol dir 'adaptar-los' a la societat vigent.
    El realt és cru, xicona.. però lliure! I de debò, allò darrer que ens poden treure és la nostra llibertat!

    Slut i rebolica!

  • Una vida trista[Ofensiu]
    allan lee | 12-01-2013

    Com la Brins, penso que no tot és degut a l'educació- en gran part sí, naturalment- també l'herència que duem ens marca el caràcter. La teva Martina- la veig tan bonica i remimada en els seus anys de nena- fa compassió. El seu final, aquest crit desesperat per la pèrdua de la seva particular "llibertat", fa estremir. Ens fas viure el personatge, estimada Nonna, amb intensitat i emoció. Una abraçada ben forta

    s

  • Commovedor[Ofensiu]
    brins | 10-01-2013 | Valoració: 10

    Una trista història, Nonna_Carme. No podem saber si amb una altra educació menys flexible la Martina hauria tingut un caràcter millor, a vegades el comportament de les persones ja està marcat des del naixement, però el que és ben cert és que el seu final és molt trist; la manca de companyia i de llibertat supera les seves forces.

    Espero que el 2013 t'hagi portat moltes esperances, estimada Nonna_Carme; comprenc perfectament el que estàs passant. El dia que ens vam veure no vaig tenir temps d'explicar-t'ho, però jo també em trobo en la mateixa situació que tu.

    Rep un petó molt fort,

    Pilar

  • crec que tenia problemes més "atípics", la Martina..[Ofensiu]
    teresa serramia | 09-01-2013

    com a mestre que he estat, crec que no es pot atribuir, al fet de ser "mimada" ,aquest comportament...patològic...S'hi endevina una insatisfacció "malaltissa"...en tot això....
    Molt interessant, Carme...M'agrada molt com escrius.....El que m'emociona més de tot d'aquest relat, és la necessitat suprema de llibertat que té la Martina.....
    Aquest punt el trobo..CABDAL....Sense llibertat, no hi ha vida.....
    Molt interessant!!...escriure sobre la urgència de la LLIBERTAT...un tema fascinant..
    Bravo, Carme!!! Has tocat un punt..CAPITAL...rep tot el meu amor..i..endavant............escriu.............. escriu,,,...............escriu!!!

  • Com s'ha d'educar a una criatura[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 08-01-2013

    Veritablement aquest relat és molt alliçonador i molt basat en la manera de ser i de fer de masses famílies.
    És reflexiu, val la pena llegir-ho bé i RECORDAR-HO més d'una vegada.

    Moltes gràcies pel teu comentari i sobretot per la teva opinió ferma i real com sempre.
    Tens raó amb el que dius de que ho podia resoldre amb menys paraules però en aquest cas, MARE, QUE SIGUI FELIÇ, al ser un conte infantil també alliçonador, vaig voler destacar tots els punts, perquè els nens d'una edat mig adolescent, entenguessin bé el fons i el rerefons del tema.

    Una abraçada guapíssima.

    Gemma

  • Trist, però autèntic![Ofensiu]
    Núria Niubó | 06-01-2013


    Un relat ple de missatges. Uns pares tendres, un caràcter dominant i una conseqüència.
    Moltes vegades, amb tota la bona intenció, jutgem a família i societat al veure una persona gran sola i en males condicions. Caldria saber tota la seva història.

    En aquest magnífic relat, Nonna, ens presentes esdeveniments i conseqüències d’una manera concisa, clara i colpidora.
    Assistents socials i professionals de geriàtrics de ben segur que entendrien molt bé la història de la Martina.
    És trist el final, i ho és més encara perquè a la vida real hi ha moltes Martines.

    Una càlida abraçada
    Núria

  • Avançats al seu temps, per desgràcia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-01-2013 | Valoració: 10

    Els pares de la Martina van ser uns avançats al seu temps, malcriant la seva filla. Ahir, mirant la cabalcada dels reis del Poblenou en vaig veure tants exemples! Un relat preciós Nona, amb una biografia sintètica que fa pensar molt i molt, concreta i precisa, destacant aquells trets més representatius de la protagonista. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Tinc una neboda[Ofensiu]
    Carles Ferran | 05-01-2013

    del mateix nom, mimada i consentida, a la que hauré de fer llegir la teva història. Ara té nou anys, i encara que va madurant, li queden rampells de ràbia quan no li surt alguna cosa. Res d’estrany, hem criat una generació de nens capriciosos, mimats i sense cap tolerància a la frustració.
    Enhorabona pel teu relat. M’ha fet pensar.

  • ales escapçades[Ofensiu]
    ales de foc | 05-01-2013 | Valoració: 10

    tots vivim la vida com volem, com ens han educat, però el final no podem decidir-lo. Llàstima que acabi sola i perduda, mancada de llibertat.

  • Dificil decisió.[Ofensiu]
    Annalls | 05-01-2013

    A vegades no se sap que es el millor. Qualsevol amb bona intenció hages fet el mateix, i si no s'adapta...
    I que va passar quan es va quedar orfe? Ja va començar a captar?
    En aquest punt tens un munt de camins si un dia vols allargar l'historia.
    Anna

  • Tota una vida![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-01-2013

    Tota una vida explicada en poques paraules. Has fet un retrat de la Martina impecable, des que va néixer fins la seva mort. Un caràcter molt difícil de suportar, la veritat, induïda pel poc encert del pares en educar-la correctament. Un final trist resultat d'aquest tarannà "llibertari" que li va fer més mal que bé.
    Un relat molt alliçonador i molt ben descrit.
    Una abraçada ben forta, Nonna, acompanyada dels millors desitjos per aquest any que acabem d'encetar. Ah! i bons Reis, també!
    Mercè

  • se'ns dubte carme[Ofensiu]
    joandemataro | 05-01-2013 | Valoració: 10

    un relat per pensar... és un final realment colpidor

    una abraçada plena de bons desitjos !!
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1574 Comentaris

146545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.