Eleccions al Canadà

...caldria fer dues apreciacions, esquemàtiques, si vols, però contundents:
-el Canadà no va patir un Felip V
-el Canadà no va patir 40 anys de dictadura d'un tal F.

I si no fos suficient, s'hi afegeix l'autoodi per l'idioma, l'intent d'ascens de classe social, i etc. Coses que l'amic Aracil va explica bastant bé -i mira, després d'una estada a Canadà!-.

Del País Valencià estant -"i no serà mai País si no és d'esquerres"!- un record i un 'visca'! pels habitants de Quebec.

I salut i rebolica!

Tant de bo la llengua catalana fos tan respectada a les nostres terres com el francès al Quebec. Ara bé, trobo irònic que la població menyspreï l'estat canadenc quan més bé sembla un protector de la cultura autòctona. De fet, hi ha també gent que ha copsat aquest fet i sap que si el Quebec n'obtinguès la independència, acabarien essent un satèl·lit comercial i econòmic dels Estats Units. Realment, la independència no sempre és garantia de protecció cultural.

Tot a Catalunya està molt lluny del Quebec. Els polítics i els votants. Per què? Uf! Potser els catalans som mesells? Potser som covards? Potser hi ha massa empresari que té por de les conseqüències econòmiques si ens separem de la Madre Pàtria? (ho podem veure ja a les actes del Congrés de Diputats de la segona meitat del s.XIX) Potser tenim la classe política tova i oportunista que ens mereixem? Potser... Potser...
Tal volta és per pur optimisme, o per la debilitat de confondre desig amb realitat, però diria que darrerament se senten més veus desacomplexades que intenten parlar amb naturalitat d'una Catalunya independent. O potser és un miratge.
En tot cas, gràcies per parlar d'aquest tema i fer-nos un esquema tan clar d'una part de la realitat québécoise , és a dir: per explicar-nos coses del que passa al Quebec, nació que molts catalans mirem amb una part d'enveja.
Posat a fer, però, tens explicació clara del perquè quan hi ha votació per separar-se o no de Canadà mai no guanya el sí de forma suficient? També sobre això deu haver-hi més d'una causa.
Em va fer il·lusió que em comentessis "Catalanistes?" M'agrada el que em dius dels teus alumnes. Jo a les meves classes, a la Universitat, mai he canviat al castellà encara que m'ho hagi demanat un castellanoparlant ni un d'Herasmus. Quan acaba la classe es fan les explicacions que calgui personalment.

Interessant text que ens apropa al sistema polític del Quebec i estableix comparances amb el de Catalunya. Sempre és difícil comparar dues realitats culturals i polítiques, que si bé tenen alguna similitud, parteixen de un procés històric i cultural ben diferent.

La única llengua oficial al Quebec és el Francés; si no fos així suposo que a alguns polítics els hi costaria més fer segons quines afirmacions. A Catalunya hi ha dues llengües oficials, bo i que el català és la pròpia de Catalunya.

Segons vaig llegir abans de visitar el Quebec per motius professionals (una estada de tan sols una setmana) Quebec està reconeguda com a Nació dintre del Canadà unit, una situació encara llunyana per la Nació Catalana.

També em va sorprendre que en les institucions polítiques centrals, en territori anglòfon, es poden expressar tan en anglès com en francès; una qüestió de respecte i normalització tan bàsica com aquesta està molt lluny de que es produeixi a Madrid.

Bé, que t'he d'explicar que no coneguis, Shaudin. El panorama que tenim aquí és bastant més desesperançador. L'estat Espanyol juga en contra nostra, governi qui governi, això ja ho sabem i no té cap interès en la nostra llengua, això també ho hem de tenir clar.

Tornant al tema de realitats històriques diferents, el que més m'afligeix del Canadà és l'estat de les llengües aborígens. N'hi ha una trentena de les cinquanta que existeixen, segons vaig llegir, que estan en perill d'extinció. Hi ha llengües que només les parlen uns 200 habitants, a hores d'ara segurament menys, i només el 13% de la població aborigen parla el seu idioma a la llar. No sé què en pensen els polítics canadencs d'aquest tema, però resultaria interessant veure com defensen també les llengües dels pobles envaïts.

Una abraçada,

Xantalam

NO! A mi no m'has cansat gens, ja que el cas que exposes el trobo força interessant.
Suposo que has simplificat algunes coses, però en conjunt has fet un retrat senzill i clar que m'ha situat com una espectadora privilegiada davant la situació quebequesa i l'opinió del seu representant electe en relació al Canadà, que manifesta pel que dius un posicionament contundent.
T'agraeixo la informació!

M'has deixat encuriosida, però, en referència a algun dels temes que tractes tangencialment; per exemple: "la nació del Quebec té un sistema educatiu millor", dius que diu, i jo em pregunto tot seguit: per què? en què es diferencien, l'un i l'altre? quins indicadors ha emprat per obtenir aquesta certesa?

Ara em queda rumiar sobre els teus interrogants, els que deixes anar al final... sobre alguns, m'ha sorgit ràpidament una possible resposta; sobre d'altres, em cal reflexionar més, em sembla!

Mentre tant ho faig, t'envio una abraçada primaveral,
Unaquimera

que ens escriguis més coses. Ni que parlin de politica canadenca. Un altre dia et comento més extensament... i et dec una resposta al mail... no tinc perdó... prometo possar-me al dia, a veure si aquest cap de setmana puc, tinc algunes coses deixades una mica de la mà.

Una abraçada

Ferran