I SI CAL AMB LES DENTS

Puc entendre el teu marevellos relat, els pares defensem als fills amb les dents. Escrius de fabula Shaudin.
Montse

Pròxim, amb ritme i tensió. Brutal.

M'ha colpit, he pogut sentir l'angoixa i la por i a victòria de salvar la filla. Magistral.

Fa molt de temps que volia comentar-te aquest relat. Volia dir-te que m'ha agradat moltíssim, com tots els teus escrits. Té la vitalitat colpidora de "Recital a dues veus per a un jardí amb cadàver", i la tria adient de les paraules que sempre aconsegueixes. La precisió del llenguatge la podem gaudir tant en aquestes històries a R.C., com en la teva obra, tan rodona, "Més enllà del somni".

...la pujada a la costa, les ferides, l'angoixa, l'odi i sobretot la separació. Una guerra explicada -i viscuda- en pocs minuts. Felicitats!

Amb la mestria de sempre ens deixes esparverats i em fas cridar una vegada més : Maleïdes guerres ! M'ha emocionat el coratge de la dona que, oblidant el seu propi dolor, tan sols pensa en fer fugir la criatura.
Colpidor, duríssim i emocionant. Un cop més et felicito.
Moltes felicitats també pel teu aniversari, benvolguda Shaudin. Una forta abraçada.

impecable, formidable, utilitzant un lèxic ric o millor encara variat per be de fer-la més entenedora i tractant-se d'un episodi certament violent o bel·licós utilitza amb destresa aquesta via àgil rica i planera del llenguatge per provocar l'angoixa necessària al lector per aconseguir que se senti immers el l'escena fins el tret final, cosa que assoleix amb molt bona nota.
Una abraçada

J.Lluís

Una prosa poètica humana i punyent. M' ha fet estremir.

El fet de narrar-la en un present hipotètic li dóna una força immensa i la gran riquesa de vocabulari que conté deixa ben palesos els coneixements de qui l'escriu.

Ha estat un plaer llegir aquest conflicte bèl.lic redactat amb la perspectiva del coratge i de l'amor. Enhorabona!

Pilar

I si cal amb les dents.

Gràcies pel teu comentari, i a seguir endavant!

Una forta abraçada!

tens la traça de crear poesia fins de les imatges més cruels i doloroses, i què seria si la poesia no ho fes. Però tu ets una narradora que utilitza raons poètiques per crear els móns reals que ens mostres, i en aquest no baixes el llistó.

Un relat de poesia gòtica i cruel.

No prendre partit personalment és important per a un narrador, no prendre'n ni donar opinions personals, però mostrar on rau l'error humà, sense dir-ho, sols mostrant, això és com dir-ho tot i tu ho fas molt bé.
Un gran relat Shaudin, m'ha agradat.

Ferran

Està tan ben descrit, que fins i tot he sentit el dolor i la desesperació i l'absurd -del que tantes vegades ens omplim la boca (però que en el fons som incapaços de sentir) i que representen els conflictes bèlics, qualsevol conflicte bèlic arreu del món. Sempre més enllà... en les teves observacions dins dels somnis i de les realitats!

Jo tampoc sabia que havies publicat un nou relat, Shaudin!
I vaja relat, per cert... és un text literàriament atractiu i humanament interessant, ja que capta de seguida l'atenció de la lectora, impacta, i sap mantenir la tensió fins al final.
I quin final!

La força de la narració esgarrapa de seguida la distància física, pertorba la quietud de qui llegeix, removent i sotraguejant el seu interior; això succeeix en aquest relat des del primer paràgraf fins el darrer.

L'heroïcitat autèntica, la que no busca medalles ni fama, la que discorre en l'anonimat i es porta endavant fins a l'extrem, no pot deixar indiferent ningú.
Quan, com és el teu cas, és descrita amb una mà tan ferma i amb mots tan oportuns, impacta per la seva tràgica bellesa.

T'envio una abraçada silenciosa però ferma,
Unaquimera

Colpidor...

És una mare. També podria ser un pare. O l'avi o qualque bona persona.

La protecció dels infants és innata en el ser humà. Nomès una persona desnaturalitzada deixaria de protegir un infant, una criatura, encara que no sigui la pròpia.


(des del dia 7 de juny que he deixat de valorar els relats. Demano que tampoc s'em valorin els meus.

Un relat de guerra o de conflicte bèl.lic, no importa qui siguin els contendents. Molt ben narrat, provocant en el lector una gran sensació d'angoixa. Una trama curta però molt ben aprofitada. Magnífica escriptura. paraules seques, contundents, adequades al to i al tema del text. Enhorabona, un gran relat!
Pel que fa a "Vilamoixa" me'n alegro de que algú hagi perdut el temps llegint-lo i comentant-lo i prefereixo una crítica a deu elogis. la crítica sempre ens ensenya alguna cosa, l'elogi només ens fa pujar l'autoestima. Em miraré això que em dius. De tota manera no és pas el meu relat més reeixit. Sempre he tingut la sensació de que li falta alguna cosa, tot i creure que està bastant ben escrit El final el vaig escriure jo, hehe! o sigui que en aquest cas no es pot fotre la culpa a l'altre, hehe! Un petó ben fort cap al Canadà!

Quin relat més dur! Amb paraules fermes, precises, contundents ens situes en un escenari rural on l'ascensió de la protagonista resulta angoixant. Aquesta cama ferida esdevé com un malson que et manté a l'expectativa. Portes la situació fins al límit amb la presència d'un fusell i d'un tret final.
Una història molt ben escrita, com ja ens tens acostumats.
Una abraçada ben forta cap a Toronto.

Mercè

et felicito pel relat una història crua, explicada amb un llenguatge acurat i amb un ritme que enganxa fins el final.
fins la propera
joan