I SI CAL AMB LES DENTS

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

Amb els peus, amb les mans i si cal amb les dents arribaràs al capdamunt del rost.

Amb el peu esquerre ara només perquè l'altre ja no obeeix, ni la cama que amb prou feines pot arrossegar-se per la terra clivellada i calenta. El dolor te la deixa inservible per moments, un dolor agut que et puja cap a l'esquena i et fa sentir fiblades al cap. Però has d'anar amunt fins al camp darrere el poble.

Arrossegues la cama un altre tros tot sentint el turment de la ferida. Amunt i amunt van peu i cama inútils. El costat esquerre encara rutlla, i les dues mans que s'aferren amb desfici a les pedres cantelludes. Ja pots veure el ramatge de l'arbre darrere el poble. També pots sentir amb claredat els crits i els cops secs dels trets dels fusells. Has d'anar amunt, has d'anar amunt.

El peu invàlid s'encalla en un esbarzer; et poses de costat i t'estires la cama amb les mans. La punyida de dolor és intolerable. Et treus el mocador del cap, te'l fiques a la boca per ofegar el crit i amb decisió treus el peu de l'esbarzer. Veus la cama lesionada: allí on brolla la sang l'os estronyat surt per la ferida. Les basques t'apaguen els ulls un instant i sents una suor freda. Et treus el mocador de la boca quan sents pujar el vòmit agre; l'escups, aspires l'aire caldejat i amb el mocador altre cop a la boca apuntales el peu bo en un clot i amb les mans subjectades a un matoll fas un altre esfoç cap amunt. Ja falta poc.

Si no hagués estat pels trets de fusell no hauries corregut tota trasbalsada, sense mirar ni on posaves els peus, i no hauries caigut tan malament sobre aquells ferros retorçats. T'agafes a unes arrels i puges un tros més. Unes pedretes rodolen avall pel pendent. T'atures i escoltes. Des del poble no poden sentir la fressa del pedruscall. Continues l'ascensió ben agafada a les arrels. El peu i la cama dreta no són res més que un dolor colpidor que arrossegues amb tu com pots.

Ja no se senten els trets dels fusells, només algun xiscle i veus gruixudes. Tant de bo hagi fet el que sempre li has dit! Aguantes com pots el dolor que et paralitza, el mareig que t'envaeix, el sol despiatat que et sufoca i avances cap amunt. Ai, que sigui dins el forat de l'arbre! Ja veus un tros del tronc. Un intent més, una altra cinglada de dolor inaguantable i treus el cap, les mans, els braços, el cos, al camp darrere el poble. Reptes un tros i t'asseus, tremolosa.
Una figureta amb un vestit de coloraines surt de dins de l'arbre i corre cap a tu. Té els ulls esbatanats.

-No t'entretinguis, filleta. Fuig! Avall pel rost, cap al bosc. Lluny, lluny, lluny!

La nena baixa el pendent asseguda i agafant-se als matolls. Aviat és al camí. Tu esgarrapes la terra i clous les parpelles en sentir un rodament de cap. "Fuig, filla, fuig. Amb els peus, amb les mans, i si cal amb les dents". Obres els ulls en sentir unes passes; és un home desagradós, amb un fusell, que es planta al teu costat. Més enllà del camí la nena corre cap al bosc. L'home l'apunta i d'una revolada tu li agafes la cama i li claves les dents. L'home fa un crit i gira el fusell cap a tu. La taca de coloraines desapareix entre dels arbres. Un tret del fusell i tot és fosc.

Comentaris

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2015 | Valoració: 10

    Puc entendre el teu marevellos relat, els pares defensem als fills amb les dents. Escrius de fabula Shaudin.
    Montse

  • Conmovedora[Ofensiu]
    MICO FILÓS | 21-04-2011

    Pròxim, amb ritme i tensió. Brutal.

  • estripa alguna cosa dins meu.[Ofensiu]
    sigbar | 20-01-2011 | Valoració: 10

    M'ha colpit, he pogut sentir l'angoixa i la por i a victòria de salvar la filla. Magistral.

  • Té una vitalitat colpidora [Ofensiu]
    JoanaCarner | 14-09-2010 | Valoració: 10

    Fa molt de temps que volia comentar-te aquest relat. Volia dir-te que m'ha agradat moltíssim, com tots els teus escrits. Té la vitalitat colpidora de "Recital a dues veus per a un jardí amb cadàver", i la tria adient de les paraules que sempre aconsegueixes. La precisió del llenguatge la podem gaudir tant en aquestes històries a R.C., com en la teva obra, tan rodona, "Més enllà del somni".

  • FA MAL...[Ofensiu]
    Enric Vilalta | 13-08-2010

    ...la pujada a la costa, les ferides, l'angoixa, l'odi i sobretot la separació. Una guerra explicada -i viscuda- en pocs minuts. Felicitats!

  • Quin relat, Shaudin! [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-08-2010

    Amb la mestria de sempre ens deixes esparverats i em fas cridar una vegada més : Maleïdes guerres ! M'ha emocionat el coratge de la dona que, oblidant el seu propi dolor, tan sols pensa en fer fugir la criatura.
    Colpidor, duríssim i emocionant. Un cop més et felicito.
    Moltes felicitats també pel teu aniversari, benvolguda Shaudin. Una forta abraçada.

  • Una narració excel·lent,[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-07-2010 | Valoració: 10

    impecable, formidable, utilitzant un lèxic ric o millor encara variat per be de fer-la més entenedora i tractant-se d'un episodi certament violent o bel·licós utilitza amb destresa aquesta via àgil rica i planera del llenguatge per provocar l'angoixa necessària al lector per aconseguir que se senti immers el l'escena fins el tret final, cosa que assoleix amb molt bona nota.
    Una abraçada

    J.Lluís

  • Magnífic relat![Ofensiu]
    brins | 24-06-2010 | Valoració: 10

    Una prosa poètica humana i punyent. M' ha fet estremir.

    El fet de narrar-la en un present hipotètic li dóna una força immensa i la gran riquesa de vocabulari que conté deixa ben palesos els coneixements de qui l'escriu.

    Ha estat un plaer llegir aquest conflicte bèl.lic redactat amb la perspectiva del coratge i de l'amor. Enhorabona!

    Pilar

  • Tot val per ser feliç[Ofensiu]
    Queca | 23-06-2010 | Valoració: 10

    I si cal amb les dents.

    Gràcies pel teu comentari, i a seguir endavant!

    Una forta abraçada!

  • Poesia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-06-2010

    tens la traça de crear poesia fins de les imatges més cruels i doloroses, i què seria si la poesia no ho fes. Però tu ets una narradora que utilitza raons poètiques per crear els móns reals que ens mostres, i en aquest no baixes el llistó.

    Un relat de poesia gòtica i cruel.

    No prendre partit personalment és important per a un narrador, no prendre'n ni donar opinions personals, però mostrar on rau l'error humà, sense dir-ho, sols mostrant, això és com dir-ho tot i tu ho fas molt bé.
    Un gran relat Shaudin, m'ha agradat.

    Ferran

  • Mentre llegia el cor se m'ha accelerat[Ofensiu]
    Grocdefoc | 20-06-2010 | Valoració: 10

    Està tan ben descrit, que fins i tot he sentit el dolor i la desesperació i l'absurd -del que tantes vegades ens omplim la boca (però que en el fons som incapaços de sentir) i que representen els conflictes bèlics, qualsevol conflicte bèlic arreu del món. Sempre més enllà... en les teves observacions dins dels somnis i de les realitats!

  • Atractiu i impactant[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2010 | Valoració: 10

    Jo tampoc sabia que havies publicat un nou relat, Shaudin!
    I vaja relat, per cert... és un text literàriament atractiu i humanament interessant, ja que capta de seguida l'atenció de la lectora, impacta, i sap mantenir la tensió fins al final.
    I quin final!

    La força de la narració esgarrapa de seguida la distància física, pertorba la quietud de qui llegeix, removent i sotraguejant el seu interior; això succeeix en aquest relat des del primer paràgraf fins el darrer.

    L'heroïcitat autèntica, la que no busca medalles ni fama, la que discorre en l'anonimat i es porta endavant fins a l'extrem, no pot deixar indiferent ningú.
    Quan, com és el teu cas, és descrita amb una mà tan ferma i amb mots tan oportuns, impacta per la seva tràgica bellesa.

    T'envio una abraçada silenciosa però ferma,
    Unaquimera

  • Colpidor...

    És una mare. També podria ser un pare. O l'avi o qualque bona persona.

    La protecció dels infants és innata en el ser humà. Nomès una persona desnaturalitzada deixaria de protegir un infant, una criatura, encara que no sigui la pròpia.


    (des del dia 7 de juny que he deixat de valorar els relats. Demano que tampoc s'em valorin els meus.

  • Ambientació excel.lent[Ofensiu]
    copernic | 17-06-2010


    Un relat de guerra o de conflicte bèl.lic, no importa qui siguin els contendents. Molt ben narrat, provocant en el lector una gran sensació d'angoixa. Una trama curta però molt ben aprofitada. Magnífica escriptura. paraules seques, contundents, adequades al to i al tema del text. Enhorabona, un gran relat!
    Pel que fa a "Vilamoixa" me'n alegro de que algú hagi perdut el temps llegint-lo i comentant-lo i prefereixo una crítica a deu elogis. la crítica sempre ens ensenya alguna cosa, l'elogi només ens fa pujar l'autoestima. Em miraré això que em dius. De tota manera no és pas el meu relat més reeixit. Sempre he tingut la sensació de que li falta alguna cosa, tot i creure que està bastant ben escrit El final el vaig escriure jo, hehe! o sigui que en aquest cas no es pot fotre la culpa a l'altre, hehe! Un petó ben fort cap al Canadà!

  • Buff, Shaudin![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-06-2010 | Valoració: 10

    Quin relat més dur! Amb paraules fermes, precises, contundents ens situes en un escenari rural on l'ascensió de la protagonista resulta angoixant. Aquesta cama ferida esdevé com un malson que et manté a l'expectativa. Portes la situació fins al límit amb la presència d'un fusell i d'un tret final.
    Una història molt ben escrita, com ja ens tens acostumats.
    Una abraçada ben forta cap a Toronto.

    Mercè


  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 16-06-2010 | Valoració: 10

    et felicito pel relat una història crua, explicada amb un llenguatge acurat i amb un ritme que enganxa fins el final.
    fins la propera
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: