L'Ambient

Un relat de: Grocdefoc
La nena plorava. La nena plorava i deixava de plorar, es refregava els ulls ben fort amb el puny fins que tornava a plorar una mica més, alhora estarrufava el nas i s'eixugava els mocs. Tota ella feia pena. Petitona, plorosa, amb la cara bruta i les mans fredes.
-Què li passava a la nena que plorava des de feia hores? potser l'havien abandonat... o s'havia perdut? Qui sap si havia nascut com un bolet en aquella mateixa vorera i d'aquella mateixa vorera no s'havia mogut mai? Era una neva ben petita, no tindria encara tres anys... però ja mirava el carrer, els portals, els balcons... com si sabés què podia esperar de cadascuna de les formes que anaven apareixen al seu davant i que l'anaven envoltat com si l'embolcallessin amb una manta. Ningú no s'adonava de la seva presència, com si la nena formés part del decorat, com si les nenes ploramiques haguessin d'estar situades al bell mig dels carrers per donar ambient a l'Ambient.
La nena plorava... potser plorava perquè no es volia fer gran, perquè fer-se gran volia dir que quan ella fos gran, tampoc ella se n'adonaria d'altres nenes que continuarien plorant al bell mig de la vorera.

Comentaris

  • És genial.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-05-2014 | Valoració: 10

    Un relat breu però molt ben escollit.

    Sí, ja passa sovint que, quan una nena petita plora, no importa massa a la gent. I també sol passar que, quan la nena es fa gran, ja no plora gaire o gens més (és la maduresa).

    La gent adulta passa massa de les emocions dels demés, siguin nenes o siguin persones de l'edat que sigui, excepte en casos molt concrets.

    Crec que és una societat massa insensible.

    Guardaré el teu relat als meus preferits.

    Una abraçada!!!

  • Sempre l'encertes[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 17-02-2013 | Valoració: 10

    amb aquests relalts teus que són punyents i irònics i es comuniquen amb el lector d’una manera natural, envolcallant qui et llegeix sense que ni se n’adoni i, en acabar de llegir, es queda parpellejant amb la sensació que acaba de venir d’una altra dimensió.
    M’ha encantat! I el títol encertadíssim també.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Bona crítica[Ofensiu]
    brins | 05-01-2013 | Valoració: 10

    Quina crítica tan encertada has fet de la incomunicació que ens envolta avui en dia! És un relat genial!

    M'ha alegrat molt rebre un comentari teu, Grocdefoc, feia dies que no tenia notícies teves; moltíssimes gràcies.

    Que els Reis et portin la il·lusió d'escriure i de pintar tots els dies de l'any, benvolguda companya,

    Pilar

  • La indiferència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2012 | Valoració: 10

    Caram, m'has tocat de ple Grocdefoc! He vist un perfecte retrat de la indiferència humana, el regne del jo amb majúscules per sobre del sentiment. Jo, jo i jo, res més; a els altres, que els bombin, encara que sigui una nena de dos anys! M'has recordat quan de petit, el meu germà de també dos anys es va perdre per Tarragona, on vivíem llavors, fins que després de fer una trucada a la guàrdia urbana i a Ràdio Nacional amb aquells missatges de "Se busca..." ens el van tornar. Estava jugant amb un cotxe de joguina i se'n va anar. No es va tractar d'un cas d'indiferència, però sí de pèrdua. En fí, m'ha alegrat saludar-te, llegir-te i desitjar-te que passis unes bones festes de Nadal. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

42433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/