Cercador

Llista categories

L'ONADA

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

Assegut sota un arbre del jardí, la mirada perduda en el firmament, un nen s’amara a poc a poc de nit i de vent. No s’adona dels cotxes que passen accelerats, ni de les pampallugues que fan les finestres aquí i allà; ell només escolta el vent i només s’adona del firmament. I creix una onada, i creix i creix. Una onada feta de meravelles que el vent li canta al nen, una onada de somnis que els estels encenen a la seva ment.

L’onada l’agombola i ell tanca els ulls i es deixa endur. En obrir-los, es troba flotant enmig de la immensitat. Avall, molt avall, es veu la Terra i, si s’hi acosta –es capbussa dins l’espai–, fins i tot pot veure el seu poble i casa seva i la mare fent el sopar. Torna a pujar amunt, fa unes braçades cap aquí, cap allà, endavant, endarrere i, quan s’adona que l’envolta una solitud imponent, veu allí mateix un corrent tot fet de llum que travessa l’espai. Unes braçades més i, sense pensar-s’hi, es fica dins el corrent i queda envoltat d’estels petitons que aletegen com papallones. Pot sentir com el corrent avança per l’espai a gran velocitat, però allí dins s’hi està bé amb tots aquells estels que aletegen i li fan pessigolletes. S’asseu amb les cames creuades i es deixa portar enllà i enllà i enllà. Si mira avall pot veure uns planetes petits que es donen cops entre ells i reboten com pilotes de goma. O bé d’altres tots envoltats d’anells per on patinen unes noies de color de lluna. I n’hi ha uns plens de forats per on treuen el cap unes criatures d’ulls molts grossos dins dels quals s’hi veuen galàxies senceres. També passa per un lloc on juguen a fet i amagar uns éssers gegantins coberts amb armadures d’or; s’amaguen darrere els planetes i, quan un altre els troba, les seves rialles clares ressonen per l’univers. Una nau espacial passa molt a prop. El nen pensa que ja es hora de tornar a casa, així que treu un braç del corrent, s’agafa a una nansa de la nau i s’allunya cap a la Terra. Se li tanquen els ulls.

L’onada s’enretira, endormiscada, minva i minva i desapareix. El nen obre els ulls sota l’arbre, parpalleja, fa un gros badall i s’empassa un pessic d’espai. A la seva mirada, el caliu d’una cançó distant.

Comentaris

Afegir comentari

Es tant bonic!!! [Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 10-02-2015 | Valoració: 10
Desde Catalunya et llegeixo i et tinc d'amiga al favebook. Quina maravella com escrius. Si jo sabes fer.ho un cinc per cent com tu!!!
Una abraçada
Es tant bonic!!! [Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 10-02-2015 | Valoració: 10
Desde Catalunya et llegeixo i et tinc d'amiga al favebook. Quina maravella com escrius. Si jo sabes fer.ho un cinc per cent com tu!!!
Una abraçada
Des de aquesta Catalunya[Ofensiu]
Nonna_Carme | 18-12-2012
tan "agredida " d'un temps ençà , rep la més sincera felicitació per a aquestes festes i la més càlida abraçada, benvolguda Shaudin !

Nonna_Carme
Enhorabona![Ofensiu]
AssociacioRelataires | 06-06-2012
Enhorabona!

Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)
Un viatge encisador[Ofensiu]
Unaquimera | 18-05-2012 | Valoració: 10
Malgrat tenir els ulls oberts, evidentment, mentre et llegia, jo també els he tancat a tot allò extern al text, i m’he deixat endur per L’Onada... i he surat i m’he allunyat de la Terra i els estels m’han fet pessigolletes mentre veia rebotar els planetes com pilotes de goma i seguia les evolucions de les noies de color de lluna. I he somiat...

T’he d’agrair, Shaudin, aquesta prosa poètica teva que m’ha permès fer un viatge encisador sense bellugar-me gens ni mica!

T’envio una abraçada de color de sol,
Unaquimera
Joia[Ofensiu]
Antònia Puiggròs Muset | 15-05-2012 | Valoració: 10
Què bonic! Un regal! Una petita joia d'imaginació i poesia!
Poesia i fantasia[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 12-05-2012 | Valoració: 10
És una meravella aixecar-se del llit i llegir meravelles com aquest relat. Saudin, un petonàs! La teva prosa poètica és un encant i mai millor dit. Encant per la màgia que transmets, per la il.lusió que desprèn l'escrit, per la perfecció literària i gramàtica de les teves paraules i pel bon regust que ens deixes. Tot el relat, tot, és un poema de somni, de colors, de pensaments en veu alta, en veu baixa, com una cançó suau. Lectura recomanable per a rellegir tan sovint com es pugui. Una forta abraçada i gràcies per fer-me passar aquesta bona estona. Una abraçada.

Aleix
imaginar[Ofensiu]
panxample | 03-05-2012 | Valoració: 10
Imaginar, fer anar el magí és sense cap mena de dubte un exercici, que sovint tots hem de fer per entendre la realitat.
Un conte per a petits i grans a l'ombre del arbre del jardí arrelat al terra.
M'agrada tornar a coincidir en aquesta convocatòria.
Les presses sempre amb presses, el temps corre , no te aturador, alguna cosa haurem de fer.
Viure sense rellotges i gaudir del present?
Avant!
A més a més [Ofensiu]
Nonna_Carme | 02-05-2012 | Valoració: 10
de la teva prodigiosa imaginació , d'aquest relat en destacaria la poesia que sura en tot el relat. Jo també voldria acompanyar aquest petit en aquest somni meravellós.
Com estàs , Shaudin ? Has escrit algun llibre nou ?
Rep una càlida abraçada .

Valoració mitja: 10

l´Autor

Shaudin Melgar-Foraster

16 Relats

215 Comentaris

47331 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Afegir a preferits

Biografia:

Benvolguts relataires,
Si voleu saber alguna cosa sobre mi o els meus llibres, aquest és l'enllaç al meu bloc:

El meu bloc en català

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >