Ferit de mort (Concurs ARC de Microrelats. Tema: IRA)

Un relat de: mar - montse assens

Ferit de mort. Indignat pel maltractament continu i la crueltat amb que havia estat tractat pels que l'envoltaven, per fi es rebel·là contra la injustícia humana a la que estava sotmès. Ja no podia resistir-ho més. Un foc se li encenia a les entranyes. L'escalf li pujava fins al cap i el seny ja no responia a cap raó.

On es trobaven ara aquells valors, el respecte, l'ètica i la dignitat que li havien ensenyat i havia après des de petit? Aquest món on l'havien deixat anar ja no era el seu. L'havien tret de casa seva sense més ni més. Perdut, desemparat fins i tot per la llei i per la justícia, s'ofegava en el seu propi vòmit de desesperació.

Fart de ser cornut i pagar el beure, enmig dels crits d'aquells fanàtics que reclamaven sang i que exigien gaudir d'un espectacle incívic digne d'un circ romà, el seu malestar, el seu enuig era cada cop més gran i més fort.

Ja no li quedava res per perdre. Havia perdut bous i esquelles. Fins i tot la dignitat, que és l'últim que ja es pot perdre.

Moribund, tragué forces d'on va poder. La seva ira incontrolada es reflectia en la mirada. Els ulls a punt de rebentar, vermells de sang. El nas arrugat i la boca entreoberta, per la qual sortia disparat l'alè encabritat i encès. Foc als queixals, foc als ulls, foc al seny. Foc al cor.

Tots els músculs del cos estaven en tensió, preparats per lluitar contra el perill que el sotjava des de l'altre costat de la plaça, preparat per combatre aquell individu provocador i altiu que sense cap motiu estava decidit a endinsar-li un estoc enmig del cor.

Enfellonit, va agafar embranzida i sense previ avís engaltà una cornada a l'engonal del torero.
Clams de delirants taurins per un torejador ferit i silenci per un miura que poc després fou mort a traïció.

***

Relat per a participar al Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2012-2013 "PECATS CAPITALS (7+1)" i que al febrer de 2013 és: "IRA"

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 12-05-2013 | Valoració: 10

    Sempre em de mirar les coses des de tots els punts de vista! I com molts d'altres no estic gens d'acord amb la tauromàquia. Et felicito!
    Edgar

  • F. Arnau | 25-02-2013

    Molt bon relat el teu, Montse.
    Qui som nosaltres per a torturar d'aquesta manera tan cruel un animal tan bell?
    No som ningú, però el més trist és dir-li "festa" a aquesta barbàrie...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Mort i circ (2)[Ofensiu]
    rautortor | 21-02-2013


    He oblidat d'adjuntar-te la vinyeta que apareixia ahir al diari digital El País. Molt oportuna pel teu magnífic relat.

    Raül

     photo feritdemort_zps2b839b9c.jpg

  • Mort i circ[Ofensiu]
    rautortor | 21-02-2013


    Els polítics romans van cercar solucions als problemes socials mitjançant la distracció, allò que els intel·lectuals anomenaren com a panem et circenses. El que avui en diríem futbol i toros, tot i que aquest darrer espectacle –martiri, millor dit– sembla tenir els dies comptats –o no.

    Sigui com sigui, el teu relat, portat amb la dosi suficient de suspens propi d’un bon estratega, posa unes bones bases per decantar-se cap a solucions més assenyades. Ja, d’entrada, justifiques a bastament la ira acumulada en l’animal –allò que als taurins els sembla “bravura i casta”, per justificar tant de patiment. I, per aconseguir-ho, atorgues al brau qualitats humanes, capacitat de reflexió, la qual cosa ubica sàviament el lector en un equívoc molt ben aconseguit.

    Ah, quin descans li queda al protagonista després de la venjança! I als lectors, a part de la satisfacció d’haver llegit un relat excepcional, també ens fa gràcia que tothom rebi el que es mereix. Però, la mort a traïció... Malauradament, és una injusta recompensa a un contrincant que havia guanyat el combat, no trobes?

    Et felicito.

    Raül

  • Molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2013

    Ens has dut per on tu ho volies i una segona lectura et mostra el mestratge que has fet servir per conduir-nos fins aquests final desesperat i no esperat, però que en aquesta segona lectura es mostra del tot coherent i ben trobat. Felicitats, per a mi ets una candidata amb aquest relat, a veure si l'encerto!

    Ferran

  • bravo![Ofensiu]
    chusteriana | 19-02-2013 | Valoració: 8

    Practicament el millor relat sobre la ira i frustració que he llegit fins el moment. Pobres animals!

  • Ira...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-02-2013

    Excel·lent i sorprenent relat, colpidor i reivindicatiu. El tema "Ira" s'està tocant des de perspectives diverses: la dels morts, la de Déu, la del brau... No pensava que donés tant de joc.
    El teu és un dels que més m'ha agradat. Et felicito.

  • ole toro !!![Ofensiu]
    joandemataro | 18-02-2013 | Valoració: 10

    un bon relat montse , l'haurien de llegir aquests que han signat l ILP de la fiesta nasional !!

    salutacions
    joan

  • Maestranza[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2013 | Valoració: 10

    Redéu, no m'esperava aquest final! Magnífic! I és que realment és molt difícil defensar un espectacle on es mareja, es claven sis o vuit ganivets, una llança insistentment, una espasa fins la medula, un mareig constant i un punyalet vital a un animal. Fa poc vaig visitar Sevilla. La plaça de toros de la Maestranza és preciosa, però el que s'hi fa, lamentable. Una contradicció més d'aquesta inexplicable Espanya. Una abraçada Montse.

    Aleix

  • La crueltat humana[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 18-02-2013 | Valoració: 10


    Ostres Montse,d'entrada se't va posant la pell de gallina!
    Fins a la meitat del relat aconsegueixes fer pensar que es tracta d'una persona, d'una persona a la que li han ensenyat uns principis, desprès vas veient que es tracta d'un animal, però no per això deixes de tenir "la pell de gallina".
    Reflecteixes molt bé i amb poques paraules la trista vida d'aquestes pobres bèsties, que fins el moment del terrible final que els hi espera només sortir a la plaça, van ben enredades. Bona alimentació, molta cura i atencions perquè estigui ben ferm a l'hora d'anar al seu patíbul.
    Una abraçada.

    Gemma

  • Hola Montse[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 18-02-2013 | Valoració: 10

    Molt colpidor. M’ha arribat al cor. Al principi no sabia que es tractava d’un brau, em pensava que era algú ferit de mort en un sentit metafòric i gairebé em sentia identificada i tot. Més endavant ja m’he adonat de què anava la cosa, però el relat em tenia agafada amb l’ai al cor.
    Tu has tornat la dignitat a aquesta pobra bèstia al fer-nos sentir tot el seu patiment com nostre.
    Magnífic!
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Dignitat[Ofensiu]
    Materile | 18-02-2013 | Valoració: 10


    Quina sorpresa!!, fins al final no se sap. Un relat ben tramat. M'ha agradat molt el tema. Pobre toro quin patiment innecessari, quins humans més inhumans! Ara que semblava que havíem aconseguit que no martiritzessin els animals...

    Una abraçada, Montse,

    Materile

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: