LA TEMPESTA

Hola, nonna! No sé per on començar, m'has deixat bocabadada. Has construït un poema molt delicat i penetran:. FANTÀSTIC! Un poema ple de màgia. "Ballen els arbres una delirant dansa..." La força de la natura quan es desferma tu la fas única, plena de bellesa.
Felicitats!!!

Ah!, vaig estar molt contenta de poder-te conèixer el dia de les estrelles.

Una abraçada contagiada per la delirant dansa del vent.

Maria Teresa

un BON ANY I FELIÇ 2013.

Una abraçada de lletres.

Sempre tan plena de tendresa, Carme. Un altre poema molt bonic que fa sentir al lector una gran pau.
Una forta abraçada i Bon Nadal!!!
Shaudin

... l'anar i venir de les figures que evoques.


Sergi : )

No vas errada, és difícil d'entendre a la primera i nitor és una paraula que m'he inventat, és "referència a la nit".

Molt Bon Nadal i un molt feliç Bon Any Nou!


Sergi : )

Una poesia que enganxa des del primer moment. S’obren els haikús com flors delicades deixant notar el ven que precedeix la tempesta, els núvols, l’esclat de la pluja, trons i llamps...I com a colofó l’Arc de Sant Martí i la pau rere la tempesta.
Contenta de llegir-te i de retrobar-te amb les “Estrelles”.

Una forta abraçada estimada Nonna!!

Guapa!!!

Que bonic, tot el que escrius....
Com tu, és clar!!!!
Les paraules ´són com miralls que et reflecteixen..

Bones festes......Que a la llar de foc..hi cremi intensament, flamejant, l'amor!!!!

però el darrer més. Tots necessitem l'arc de sant Martí! i més encara després d'una Tempesta. Estimada Nonna, sempre m'agrada llegir-te. I els haikus de natura, i aquests teus particularment, em calmen l'esperit una mica, no sé, com si les coses es posessin a lloc en aquest món tan ràpid i estragat a estones. Una abraçada molt forta

a

però el darrer més. Tots necessitem l'arc de sant Martí! i més encara després d'una Tempesta. Estimada Nonna, sempre m'agrada llegir-te. I els haikus de natura, i aquests teus particularment, em calmen l'esperit una mica, no sé, com si les coses es posessin a lloc en aquest món tan ràpid i estragat a estones. Una abraçada molt forta

a

i fugen les estrelles atemorides. Nonna_carme, has creat unes imatges precioses, no sé si n'ets prou conscient. És una meravella de poema on no hi ha ni una sola paraula que no traspuï lirisme. A mi m'ha impactat perquè m'encanten les tempestes. Ves què hi farem! No ho puc evitar. M'encanten els llamps, els trons i la foscor del cel que es posa de dol.
M'ha fet feliç retrobar-te.

Doncs disculpada estàs, xicona!

No te n'has adonat de quantes 'eles' falten al meu comentari anterior? Dits, anys, noves tecnologies... tot ajuda!!!

Salut i rebolica, Carme amiga!

Tesmpestuosos versos. M'agrada el ritme i la teva subtil manera d'escriure'ls.

Una besada

Els teus haikús, senzills i magistrals alhora, atorguen una vida a la natura que emplena de sensibilitat els cors dels lectors. Moltes felicitats, estimada Nonna_Carme!

Pilar

PD. Vaig contestar la teva pregunta del fòrum amb una mica de retard; gràcies per confiar en la meva opinió

Els teus haikús, senzills i magistrals alhora, atorguen una vida a la natura que emplena de sensibilitat els cors dels lectors. Moltes felicitats, estimada Nonna_Carme!

Pilar

PD. Vaig contestar la teva pregunta del fòrum amb una mica de retard; gràcies per confiar en la meva opinió

.. màica quan tu la toques! I llavors esdevé pàcida, amable, tènue...
Uns haikus de meravela, xicona!

Salut i rebolica!

PS. A qui se li ocorreix demanar orxata a Malorca? Farcida d'alemanys, millor demanar una 'frankfurt'!

i insignificants, es el que som enmig d’una tempesta,
llavors quant el sol travessa les gotes d’aigua surten
colors i poemes com aquest.
Una abraçada
Josep

Ara marxem cap a Font Romeu, a passar el cap de setmanaa casa d'uns amics que ens han convidat.
He vist que hi ha anunciades pluges, tempestes i mal temps, que hi farem, mala sort.
Saps que, pensaré en el teu poema i... s'aniran tornant màgiques!
Fins dilluns guapíssima.
Una abraçada.

Gemma

Commou. Sents la tempesta dins, com una llepada de bellesa que impacta...
Una descripció magistral......Sents música, esgarrifances, emocions desencadenades a raig...
Amb les teves paaules "pintes" les imatges. Les dotes de vida. Són commovedores, reals, tremendes......Com un estat d'ànim que acaba..., finalment, amb l'arc de sant martí, esplendent i triomfant.......................Bravo!!!!

que descriuen els elements de la tempesta que com bé descrius contenen una part de misteri...

una abraçadeta i moltes gràcies pel teu comentari nonna !!!

petonets també
joan

A mi m'encanta la tempesta, el sol, la nit, el dia... un poema molt ben expressat i ple de la màgia en un dia de tempesta.
Abraçades

amb uns versos que no són fulles que cauen!

Petons, Nonna!

Mena

I tant maques com són! Ja veig que t'agrada més el sol i la contemplació de les estrelles. Sigui com sigui, a mi, que m'encanten els llamps i trons,llegir poemes de vida i sentiment exterioritzat em fa treure el barret i admirar la bona poesia, amb trons o amb estrelles. Una forta abraçada.

Aleix

aquest reguitzell de haikús de la tempesta a la calma. Ben construits i amb un final que fa la síntesi del moment.

Una abraçada

De la tempesta a la calma, no et deixes res. I repasses amb una sensibilitat fora mida tota la gama de tonalitats que la natura t’ofereix. I no només això, saps vestir de sentiments molt propers un simple fenomen atmosfèric. El cel s’endola, les estrelles s’amaguen, els llamps són serps, la lluna amiga fa festa...

Realment ens has donat una lliçó magnífica de com es construeix amb naturalitat i amb una gran delicadesa un haiku.

En prenc nota i miraré d’imitar-te, mestra haijin.

Raül

Una preciosa descripció d'una tempesta amb els seus detalls expressats amb senzillesa admirable i evocacions poètiques de la natura.

Molt bonic poema. Felicitats.