aquest breu poema, Joan.
M'ha agradat molt tenir notícies teves .
Ara entro molt poc a Relats... Després de dos anys de malatia que han sigut molt difícils, aquest darrer juliol, va morir el meu marit i encara estic molt enyorada i "tocada".
Una abraçada, benvolgut Joan

En destaco una frase: Esvaeix la tènue boira de l'oblit.
Salutacions.

i poètic.
Petons a tu i a l'Aleix e t felicito, Olga.

d'acord amb tu. Crec que tenen un complex d'imferioritat tremend. Jo estic segura que no podran amb nosaltres.
Que bé saps expressar les teves idees. T'envejo, Aleix.
Una abraçada a tu i a l'Olga.

sortir del pou quan l'enyor i la melangia ens envolten.
Moltes felicitats, benvolguda Pilar ,sempre i avui d'una manera especial.
Que passis un dia "superguapu"

M'ha recordat els moments en els que era jo la que travessava la nit per rebre els meus fills.
M'encanta la teva sensibilitat per descriure aquests moments tan importants en la vida d'una mare.
No sé si és inventat o que ha arribat un nou membre a la teva família. Si és així la meva més sincera enhorabona.
Gràcies per deixar-nos llegir aquest delicat poema.
Una forta abraçada, Montse.

saber expressar la meva indignació de la forma tan poètica, com ho fas tú.
Sigui el tema que sigui la teva poesia m'encanta.
Una abraçada, Aurora.

que privar-lo de la llibertat és lo pitjor que li pot passar a un ésser humà, i fer-ho a tot un poble ja no té nom.
Com has pogut fer una crítica tan dura i tan poètica a la vegada?

He trigat a respondre perquè estava intentant escriure després d'un any de no fer-ho.
Procuro sortir cada matí i els fills i néts em cuiden molt. Lo pitjor és el capvespre i fins que vaig a dormir. Sóc valenta, Aurora. Suposo que ell em dona forces.
Petonets.

Tot el poema traspua enyor.Quina paraula tan tendra i colpidora al mateix temps!
Un bell poema, Montse.
Una forta abraçada i petonets als petits.

L'altre dia no trobava la sucrera enlloc. Saps on va aparèixer? Al calaix dels tomàquets dins la nevera.
M'agrada MOLT el teu estil, Joan Carles. És un vertader plaer llegir els teus relats.
Bon diumenge.

El teu relat m'ha suggerit dues coses:
Que d'un objecte senzill com un rottllo de paper higiènic en pot sortir un magnífic relat.
Que mai havia escoltat la paraula "Melicaco" i ,per a mi, pot tenir dos significats, depenent del to de veu. Si ho dius amb les dents apretades i cara de pocs amics pot ser un insult. MELICACO!!! Si ho fas amb tota la dolcesa del mon i acompanyant una carícia MEEELIIICAAACOOO!!! pot ser una meravella.
Em llegiré tots els Melicacos.
Salutacions, Jaques.

Descripció deliciosa i perfecta d'aquest sentiment tan universal i al mateix temps tan particular.
Com va el teu braç?

Petonets.

Un poema molt insinuant però delicat al mateix temps.
Quan vaig rebre el teu primer comentari al meu relat "I jo pregunto", vaig pensar que erets una persona molt instruida i no vaig respondre llavors perquè el meu estimat marit que estava molt delicat , no em deixava temps per res. Ara ( va morir el 18 de juliol) tinc tot el temps del mon i puc tornar a tenir contacte amb els meus amics i amigues de Rc que són molts.
Gràcies pel comentari que vas fer referent a mi al poema "Soc una merda."
Jo també t'envio un petó de mare.

del que dius de tu.
Crec que ets una persona molt eixerida i que sap que , amb aquest títol,
tindrà més d'un lector.
Et felicito per no ser obedient.
Una abraçada, mitjamerda tarat.

Aquest poema l'he fet meu a la primera lectura.
Necessito "Aigua nova" i allunyar les aigües amargues d'aquests darrers temps.
Tot i que no és tasca fàcil, espero, amb el temps, aconseguir-ho

Una forta abraçada a tu i a l'Olga.