UNA MOTXILLA...DIFERENT

Veig que ets una bona poeta. Els teus poemes em provoquen sentiment i dulzura. M'agrada

Gràcies pel teu comentari, benvolguda Nonna_Carme. Espero poder llegir aviat nous relats teus; els enyoro.

Un petó ple d'afecte,

Pilar

Sempre m'han agradat els poemes escrits amb paraules senzilles (i tendres!), perquè arriben més endins que d'altres més elaborats. Jo diria que en Martí i Pol, allà on sigui, et va xiuxiuejar alguns dels encertadíssims versos, m'equivoco? Ep, que no et trec cap mèrit! Que el poeta de Roda de Ter segueixi inspirant-te.
Una abraçada,
Lluís Pagès

breu, concís, preciós, inspirador, dificil trobar un sol adjectiu per descriure aquest relat tant i tant bonic.

Una forta abraçada

Estimada Nonna,

En llegir el teu comentari i el teu missatge al fòrum, he sentit molta pena. Els teus relats ens han omplert a tots, a mi en especial. És bonic com “la iaia” ha expressat el que portava a dins i ho ha compartit amb tota la família relataire. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa i sempre et portaré al meu cor i en les meves lletres! Em repeteixo, has sigut molt estimada i ho continuaràs sent.

Petons i abraçades, fins sempre

Francesc Eloi Marginedas Miró

ple de bondat...tot el teu cor vessant d'amor a la vida. Ple d'agraïment per tots els que fan camí prop teu....Quanta llum ha omplert el teu camí...Quanta bellesa guardes dins teu..Tot el perfum que expandeixes arreu...com un regal, un do de tu per tots nosaltres...el teu tresor immens...Gràcies Carme... Gràcies pel teu amor...

M’ha encantat aquest petit poema! És tant delicat que t’entendreix el cor. Carme, tens una capacitat per emocionar i fer-te estimar que no té preu!

Fa temps que veig que no escrius! Espero que vagi tot bé! Una abraçada molt i molt gran! I un somriure enorme.

Francesc Eloi

per a una gran dona

un petonet Nonna
joan

Afegeix un gran petó, de l’Aleix i meu, a la teva motxilla.
Olga

... Nonna, per comentar-me el MÓN GRAN I PETIT 2. Sí, les guerres són la lacra d'aquest món. Si he encertat, bé, és normal, suposo que de les guerres n'estem tots ben desenganyats.


Sergi : )

però plena de lo realment important, amor, llum, rialles, equilibri i un senzill picarol...

Oh, Nonna quin viatge més ple de grans petiteses!

Deliciós poema! L'imprimiré per tenir-lo ben present.

Gràcies Nonna per retrobar-me, m'has fet molt feliç. He estat temps sense escriure, coses de la vida que omplen massa la motxilla.

Una càlida abraçada
Núria

Una motxilla de vida, amb petiteses que complementen i completen els dies i les nits.

Un dolç poema, amb un bonic significat.
Un plaer tornar a llegir-te

Ja saps que el plaer és meu, de poder compartir tantes coses amb gent tan sensible i tan amable com tu.
Un petonet
Joan

És tanta la senzillesa d'aquest preciós relat que el fa créixer molt amb les teves "petiteses". La teva bondat en la no exigència trenca el cor i l'omplede tendresa.

M'ha agradat molt, molt!! És un relat de butxaca imprecindible.

Hauries d'escriure més per omplir-nos de pau i d'amor. Ets un gran tresor carregada de PETITESES.

Em preguntes per la meva salut. Ara ha fet un any que va començar el malson. I aquesta setmana ja m'he de fer proves més definitives i portar-les a l'oncoleg. Espero que m surtin bé. Tinc moltes ganes de veure't.

Una abraçada i petons,

Materile

Com m’ha agradat Nonna aquest poema tan sensat, que sap treure profit de tot i ella en diu petiteses. Grans coses són aquest estel, el picarol, les rialles dels infants i la balança equilibradora, tan sols una gran persona pot sentir com tu. Gràcies per recordar sempre a la Martina, el meu gran tresor.

Petonets

Jo vull una motxilla com la teva Carme! Lleugera malgrat no hi manca res, per anar ben lluny.
Gràcies pels teus comentaris!

... molt tendre, Nonna. Jo espero que estiguis bé, que puguis disfrutar cada instant, que la brillantor et rodegi i t'emocioni, que tinguis agradables sensacions,... en fi, et faria una llista interminable... no ho sé. I si ho necessites, doncs molt d'ànim!


Sergi : )

Encantada de pujar en aquest tren on es troben dins una petita motxilla, a l'espatlla d'una gran dona, les poques coses que realment importen. Ets l'alegria de la vida.

Vols dir que són petiteses les coses que portes dins la motxilla? Crec que són tan grans com el cor que tens. El menspreu de les quatre coses que esmentes és molt gran avui i constatar que algú les valora m'omple l'ànim. Un cop més la Nona Carme ens abriga l'esperit. Una forta abraçada!

Aleix

Tota una expeiència molt i molt positiva.

Com tot el que escriuen es molt bonic
Montse

La teva motxilla, nonna_Carme, es lleugera perquè totes les petiteses que hi portes són senzilles i gens pesants. Però tenen una gran importància per a tu i per a tots els que ja no desitgem coses materials sinó tot allò que ens pot fer feliç i donar-nos plaer. L'única cosa que pesa més és la balança per equilibrar injustícies. I n'hi ha tantes...! I no sempre hi podem fer alguna cosa, si més no, quan no depèn de nosaltres.
Puja al tren de la vida cada dia, Nonna_Carme i continua regalant-nos els teus relats i poemes que jo em poso a la meva motxilla per a gaudir d'un nou dia.

Molts petons!

Acabo de descobrir aquesta meravella literària que ens has regalat. I, tot seguit, t'escric per felicitar-te doblement: primer, per aquests set anys que fa que estàs a Relats, i, segon, per la saviesa que ens mostres a cada relat o poema que escrius.
El contingut d'aquesta motxilla tan especial és ben plena de vida i amor. Just has escollit les "petiteses" més significatives que ajuden tot ésser humà a seguir viu, amb il·lusió i entusiasme, que sense elles no som res.
Celebro que celebris aquest setè aniversari literari fent el que saps fer, estimada Nonna: escrivint i transmetent, mitjançant els teus mots, fragments de vida.
T'envio una abraçada graaan, molt graaan!

Gràcies per aquests set anys. Gràcies per escriure i gràcies per aquest “cor més gran” en el qual —segur, segur!— hi tindrem cabuda tots aquells que t’estimem.
—Joan—

motxilles podríem omplir amb les petites coses i que moltes vegades no saben veure. molt bonic poema.
Gracies per la felicitació
Una abraçada.
J.

Un poema molt emotiu, Carme; has sabut emplenar aquesta motxilla amb les "petiteses" més importants a la vida, les que ens donen alè, les que ens fan sentir vius...

Rep un petó molt fort,

Pilar

Certament preciós Nonna!

L'he llegit i l'he rellegit un parell de vegades, sembla senzill però té molta profunditat!
Tens escrits molt macos Nonna, però aquest és un dels que m'agrada més.
Felicitats i que aquesta motxilla t'acompanyi en un viatge molt llarg...

Una abraçada molt gran guapísasima!!!!!!!!

Gemma