EL SOPAR

però vull aprofitar l'espai per a felicitar-te les festes de Nadal i desitjar-te que tot et vagi bé l'any vinent.

Una abraçada.

No sobra cap paraula en aquesta història on els lligams d'una amistat naixent que es queda trencada per un desgraciat abús de la confiança que aquesta comporta. Succinta i sòbria descripció del fets que condueixen precisament al seu final abrupte i al trencament d'una vida que tot just començava a volar.
Un plaer retrobar-te en aquests paratges.

La poca previsió de les possibles conseqüències porta a desgràcies com aquetes. Has aconseguit que amb el relat faci una reflexió sobre el que pot passar per 'jugar' amb coses com aquestes.

Una abraçada!
Marta

Un bon relat de denuncia, que m’ha sorprès. Molt ben tractat per cert. Comença amb l’alegria de la joventut, “divina innocència”, ( en diuen) que porta amb poques paraules i ben trobades al trist desenllaç, per desgracia ben actual i real.
Enhorabona estimada Nonna.
Petons

El teu relat és curt i precís com un flaix. És curiós com un cop de quotidianitat pot canviar tot una vida.
Un petó
Pinya de rosa

Una historia senzilla contada amb agilitat.
Molt original.
Gràcies per venir a llegar-me.
Una besada

M'ha recordat les notícies que varen sortir en els mitjans de comunicació d'ençà que les drogues van fer estralls en la gent jove a partir dels anys seixanta. Les drogues donaven ales i empenyien a un vol mortal.
Però a banda d'aquest tema, la trama de la teva història està molt ben portada. Ens promets una situació agradable de companyonia i ens sorprens amb un final fatal. D'això se'n diu tenir bona ploma.

Estàs bé, nonna_carme? Una abraçada ben forta

Una historia molt ben explicada, Nonna_Carme, amb aquella senzillesa que dóna amenitat al text i amb aquella qualitat literària que el fa atractiu. La història que descrius no m'és desconeguda, la tinc present, però llegida amb les teves paraules m'ha deixat corpresa.

Rep una abraçada molt, MOLT, afectuosa, benvolguda Carme,

Pilar

Ostres, Nonna, m'has deixat ben sorpresa. Un relat boníssim i molt ben portat.

Si no són bolets, són pastilles amb alcohol i fan el "balconing", i, si no, una altra.
Un relat molt actual exposat amb intriga, i és al final quan es destapa el "pastís".

Una abraçada, Nonna, i escriu força.

Materile

Molt curiós que aquest relat sigui escrit per tu!

De fet, tal i com dius, has volgut tocar un altra terreny, està bé experimentar en temes nous. M'ha agradat, amb poques paraules exposes una situació ample i d'un final que certament és el que menys t'esperes. Crec que ens has sorprés a tots!!!

Continua Nonna, ara que has iniciat un altre caire, segueix trobant altres arguments que tinguin una base similar però exposant temes ben diferents.

Una abraçada guapa i a veure si no em demoro tan per llegir tot el que hauria de llegir, espero poder tornar a agafar aviat les rendes i continuar com sempre amb tot el que porto entre mans.

Quina sorpresa... poc que em podia imaginar que la causa de l’accident fossin els bolets.
Per una banda és un relat que pot tenir un cert aire còmic, però penso que a tots se’ns esborra el somriure quan pensem que això no va tant lluny de la realitat i que cada any hi ha molta gent que mor sota els afectes de bolets tòxics. Tot per la il•lusió de buscar tu mateix el que tens pensat coure’t i coure pels altres sense cap coneixement.
Com sempre un plaer llegir a la Nonna... un relat que m’obliga a posar-hi una veu especial, una sonoritat que com música acompanya totes i cada una de les paraules. Per imaginar, poso la veu de la iaia.
Gràcies Carme per continuar amb la teva vivacitat a través d’aquest petits relats.
Una abraçada molt gran, ara, des de Tarragona.
Cesc

no sé qui té més culpa , si la Txell per pocasolta o la Carla per pecar de gula, el fet és que la vida sovint ens amaga moltes sorpreses i que tot és un continu atzar que ens porta cap aquí o cap allà, a l'error o a l'encert, a la felicitat o a la desgràcia...

o petonet així de GRAN !!!!

JOAN

que original, Nonna....
m'ha sorprès.....està ben escrit i atrapa..
gràcies pel teu comentari...
rep tot el meu amor.....i...escriu!!!!

Aquest registre teu, Nonna, no te'l coneixia pas. M'agraden els canvis, tot i que potser no tan... contundents. M'ha encantat la semblança que fas amb l'art dalinià: tota una troballa literària, de debò.
Estaré al cas per si mai ningú m'ofereix un pastís "carnívor". M'agrada molt que segueixis escrivint.
Una abraçada molt forta, estimada Nonna.

Redéu Nona, quin final més fort! No me l'imaginava pas així ni aixà; m'esperava una sorpresa però no pas aquesta. Bé, un cop refet de l'espant t'haig de felicitar per l'atenció en que m'has tingut durant dos minuts intensos i, sobretot, pel contrast de l'inici i el final. Sembla un conte rosa i acaba ben negre. Dia i nit. Contrast de vida. És així. Una forta abraçada i vigilaré què tinc avui per dinar...

Aleix