Un cas sorprenent

Un relat de: Nonna_Carme
En Jordi Riera és un bon xicot. Fill únic d’una família benestant de Barcelona ha aprofitat, al màxim, les ensenyances del seus pares que, amb saviesa, han sabut mostrar-li una correcta escala de valors.

Són les 11 de la nit. El silenci i la foscor imperen en gairebé totes les estances de la casa excepte a la cambra d’en Jordi, il•luminada tan sols per la llum d’una petita làmpada damunt la taula on té els llibres i quaderns d’apunts. D’uns mesos ençà estudia a la seva habitació. Aprofita més el temps amb la quietud nocturna. Cursa segon d’Arquitectura i, responsable com és , no li agrada deixar els estudis pels últims dies.

Els pares han sortit a sopar amb els Moreno , un matrimoni que conegueren en un creuer pel Mediterrani el darrer estiu. Abans de marxar la mare, sempre amatent, li ha deixat un “termo” ple de cafè ben carregat i un entrepà d’escalivada i salmó fumat. Sap que és el que més li agrada. Calmarà les pessigolles de l’estómac quan aquest comenci a reclamar ajuda per a seguir estudiant.

Absort en la seva tasca no és conscient de l’ombra que, silenciosament i amb la minsa llum d’una petita llanterna que porta a la mà ,recorre la casa i entra a l’habitació de matrimoni apoderant-se de joies i objectes de valor.

De sobte un sisè sentit avisa en Jordi d’un perill proper.

Després d’uns instants de dubte, agafa un dels pals de golf del seu pare i , en veure l’intrús, li assesta un fort cop al cap que el fa caure, inconscient , de bocaterrosa

En Jord angoixat truca al seu pare:
-Pare!!! Veniu !De pressa! Crec que he mort un home!-

Quan en Jordi Riera pare, dona la volta al cos immòbil per comprovar si el cor encara batega , els rostres del matrimoni Moreno, que no han volgut deixar sols els seus amics, s’han tornat lívids. .Acaben de descobrir que el cos inert del lladre que, amb un braçalet d’or a la mà està estès al terra, és el d’un dels seus fills.

Comentaris

  • Feia dies...[Ofensiu]

    Feia dies que no passava pel teu racó i, ves per on, em trobo amb un relat que comença de manera planera i senzilla i en un moment es complica la situació.
    Has sabut —almenys jo ho veig així—, donar un gir un xic inesperat que et deixa amb la sensació d’angoixa i no vols ni pensar en les diferents reaccions que poden tenir els personatges. Veritablement m’has sorprès.
    —Joan—

  • Bon relat[Ofensiu]

    Crec que és feina molt difícil fer un microrelat políciac i crec que aconsegueixes l'objectiu que ha de tenir: sorprendre. Gràcies pel teu comentari al meu relat i al fòrum s'agraeix el recolzament que estic tenint de tots els relataires. Però, pel Nick ni pel nom no em sones ho sento ;) Segur que et tinc vista del dissabte, però igualment gràcies i espero conèixer-te alguna vegada.
    Una abraçada,
    Edgar

  • Marteta | 27-08-2013 | Valoració: 10

    No m'esperava per res aquest tràgic final! Pareixia ser un relat tranquil, que avançava lentament cap a un final menys fort. M'has sorpres en aquest aspecte.

    I m'ha agradat també!

    Una besadaa:)
    Marta

  • Final diabòlic![Ofensiu]
    Bonhomia | 25-08-2013 | Valoració: 10

    M'imagino això en un artile de diari, a successos, i se'm glaça la sang!

    Salutacions, Nonna!


    Sergi : )

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 21-08-2013


    Moltes gràcies Nonna!

    Per cert, tinc ganes de llegir i comentar un relat que fa temps em vas dir...

    Una abraçada guapa.

    Gemma

  • Final d'Agatha Christie[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-08-2013 | Valoració: 10

    Nonna, ens has sorprès amb aquest final tan poc previsible, la qual cosa demostra que tot és possible en aquest món estrany on l'atur, les addiccions i la manca de valors pot portar un xaval de "bona família" a delinquir.

    M'agrada llegir els teus escrits sempre originals, sempre diferents. És un plaer pels teus lectors.
    Petons d'estiu

  • Pot ser...[Ofensiu]
    Naiade | 11-07-2013

    ...Sí , de vegades ens sorprenem... el que diuen de que la realitat supera la ficció, en molts casos és ben cert. Un relat interessant, ben tramat i amb sorpresa final, que bé podria haver escrit l’Àgata Christie. Enhorabona Nona.
    Gracies pel teu coment i bons desitjos.
    Una forta abraçada

  • i és que la vida és...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-07-2013 | Valoració: 10

    un cúminul continu de casualitats, atzar que es va succeïnt... i nosaltres pensem que en tenim el control !!!

    gràcies de nou nonna per compartir !
    ets un solet !

    joan

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-07-2013

    Moltes gràcies Nona pel teu darrer comentari. Puc i m'agrada descriure les coses que veig amb l'ajut de la meva estimada Olga, la meva dona. Sóc periodista, ara no exerceixo però tinc el cuquet per dins. M'encantarà rebre't a la meva petita caseta blava del carrer Entença. Hi sóc, de dilluns a dijous, de tres quarts de vuit a les quatre i els divendres, de tres quarts de vuit a les vuit del vespre. Faré vacances del 12 al 31 d'agost. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • Un bon...[Ofensiu]
    AVERROIS | 03-07-2013 | Valoració: 10

    ...final, fins i tot ho podries haver allargat una mica més, però així ha quedat contundent.
    Gràcies pels teus comentaris.

    Una abraçada.

  • sensacional.....[Ofensiu]
    teresa serramia | 03-07-2013

    bravo!!!.......
    relatat amb mestria, descripció genial.....
    Capta l'atenció fins al final....i ens deixa bocabadats....
    "suspense" total..Crec que hauria de continuar..Hi ha tema per fer-ne un relat de més llargada..
    El fill roba. Per què roba......,,,,,(per què???)
    Bravo, carme!!!............. felicitats.......de tot cor...I..., endavant!!!!!

  • Hole in one[Ofensiu]
    Biel Kramt | 02-07-2013

    Quina sorpresa! Pobres Moreno! Quin cop veure el teu fill mort en una situació així.

  • Bon cop de golf![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-06-2013 | Valoració: 10

    Ui, quina sorpresa Nona! M'has deixat glaçat, gratament sorprès i glaçat amb aquest relat i aquest final. L'has anat descrivint amb un detallisme que cada cop m'atrapava mes. M'ha agradat molt i molt aquest estil teu de narrar un fet així. És real? Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ostres Nonna,[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 26-06-2013


    Aquest cop si que m'has sorprés!

    Un bon relat amb un acabament inesperat.

    Una abraçada guapa.

    Gemma

  • jos monts | 26-06-2013

    Un bon relat per començar a fer el guio per una pel•lícula.

  • Ufff!![Ofensiu]
    Annalls | 25-06-2013

    El meu sentit crític en fa pensar, com es que aquest noi no coneixia els amics dels seus pares? Be, no sempre coneixem on viuen els amics dels fills, així que--- dubte aclarit! Un dur final. Una mica més de por per quan estic sola a la nit, i quan no també.. estan entrant tan i tan, per aquesta zona... ah i es viu? UI quantes preguntes!!

  • I ara que sóc al teu racó...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-06-2013

    aprofito per dir-te...
    Per molts relats i... PER MOLTS ANYS, estimada Nonna!
    I me'n vaig directa al fòrum a pregonar-ho als quatre vents!
    Petooons i abraçades!!!

  • Ostres, que fort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-06-2013

    Si el cas que expliques és real n'hi ha per agafar un infart de l'ensurt. Pobre Jordi, i pobre el lladre que va tenir aquest final tan inesperat. I pobres els pares en veure i viure aquest desenllaç fatal. La societat d'avui dia està molt malalta. La prova és que et trobes amb cada cas que et fa esgarrifar.
    La història queda oberta; m'imagino el panorama i ja no sé si m'agradaria saber com continua. De tota manera, tant se val, perquè el que has fet Nonna és deixar constància de com una bona persona es veu obligada a actuar d'una forma que no hagués pensat mai a la vida a arribar a tal extrem. És per reflexionar, francament.
    Una abraçada ben tendra, que no et sorprengui gens ni mica, hehe!

Valoració mitja: 9.88

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1566 Comentaris

157688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.