DUBTES

Un relat de: Nonna_Carme

L’Albert té 87 anys i la Montserrat, 82. Es varen casar quan ell era un xicot ben plantat i treballador. Ella, una noieta alegre i eixerida. Estaven enamorats amb tot el cos , amb tota l’ànima.

Avui, amb les cames feixugues i el cap molt clar, són conscients que la paret de la fi cada cop és més a prop. Darrerament parlen, alguna vegada, del dilema que pot presentar-se. A més a més del enyorament i la buidor que sentiran, els preocupa l’espai físic que hauran d’ocupar.
Què passarà amb el que quedi sol quan arribi l’hora a un dels dos? Anirà a viure amb algun dels fills? No volen complicar-los la vida havent de cuidar d’una persona gran. Ingressar en una residència abandonant les estimades parets de la que fou la seva llar, carregades de records en cadascun dels racons? Quedar-se a esperar la fi, sols? Acostumats a un entorn poc silenciós, la solitud seria una companya poc agradable.

Savis com són,(sap més el diable per vell que per diable), decideixen que quan siguin al ball, ballaran i que, de moment, gaudiran al màxim del seu amor i de la mútua companyia.

Comentaris

  • aurora giménez padilla | 25-10-2016 | Valoració: 10

    Un relat que reflecteix la dura realitat, però amb un toc d'esperança.
    M'agrada.
    Et seguiré llegint.

  • Dubtes molt fonamentats[Ofensiu]
    brins | 24-08-2015

    Encara no t'havia llegit aquest relat, Nonna_Carme i et confesso que m'ha emocionat moltíssim... Exposes uns dubtes lògics i humans que em van viure en el pensament durant molts mesos; dubtes fonamentats en situacions hipotètiques que, malauradament, la vida ha fet esdevenir reals.

    La soledat és terrible, estimada Nonna, res ni ningú no pot alleugerir el dolor que comporta, però tal i com tu dius, cal continuar vivint, caminant...descobrint que som més forts del que crèiem...

    Em sap molt de greu el que m'expliques sobre la salut del teu gendre; tant de bo es pugui recuperar aviat.

    Un petó molt fort,

    Pilar

  • D'alguna manera[Ofensiu]
    RATUIX | 12-02-2015

    parlar-ne, sense amagar el que pot succeir, es converteix en una cosa important. Perquè així, sense fingir, el que quedi sigui més real, més intens, i en la dansa final s'afrontarà el que calgui. Què bonica la manera d'expressar-ho i com representa la saviesa emocional que és el més important bagatge que ens dona la vida.

  • L'amor no mor[Ofensiu]
    Marteta | 10-07-2014 | Valoració: 10

    Ens has situat a un marc ben realista. Aquestes situacions realment es plantejen, i fa mal pensar en la mort,( jo soc jove i quan hi penso noto dins meu un sentiment infinit de buidor)

    El millor és estimar la vida pel que és, no pensar en les consequencies, acceptar-les. Amb quedaré amb la reflexió de que la mort només és un capítol més que hem d'escriure.

    Una besada!

  • A la paret hi ha una porta[Ofensiu]
    iong txon | 25-06-2014

    que s'obre a una nova dimensió, on seguirem fent camí. Trobo que tota persona gran hauria de sentir que té alguna cosa per aportar en aquest món, especialment si són avis o avies i tenen fills i néts amb qui compartir il·lusions i esperances. Aportar la saviesa adquirida amb l'experiència de la pròpia vida. Les circumstancies són diferents en cada cas i difícilment es troba una situació ideal, tant a nivell familiar com a nivell social. Per això, afortunadament, a l'altre costat de la porta, haurem de continuar fent camí, eixamplant el nostre cor en totes les dimensions de l'amor i desenvolupant la nostra personalitat més enllà del que ens ha estat possible assolir en aquesta vida: Hi haurà un camí per a cadascú. Mentrestant, val més viure al dia. Fer el bé i no preocupar-se massa de demà. Trobo que els teus protagonistes, després de cavil·lar-hi una mica, prenen la determinació més assenyada; viure el present cada dia.
    Per molts anys Carme! Que tinguis un feliç dia d'aniversari!

  • Bona solució[Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014


    Un relat directe i valent. Preguntes i dubtes inevitables. M’ha agradat molt la teva solució: perquè amargar-nos el que ens queda? Més val viure el moment intensament.
    Una forta abraçada estimada Nona

  • Hola [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 05-05-2014 | Valoració: 10

    Nonna, el teu relat m'ha emocionat i reconfortat.
    Gràcies per la teva visió de la vida.
    Una forta abraçada de l'Aleix i meva
    Olga

  • Si no fos pels dubtes...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-04-2014 | Valoració: 10

    Crec que els anteriors comentaristes m'han tret totes les paraules de la boca i totes les reflexions de la ment. Ja no sé què més dir. Estic d'acord amb tots ells però, tot i que s'ha de donar gràcies a Déu per cada dia que ens dóna, no podem deixar de pensar en l'endemà, al menys a mi em costa molt.
    Però tu tranquil·la, a ballar, que és el que toca.

    Molts petons

  • viure el dia a dia...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-03-2014 | Valoració: 10

    és així com ens hauríem de plantejar la vida, segur que la gaudiríem molt més i millor !

    un petonet Nonna !! ;-)
    i bona primavera !

  • Molt bon relat Nonna![Ofensiu]
    Gemma Matas | 29-03-2014 | Valoració: 10


    Defineixes l'horitzó de la vida amb saviesa i paraules molt encertades.

    És un dilema que ens arribarà un moment o altre i que s'ha d'afrontar de la millor manera possible, tot i que en el cas del teu relat, aquesta parella que descrius, ha pogut estar junta i gaudir de la vida durant un període molt llarg i que de fet encara no se'ls hi ha acabat. Molt encertat parlar-ho, crec que ha d'ajudar a mentalitzar-se l'un a l'altre del final i del incert futur que els hi espera a partir de que un dels dos creui la frontera del més enllà.

    De tota manera, mentre seguim en aquest moment, hem de saber aprofitat qualsevol moment que ens ofereixi la vida, per més petit que sigui.

    Una abraçada Nonna i com sempre, un plaer llegir-te.

    Gemma

  • El moment present [Ofensiu]
    Eloi Miró | 29-03-2014

    Un relat molt ben triat i amb un final molt poètic. He quedat encisat amb aquest ball... ben bé que el més important és viure el moment present i gaudir de cada detall per petit que sigui.

    I dubtes, la quantitat de dubtes que ens surten durant el dia i com s’esvaeixen amb un simple somriure dels qui més estimes i a vegades fins i tot d’un desconegut. Ho has experimentat mai?

    Nonna no saps pas l’alegria que m’ha donat el teu comentari i el teu relat, estic content de veure que continues escrivint!

    Una abraçada molt gran! (ens llegim)

    Eloi

  • bona decissió[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 26-03-2014

    Crec fermament que la vida s'ha de viure "a la que salta", atent i deixant entrar la sorpresa. Ningú no sap què farà, quan i com i segons com es presentin les coses.

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu escrit "Temps". I en resposta a la teva pregunta... No sóc prolífic, gens... Si et fixes en les dates dels escrits, hi ha un forat de més d'un any Desembre'12 - Febrer'14. Això em ve a rauxes. La meva vocació principal és la guitarra, però tinc temporades de lletra, temporades de carbonet i llapis, temporades de mandra, temporades negres i temporades acolorides.

    Què hi farem? Ballar quan toqui ballar... Oi?

    Una abraçada

    Jordi

  • Les cabories de tots...[Ofensiu]
    Annalls | 25-03-2014

    ... i que no serveixen de gaire, mai se sap qui serà , la decisió propia i dels fills... la capacitat per estar sol, tot és veura quan arrivi, no cal patir abans de temps. Això fora lo raonable però és dificil a vegades no angoixar-se.
    Petons , feia temps que no et veia!

    Anna

  • Sí, senyora![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-03-2014

    Aquesta és la meva admirada Nonna: sencera, assenyada, dubtosa - per què no?- però amb el punt just de rauxa com per viure i gaudir del moment present i confiar amb un mateix per prendre les decisions adients quan toqui.
    Unes preguntes que, a mesura que anem envellint, ens fem. I no les hem de bandejar mai, però, tanmateix, crec que és bo no encaparrar-se i gaudir mentrestant de la persona estimada que t'ha acompanyat al llarg de la teva vida.
    No em queda cap dubte que ens has donat la resposta perfecta. Moltes gràcies, Nonna, per explicar-nos-ho amb tanta senzillesa, i amb el cor a la mà.
    Rep una abraçada mooolt forta, estimada Nonna.

  • A mida que passen els anys...[Ofensiu]

    A mida que passen els anys, cada vegada s’hi pensa més en aquesta situació. Què bonic és, poder-ho contemplar amb la serenor que dóna la bona convivència.
    Gràcies, Nonna, per les teves reflexions...
    —Joan—

  • El dia a dia, sempre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-03-2014 | Valoració: 10

    La decisió final és la sàvia, encara que la més difícil; si no que li preguntin a la consciència. Dir-ho, és una cosa i fer-ho, una altra. Malgrat tot, és una decisió tan important i que fa tanta por que és molt difícil dur-la a terme amb certesa. El dubte ens acompanyarà fins que el dubte deixi de ser-ho. Breu relat, però reflexiu. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1566 Comentaris

161656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.