TSUNAMI (haikus)

Hola Nona. La Pinya de rosa està més bé que mai, ocupada si, però molt bé. Em dóna molts records per tu i em diu que aviat penjarà un relat dels seus, amb la seva personal i magnífica prosa. Una abraçada i fins ben aviat! (Demà passat dissabte marxem deu dies a les Canàries!).

Aleix

Ho trobo ESP!endit
Gracias per comentar
Mo tse

Quina alegria tornar a llegir-te! (bon senyal veure que continues)

Aquest poema m’ha fet reviure algunes escenes de la pel·lícula: l’Impossible

Una vivència molt dura i crua que ha de marcar de per vida. Igual que el teu poema he sentit la impressió d’aquesta ona que ho arrasa tot al seu pas.

Una abraçada molt gran bonica!

Ens llegim

Cesc

M’has deixat impressionada, quin art que tens també amb els haikus,
Ben construïts i amb significat, cosa que costa d’aconseguir.

Una forta abraçada, petonet a la Martina donat, i més d’un.

Has fet un seguit de haikus que semblen una sola poesia amb la seva ànima i m’ha arribat al cor.
Una abraçada ben forta.
Pinya de rosa

M'ha agradat molt el que acabo de llegir.

Sincerament t'he de dir que mai n'escrit cap de haiku i després de llegir aquests teus, potser miraré de saber ben bé com va i em decidiré a fer-ne algún.

Ostres Nonna, veig que tinc molt abandonada la meva pàgina, potser que faci un pensament!!!

Tinc apunt d'entregar demà un poema de caire humorístic, a una amiga de tota la colla que de tant en tant, millor dit, quan toca l'aniversari d'alguna (som 17, ves sumant) ens reunim i ho celebrem fent un dinar (tot i que algún dia ens faran fora del restaurant pel soroll que fem).

Saps que? ara mateix el passaré, va dirigit a ella però serveix per qui sigui,

No deixis d'escriure Nonna, a tots ens agrada molt llegir el que trobem signat per tu!

Una abraçada ben gran

Gemma

Uns haikus molt bons, Nonna_Carme, escrits amb tots els requisits que aquest tipus de poema demana.

La temàtica unitària que has emprat enriqueix molt el contingut dels poemes, els afegeix veracitat, i els tres versos de l'últim haiku, una clara personificació de la nit, clou amb molt d'encert el sentiment que provoca un tsunami. Felicitats!

Un petó,

Pilar

No sé quina de les estrofes m'agrada més. I ho lligues tot amb una temàtica unitària que li dóna consistència al treball.
La imatge del nen nàufrag arrapat a la mare com si fos la fusta salvadora és preciosa. Sempre traspues tendresa en tots els teus escrits. És una de les coses que m'encanten de tu. Això, i l'enveja de tenir néts que jo potser mai no tindré malgrat haver parit dos fills. Però sempre em quedarà la paraula...

... sobre un tema concret, com tu has fet, és molt difícil, xicona. Em sembla que sols ho he intentat una vegada i la temàtica era molt general.
Molt bons aquestos teus; pinzellades d'uns instants de força de natura, devastadora. M'agraden especialment el quart i el cinquè.
Una abraçada, Carme!
I salut i rebolica!

PS. Ara, a fer tanka. De vegades, notes que un haikú queda desdibuixat, moll; aleshores, arrodoneixes el traç afegint-li dos heptasÍl·labs, i '.. voilà'!

M'encanten els haikus, encara que jo no n'escrigui. Ho provaré, perquè aquesta concisió, aquesta precisió seva és meravellosa. Centra el que vols dir amb bellesa. I aquell de la fusta i la mare, clavat! Una forta abraçada Nona. (Suposo que és aquest escrit el que esmentes al Fòrum, que han trigat en publicar, oi? Mira: relat d'espera, grisa sala d'espera, gran companyia)

Aleix

Moltes gràcies pels teus mots, per tots! Quan la natura s'enfada i es desboca com un cavall embogit passen desgràcies com les que ens descrius. Són imatges certes, colpidores, tristes. Són magnífics haikús que ja trobava a faltar. I, per sort, t'has animat a escriure'n més, Nonna! No saps prou com ho celebro.
Espero que segueixis oferint-nos més mots teus, bé sigui en forma de vers o en prosa, que de tots dos vessants te'n surts de meravella.
Gràcies, novament, estimada Nonna! Estic molt contenta!
Una abraçada enorme, com la d'un tsunami, però en el bon sentit del terme, eh?