TSUNAMI (haikus)

Un relat de: Nonna_Carme







La mar goluda,
en un instant s’empassa
tot el que troba:

Jardins idíl•lics,
grans mansions i cabanes
aviat s’esfondren.

Columnes d’aigua,
immensa cataracta
que no s’estronca.

Sense batuta
notes desafinades.
Nul pentagrama.

Un infant crida,
aferrat a una fusta,
la seva mare.



La nit contempla
la fatal hecatombe,
esborronada.

Comentaris

  • tot bé[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2015 | Valoració: 10

    Hola Nona. La Pinya de rosa està més bé que mai, ocupada si, però molt bé. Em dóna molts records per tu i em diu que aviat penjarà un relat dels seus, amb la seva personal i magnífica prosa. Una abraçada i fins ben aviat! (Demà passat dissabte marxem deu dies a les Canàries!).

    Aleix

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 01-04-2015 | Valoració: 10

    Ho trobo ESP!endit
    Gracias per comentar
    Mo tse



  • Carme!! [Ofensiu]
    Eloi Miró | 10-03-2015

    Quina alegria tornar a llegir-te! (bon senyal veure que continues)

    Aquest poema m’ha fet reviure algunes escenes de la pel·lícula: l’Impossible

    Una vivència molt dura i crua que ha de marcar de per vida. Igual que el teu poema he sentit la impressió d’aquesta ona que ho arrasa tot al seu pas.

    Una abraçada molt gran bonica!

    Ens llegim

    Cesc

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2015


    M’has deixat impressionada, quin art que tens també amb els haikus,
    Ben construïts i amb significat, cosa que costa d’aconseguir.

    Una forta abraçada, petonet a la Martina donat, i més d’un.

  • Magnífic! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 18-02-2015 | Valoració: 10

    Has fet un seguit de haikus que semblen una sola poesia amb la seva ànima i m’ha arribat al cor.
    Una abraçada ben forta.
    Pinya de rosa

  • Mereix valoració Nonna[Ofensiu]
    Gemma Matas | 18-02-2015 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el que acabo de llegir.

    Sincerament t'he de dir que mai n'escrit cap de haiku i després de llegir aquests teus, potser miraré de saber ben bé com va i em decidiré a fer-ne algún.

    Ostres Nonna, veig que tinc molt abandonada la meva pàgina, potser que faci un pensament!!!

    Tinc apunt d'entregar demà un poema de caire humorístic, a una amiga de tota la colla que de tant en tant, millor dit, quan toca l'aniversari d'alguna (som 17, ves sumant) ens reunim i ho celebrem fent un dinar (tot i que algún dia ens faran fora del restaurant pel soroll que fem).

    Saps que? ara mateix el passaré, va dirigit a ella però serveix per qui sigui,

    No deixis d'escriure Nonna, a tots ens agrada molt llegir el que trobem signat per tu!

    Una abraçada ben gran

    Gemma

  • Preciosos haikus[Ofensiu]
    brins | 17-02-2015 | Valoració: 10

    Uns haikus molt bons, Nonna_Carme, escrits amb tots els requisits que aquest tipus de poema demana.

    La temàtica unitària que has emprat enriqueix molt el contingut dels poemes, els afegeix veracitat, i els tres versos de l'últim haiku, una clara personificació de la nit, clou amb molt d'encert el sentiment que provoca un tsunami. Felicitats!

    Un petó,

    Pilar

  • Uns haikus genials![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-02-2015 | Valoració: 10

    No sé quina de les estrofes m'agrada més. I ho lligues tot amb una temàtica unitària que li dóna consistència al treball.
    La imatge del nen nàufrag arrapat a la mare com si fos la fusta salvadora és preciosa. Sempre traspues tendresa en tots els teus escrits. És una de les coses que m'encanten de tu. Això, i l'enveja de tenir néts que jo potser mai no tindré malgrat haver parit dos fills. Però sempre em quedarà la paraula...

  • Escriure haikus...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-02-2015

    ... sobre un tema concret, com tu has fet, és molt difícil, xicona. Em sembla que sols ho he intentat una vegada i la temàtica era molt general.
    Molt bons aquestos teus; pinzellades d'uns instants de força de natura, devastadora. M'agraden especialment el quart i el cinquè.
    Una abraçada, Carme!
    I salut i rebolica!

    PS. Ara, a fer tanka. De vegades, notes que un haikú queda desdibuixat, moll; aleshores, arrodoneixes el traç afegint-li dos heptasÍl·labs, i '.. voilà'!

  • Precisió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-02-2015 | Valoració: 10

    M'encanten els haikus, encara que jo no n'escrigui. Ho provaré, perquè aquesta concisió, aquesta precisió seva és meravellosa. Centra el que vols dir amb bellesa. I aquell de la fusta i la mare, clavat! Una forta abraçada Nona. (Suposo que és aquest escrit el que esmentes al Fòrum, que han trigat en publicar, oi? Mira: relat d'espera, grisa sala d'espera, gran companyia)

    Aleix

  • Oh, Nonna, quin honor![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 04-02-2015

    Moltes gràcies pels teus mots, per tots! Quan la natura s'enfada i es desboca com un cavall embogit passen desgràcies com les que ens descrius. Són imatges certes, colpidores, tristes. Són magnífics haikús que ja trobava a faltar. I, per sort, t'has animat a escriure'n més, Nonna! No saps prou com ho celebro.
    Espero que segueixis oferint-nos més mots teus, bé sigui en forma de vers o en prosa, que de tots dos vessants te'n surts de meravella.
    Gràcies, novament, estimada Nonna! Estic molt contenta!
    Una abraçada enorme, com la d'un tsunami, però en el bon sentit del terme, eh?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1693 Comentaris

138838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.