i jo pregunto III...

Tot plegat és una vergonya que hem de lluitar per no justificar.
Rep una abraçada del meu marit i meva i un desig de felicitat per aquest Nadal.
Olga

diuen dels monstres més terrorífics..
Diuen dels dimonis.., de l'infern..
No cal...No cal...
L'home els supera tots....
quina vergonya!!!
M'agradaria veure a tots els prepotents devoradors humans.., veure'ls per un moment ofegant-se.........................sense remei!!
Molt bé, Nonna!!!!

No hi ha resposta per tanta ignomínia. Terrible les barbaritats que al llarg de la història uns quants han fet a la resta i això no te solució, per molt bona gent que hi hagi, sempre hi hauran dimonis. Per cert Nona no tinc el teu mail per comentar-te “ Amb el cor a la mà” m’ha agradat moltíssim. Tu si que tens un cor tan gran que no te mesura.
Una forta abraçada
Montserrat

No són com tu, nonna, que pateixes davant del patiment del món i no pots entendre el perquè de tanta ignomínia. Tenen una altra pell: pell de llop i la seva ferocitat. I tot per què? Doncs per poder i diners, que es lo que sempre ha mogut als poderosos.No són com tu, nonna, que no podries dormir ni un sol minut amb la consciència carregada de crims. Tenen una altre pell, són d'una mala raça.
Petonets

En veure aquesta deplorable notícia per la tele vaig pensar que l'ésser humà pot arribar a ser tan cruel que les persones normals, bones, compassives - que per sort també n'hi ha moltes al món- ens hem de sentir molt avergonyides i indignades davant de tanta dolenteria.
Malauradament no m'estranyaria que aquests bords encara siguin capaços de dormir tranquils. I és que ells, Nonna, no se'ls acut preguntar res, ni molt menys cercar respostes. És així. Trist, molt trist.
Una abraçada, estimada Nonna.

Entre altres coses perquè no son poetes, ni sensibles, ni empàtics, ni nobles, ni saben de que va res de tot això. Sols pensen en ells , o la butxaca, o no tenen capacitat per pensar per si mateixos, o intern-tar-ho i segueixen el camí que els marquen.
Clar que a vegades la naturalesa fa coses estranyes, ambivalents i difícils d'entendre, com assassins que escolten musica clàssica.
Anna

Qui permet tot això no mereix ni el nom de persona, amb l'agravant de que sembla que cada cop se'n hi vagin sumant més i la raça humana s'estigui degenerant tant, que arribarà un moment que si no reaccionem uns i altres, tot se'n anirà a norris.

Però tristament et dic que aquests sers no tenen qualificació i tracten a les persones com a titelles. Sembla que només trobin plaer en la maldat en tots els aspectes, sigui en un cas tant horrible com aquest o sigui en benegloriar-se de qui té les armes químiques més potents. Crec que estan tan obcecats, que són incapaços d'adonar-se que potser rebrem tots però els que aniran per davant són ells mateixos, si és que arriben a prémer el botó!

Procurem viure el dia a dia Nonna, no cal pensar en el que ens pot succeir. Intentem ser al màxim de feliços amb tot el que tenim i ens dona plaer, que són moltes coses. Encara hi ha persones com cal al nostra entorn!

Una forta abraçada.

Gemma

benvolguda nonna pel teu bonic comentari i me n'alegro molt de que estiguis millor
rep un petonàs ben gran que et serveixi d'ànim i de comfort ! ;-)

és una vergonya nonna... indignant... però em sembla que a la raça humana li queda molt per millorar , en general

salutacions ;-)

...el món ha esdevingut un compert desafiament diari a la vida. En un planeta tan petit com aquest i no som capaços d'entendre la veritat. Tots estem aquí i ningú pot escapar. La vida podria ser una meravella, el planeta és fabulós, però el ser humà fa molts anys que ha deixat de ser "humà" per convertir-se en un ser "racionaliste". Una pena.
Una abraçada.

Tanta responsabilitat tenen les autoritats italianes i europees que no saben com afrontar aquest problema, com la indiferència dels vint vaixells que van passar a prop del que es va enfonsar, passant de tot. Potser estan massa acostumats a veure vaixells d'immigrants carregats a vessar. tot plegat és una vergonya. Una gran reflexió Nona, un problema per a resoldre. I no cal anar massa lluny: aquí a Barcelona, tenim molta gent vivint i dormint en assentaments vergonyosos, molt concretament al Poblenou. Els del carrer Puigcerdà, allà no hi són, però molt a prop, n'està ple. Una abraçada.

Aleix