EL RETROVISOR

Els que tenim els llavis prims quan ens fems vells no hi queda res... gruixuts, sempre que no sigui la persona morruda, embelleix molt i fa summament eròtic. A mi em diu un pintor que per un home prims fan més masculí, tinc els meus dubtes! Jo crec els llavis han d'ésser harmoniosos, entre poc i massa... qüestió de gustos... Hi ha homes de raça negre que tenen uns llavis que quan et besen sembla que t'absorbeixi un desembossador de piques... Super morbós i eròtic... i quan et besen el cos...et fan unes pessigolles que donen molt de gust. Cada raça té la seva pròpia bellesa... A mi m'agradaria tenir-los un xic mes gruixuts, però gràcies a Déu ho compenso amb unu bell somriure...

Els llavis són, a banda d'els ulls, un punt d'atracció molt important per la persona. Em fa gràcia quan, en altres temps, deien que una dona "era bella" perquè tenia "los labios finos".
Sembla ser que tenir els llavis gruixuts era potser signe de persones més burdes o primitives, però la veritat és que els llavis voluptuosos afegeixen un gran encant
i atractiu. Ara, al menys ho veiem així, atès que les artistes i, fins i tot la gent que no es dedica a treballar davant del públic, es fan siliconar aquesta part de la cara.
Jo, a casa, tinc dos homes amb llavis mort marcats i és una part del seu atractiu, fins i tot una mica morbós.
Per això, comprenc la teva atracció per aquest home que veus pel mirall retrovisor.

Gràcies pel comentari.

També a les ciutats hi ha MOLT per explicar.

Barcelona per exemple té un patrimoni INDOCUMENTAT molt gran.

Han estat molts anys 1939-2019 en els que la destrucció sistemàtica de TOT el que sembles beneficiós per a Catalunya i/o els catalans, s'ha considerat patriòtic i mereixedor de reconeixement.

Com aquest, de sobre rodes, en podria descriure mitja dotzena. El vehicle és una bona ferramenta per a flirtejar o simplement tenir sensacions... Gràcies Perla de Vellut. Nil.

M'ha emocionat llengint aquest poema, amb molta qualitat i amb sentiments que
vas insinuant poquet a poquet.
La meua enhorabona, Nil.
Un salutació...
Perla de Vellut

Un poema molt insinuant però delicat al mateix temps.
Quan vaig rebre el teu primer comentari al meu relat "I jo pregunto", vaig pensar que erets una persona molt instruida i no vaig respondre llavors perquè el meu estimat marit que estava molt delicat , no em deixava temps per res. Ara ( va morir el 18 de juliol) tinc tot el temps del mon i puc tornar a tenir contacte amb els meus amics i amigues de Rc que són molts.
Gràcies pel comentari que vas fer referent a mi al poema "Soc una merda."
Jo també t'envio un petó de mare.

plena d'insinuacions no escrites. M'agraden els texts que evoquen situacions que no estan descrites, però que t'hi transporten clarament. Tenen l'avantatge que pots recrear mentalment la situació que vulguis a partir de les quatre pistes del relat. Bona feina, Nil!

Si, però el meu, ara com ara, roman al calaix. Pel títol escollit, qualsevol diria que som uns "beats"...

Hola Nil, gracies pel comentari d'AIGUA BENEÏDA, n'hi ha doncs un tercer amb el mateix títol, escrit per Rosa.
Salutacions,
Francesc (Bledes)

El sexe té la importància que hom li dona. Tenir-ne molt no són garanties de que sigui una cosa positiva o beneficiosa. Tenir-ne poc , com dius en el teu cas, pot haver estat positiu o negatiu segons la percepció de cadascú. Jo un dia vaig llegir aquesta frase: "Sóc promiscuu per que no trobo el que cerco". Des de llavors me'n guardaré prou de dir que el sexe és la millor cosa del món. Jo crec , que per damunt de tot hi ha l'amor. Això ben poc ho arriben a experimentar.
Em fa content que t'hagi agradat el poema. Jo el copso a la primera com a autor que en sóc. És més que normal que el llegidor, a voltes, no el capti al cent per cent. A reveure, Nil.

Jo que he tingut ben poc sexe en ma vida, m'ha agradat aquesta metàfora del sexe, l'he trovat divertida i entretinguda, alhora que visual.

M'ha passat que l'he entès però a mesura que ho llegia, com que feies salts d'un aspecte a un altre, se m'ha borrat de la memòria el que he entès. I no t'ho dic com a ninguna burla.

Ens veiem, Nil de Castell Ruf .

Ambdues coses alhora. Aquest poema condensa en forma escrita les mil i una impressions captades al llarg de la meva conducció. Però he triat i poetitzat la que més m'ha impactat des d'un punt de vista homoeròtic. Nil.

Jo ho entenc com una metàfora. Suposo que tu no. Estic massa acostumat a veure aquestes coses pel retrovisor. Cada terra fa sa guerra. Això és el bo de la poesia, hi pots llegir el que vulguis, sabent que no tothom llegirà el mateix que tu.

Bon diumenge Montse,
ah! tens més memòria que un lleó de mar. Si, aquest poema fa joc amb el de FLOR D'IBISCUS, on els llavis són els protagonistes. Em plau molt que em comentis aquest poema, perquè la teva opinió tostemps la tinc molt en compte. Com pots veure he canviat la imatge de perfil. Ara, hi he ficat una foto autoretrat feta amb un mòbil molt rudimentari. Em va costar Déu i ajuda fer-la. És una contorsió difícil i a més vaig haver de controlar que dins el mirall no hi sortís ni la cara ni el braç que subjectava el mòbil. Espero que la trobis adient per a representar els meus poemes homoeròtics. Una abraçada, Nil.

...m'ha recordat a un altre de teu, "Flor d'Hibiscus", on també uns llavis grans i carnosos són la teva temptació. Fan venir ganes de tastar-los.

Una bona estampa eròtica que va més enllà de tòpics. Divertit i excitant alhora. Molt bé!

Un poema on el petit detall dels llavis del negre són el centre de tot. Senzillament això i tot el que això significa i fa pensar i fa trempar i fa viure. Els petits detalls són poderosos! Una forta abraçada, Nil.

Aleix