Quan jo era una caseta

Som casetes que vivim en casetes i fem casetes que també faran casetes en les que viuran. Les casetes que som i les que fem sempre tenen teulada i parets.

Perquè la funció principal d’una caseta és aïllar-nos de l’exterior. I ordenar el món en compartiments perquè el poguem entendre millor

Aquest agradable relat m’ha fet pensar en la cançó “Little Boxes” de Malvina Reynolds popularitzada per Pete Seeger

...les paraules pot néixer tot el que vulguem. Només cal escoltar, imaginar, deixar-se portar... I es començaran a muntar i desmuntar mil imatges i sensacions. Cases, sí, com les de pedra i també com les que cada un de nosaltres portem a dins, per acollir-nos i acollir als altres...
Toc, toc, que es pot passar?

Me l’has fet llegir i rellegir. M’has donat feina però m’has embolcallat amb les teves paraules. Sóc un xic dur per les lectures poètiques... Continua, continua escrivint...
—Joan—

Ara no recordo pas qui va dir que l'home fa la casa i la casa fa l'home. Dins el món animal tenim els aucells que fan el seu niu valen-se del bec i les urpes. Des de temps immemorials els humans han bastit llurs habitatges amb segell masculí. Tot i que al final l'ànima i el toc de vida li ho ha acabat donat la dona amb la seva càlida sensibilitat a flor de pell. Les cases i els mobles tenen genere. Una casa transmet emocions. Llegint el teu brillant relat la meva imaginació s'adhereix a la teva fantasia, i s'embosca amb tu, per acabar la història, en unes melangioses imatges d'una masia mig enrunada . Conserva, aquesta, encara la seva porta dovellada i llurs finestrons de cisellat gòtic? Olga, mos seguirem trobant en aquesta gran casa de RC, Nil

Un relat on conviu la poesia, l'art, la imaginació i l'arquitectura, i aquesta bellesa i vida que saps donar a les paraules, mereix un profund reconeixament. Felicitats, Olga.

Una abraçada,

Materile


Maria Teresa Galan

i poètic.
Petons a tu i a l'Aleix e t felicito, Olga.

Una narració màgica, tot un conte màgic i meravellós. És com una rondalla de les d'abans, de quan les àvies s'asseien a la bora del foc i ens explicaven un conte. Les noves generacions no sé si ho sabrien valorar, però si no fos així, en el teu escrit poden reviure aquells moments, per molt poca imaginació que tinguis, pots volar molt lluny amb el teu relat.

Gràcies per compartir-lo.

Una abraçada

Ferran

Per cert....


Jo crec que també hi era allí on vas viure aquesta màgica relació poètica arquitectònica ... Potser sí!

El teu escrit demostra com es poden barrejar les arts, la poesia, la pintura, la fotografia, l'arquitectura, l'escriure. Un to poètic remarcable per dibuixar un sentiment. Petonets!

Aleix