Mare, vull la lluna!

Un relat de: joandemataro

I
M'agrada la lluna
Penjada allà dalt
Quan és tan rodona
Que sembla un fanal

Fa tanta claror
Que més d'un estel
Pensant que és l'albada
Va i marxa del cel

II
Però avui no hi ha lluna
Potser s'ha dormit
I a sobre dels núvols
S'ha fet un gran llit.

III
Mare, la vull veure!
Tu saps quan vindrà?

"Si tanques els ulls
I et deixes portar
Allà al món dels somnis
Segur que hi serà."

@joandemataro

Comentaris

  • Un bon poema.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 22-06-2020 | Valoració: 9

    Un poema bonic i relaxant sobre la lluna i els sentiments que, almenys alguna vegada, evoca, especialment en els nens.

    A mi a vegades m'agrada veure la lluna i la seva claror bonica, que ja sé que ve del sol però igualment m'agrada, i em fa pensar en lo bonic que té la vida (que no és tant poc).

    Ens veiem, Joan, salut!!

  • tristavmanners | 05-10-2019 | Valoració: 10

    If you hurry up and see that the quality of your paper is not good enough and the deadline is coming you should better hire the expert services. They can provide you with a team of expert writers who can "a href="https://papernow.org/">write my papers with the highest quality.

  • Mirant el cel[Ofensiu]
    Loira Durban | 22-01-2019 | Valoració: 10

    El teu relat lunar m'ha fet somiar resseguint el cel després de la lluna de sang d'ahir. Jo també et convido al firmament amb el meu relat "Constel·lació" del concurs Arts. A veure si ens llegim pel cel de les pàgines en blanc!

    Salut i versos!

    Marta Finazzi

  • S’agraeix la mètrica[Ofensiu]
    aleshores | 18-01-2019

    I la rima!
    Fan caliu.
    I són molt adeqüades totes dues coses per al públic destinatari.

  • Fases de la lluna.[Ofensiu]
    Nil | 16-01-2019 | Valoració: 10

    Veig que tu també estàs tocat per la lluna. El meu poema Oh lluna!, malgrat d'ésser diferent al teu, també expressa el sentiment que aquest astre desperta en la ment humana. La lluna ha estat tant cops poetitzada que hom podria dir que no te deu fases sinó infinites! Tantes com percepcions humanes hi ha. Un poema bell, i càndid el teu, això el fa agradable de llegir. Nil.

  • màgic[Ofensiu]
    Espurnes | 16-01-2019 | Valoració: 10

    Joan gràcies per fer-me recordar l'encis de la lluna, pernsar-hi o veure-la és retrobar-me amb un ´món màgic, la nit te el seu encanteri amb la llum del seu fanal, quan pots sentir que et banya en les nits d'estiu i d'hivern... et predisposa a sentir, escriure, ballar enarmorar-te, deixar-te anar .....

  • senzill i tendre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-01-2019

    aquest breu poema, Joan.
    M'ha agradat molt tenir notícies teves .
    Ara entro molt poc a Relats... Després de dos anys de malatia que han sigut molt difícils, aquest darrer juliol, va morir el meu marit i encara estic molt enyorada i "tocada".
    Una abraçada, benvolgut Joan












  • Téndre[Ofensiu]
    Naiade | 08-01-2019 | Valoració: 10

    Un bonic poema que lliga amb totes les estacions, però en particular per aquests dies de vacances de Nadal, Reis, quan els infants tenen temps d'observar.

    Et desitjo molt Bon any Joan ,

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

445548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan