Una perspectiva diferente, la de la especie envaida, i que en aquest cas no som nossltres. Quina peneta, els humans, com fem de mal com espécie. Despres parlen malament del cargol poma...

Sempre imaginem, és veritat, un futur gris, i fins i tot apocalíptic, i trobar sentiments en un robot es entendridor. En tot cas, però, és terrible, trist, espantós i no sé quantes coses més, que sigui el robot qui sap estimar i pateix per l'absència, i no els brétols dels fills. Un relat genial. Petons

No sé que dir-te per estar a l alçada. Potser simplement que m ha agradat. Molts missatges en un recull de frases que desperten els sentits.
Potser alló d aquelles paraules que em segresten el pensament... Quan les trobes és un plaer

No sé que dir-te per estar a l alçada. Potser simplement que m ha agradat. Molts missatges en un recull de frases que desperten els sentits.
Potser alló d aquelles paraules que em segresten el pensament... Quan les trobes és un plaer

preciós, quines imatges tan boniques, amb un regustet dolç i trist .

Hola. És molt original i enginyós, diu moltissim amb poquetes paraules. M'agrada molt

Es fa un buit enorme si pensem en marxar i que no quedi cap rastre de nosaltres, és bonic pensar que quedarà una petita emprenta. Els fills, un consell, el record d un dia qualsevol, o un relat!
M'ha agradat moltissim, he gaudit llegint-lo i m ha fet pensar.

Bufff, se m ha fet difícil seguir te, i mira que a mí se me va de vegades el cap escribint...
Però m ha agradat, molt original. Llegiré la segona part.

És molt tendre el teu relat, i dolç. Tot i ser una realitat força dificil de viure, plena d angoixa, es respira amor.

I tot això ho feiem sense pensar ni per un moment que ens ho podien treure...

Molt original, m agrada. I qué bona la incertessa d on sortirà la propera.

Ja l he enviat, gràcies!!

Hola
Està molt bé explicat, quina esgarrifança que agafa al llegir lo. Ay quin mal rotllo, sobretot per que dius coses que no són ciencia ficció. La comoditat de no haver de pensar ja li agrada a molta gent. Podía ser la lletra d una canço.

Hola. Amb poques paraules dius molt, quina realitat més dura la que han de viure moltes persones. Una imatge colpidora, i sembla que al final la normalitzem. Felicitats, està molt bé.

Moltes gràcies pel teu comentari tan extens al meu relat. Valoracions així són d'agrair. No per positives o negatives, si no per reflexionades. El que volia transmetre és que qualsevol creença, o cap, és respectable i s'ha de veure pels altres amb absoluta tolerància. No hi ha una de bona (em van faltar els deus egipcis, els americans...), com de veritats, totes ho son. I dels personatges de la història, que la narradora explica com un fet real, vés a saber, potser no havia estat sols una copa de vi...

Hola! Si algú arriba fins el final que m ho faci saber, si us plau. Gràcies!