RE: Relataires Curriculars, Vehiculars i Vehicurrilars

La xafarderia m'ha portat a llegir relats de l'Ivan Bonache i he de dir que estic d'acord amb tot el bo que dieu d'ell.
També he vist que algun comentari sí que li heu fet:

"És un plat de cap i pota
que si es cuina amb alegria
al més cabal destarota
i el més savi s'esgarria
quan veuen que la pilota
penetra la porteria
Per això hom admira un deu
tot i ser un galifardeu."
(Comentari d'en Kefas al relat "La mort d'un 10" de l'Ivan Bonache)

Potser el perjudica una mica veure que el seu últim comentari és del 2018 i el penúltim del 2016.

I després estan els que com jo no escrivim gaire i solem comentar per tocar el voraviu, tot i que algunes vegades els meus comentaris són encertats i si fereixen alguna susceptibilitat no és cosa meva, sino de l'ego de l'autor.

* jo crec que m'inclouria en la classificació de vehicular. malgrat no participi en tots els concursos ( en part per falta de temps i també de inspiració), llegeixo gairebé tots els relats, comento principalment aquells amb els que tenim una intercomunicació i aquells que m'agraden especialment i/o a vegades m'atreveixo a fer algun comentari crític o algun suggeriment.

Tots creem cercles d'empatia vehicular, o com ho vulguem dir. Ningú no està obligat a comentar a ningú altre, però és enriquidor rebre comentaris, i fer-los també. Un aprèn fent comentaris, a observar coses en les quals un mateix i tot sovint també falla.
Ara, diria que veig per on vas, amb això del 25% i les paraules engargussades.
Conec a l'Ivan, i això m'ha fet pensar que moltes vegades podem fer judicis erronis i a vegades encertats, sobre l'actitud dels nostres companys relataires. Prefereixo poder comentar i que no se'm comenti si no cal. Si no has de dir res de bo, potser és millor no dir res, com tampoc entenc aquells que fan comentaris epistolars creant correspondència amb els seus comentaristes dins dels comentaris dels seus treballs.
Fa temps que ho dic, no esperis rebre comentaris, així quan els rebis seràs feliç. I no facis comentaris destructius, ajuda a créixer, i anima amb bones paraules a qui creguis mereix una empenta.
No esperis ser comentat, i no comentis per simpatia, fes-ho per empatia, sempre serà millor.
Ni una ni l'altra, veus, aquí al fòrum també ens podem comunicar, no cal demanar rebre respostes en els nostres relats, ni esperar que tothom faci seguiment dels comentaris dels altres companys relataires en un relat.

He rumiat molt després de llegir el post d'en kefas. I m'ha sorprès descobrir que els meus dos darrers comentaris són del 2016 i del 2018, no n’era conscient del tot malgrat saber que feia molt que no comentava a ningú. Però després he recordat com estic de cansat de certes coses. Quan vaig començar a participar RC cap al 2013, en un sol mes vaig penjar 6 relats. Volia escriure, volia compartir, volia comentar i que em comentessin. I així va ser. Fantàstic! I vaig descobrir el concurs, una oportunitat mensual durant un curs de guanyar un premi i que et publiquessin el relat. Allò era massa! I vaig aconseguir veure publicat en paper el meu primer relat: Hedonisme (any 2015). Però comences a veure coses... El nano es va descompondre literalment, només hi participàvem 3 o 4 relataires i s'allargaven els terminis per veure si aconseguíem convèncer algú que hi participés. I t'acabes avorrint. I penges els teus relats i només et comenten si tu comentes abans, i veus gent que sistemàticament comenta «bon relat» a tots els relats participants i el relat d'aquella persona X, acaba tenint una vintena de comentaris de l'estil «gràcies per comentar-me», «gràcies per llegir-me», i t'acabes avorrint. I a sobre veus que als relats “Recomanats de l’editora” sempre hi surten els mateixos autors, que ja poden escriure el que vulguin que estaran allà cada cop, i entens, a desgrat, que el sentit que tenia per a tu RC s'ha anat perdent amb el temps. Al final em vaig obligar a participar en el concurs sense llegir cap relat participant i sense comentar a ningú: qui em vulgui llegir i comentar serà perquè realment ho vol i té alguna cosa a dir, si no, el silenci és igualment valuós. I amb un xic de culpabilitat, m'obligo a fer una recapitulació després del concurs, al fòrum, que és on s'ha de fer, per agrair els comentaris rebuts, i quan acaba l'any, també miro de fer una recapitulació. I amb el comentari d'en kefas entenc que la pàgina no funciona com deuria i que el sistema de comentaris i de llepaculismes diversos en desvirtua el resultat al 99%. Entrar a un relat que en pocs dies té centenars de visualitzacions i una vintena de comentaris i descobrir que és un nyap infumable, doncs, que voleu que us digui, desinfla una mica. En resum, crec que soc un relataire transversal, doncs he passat per les tres etapes (vehicular, vehicurrilar i curricular), i no descarto fer una involució algun dia, però per ara, us aniré llegint pel fòrum i potser ens coneixerem en persona a l’octubre, quan es faci la presentació l’entrega de premis i l’entrega dels llibres. Fins llavors, salut i inspiració!

M agrada entrar en aquesta pàgina, per penjar relats, a tots, penso, ens agrada divulgar el que escribim. I m agrada també, ja ho dit altres vegades, descobrir alguns bons relats. Però es veritat que de vegades hi ha comentaris, o maneres de fer, que fan molta mandra...