Una ge-pe-pe

Li acaricio el caparró amb les meves membranoses mans. Les noto calentones, escalfant-se amb el tacte reiterat i el moviment cadenciós, del cap al dors, del cap al dors. Mentrestant, ella no mou ni una pestanya. Descansa plàcidament sentint-se estimada mentre jo em relaxo acariciant el seu pelatge, acabat de raspallar. Observant-la fixament m’adono que el seu perfil és adorable i m’inspira una tendresa incommensurable.

De sobte, inesperadament, tot el seu ésser es redreça, com un vaixell que retroba el seu rumb. Els seus músculs es contrauen fermament. En dècimes de segon, sense ni tan sols donar-me temps a retirar els meus dits del seu tors, arrenca amb empenta, qual una plusmarquista de cent metres pista. Corre esperitada cap al reixat posseïda pel seu instint de protecció territorial. I és que, per molt mansa que sigui amb mi, està catalogada. És una gossa potencialment perillosa. Una GPP.