Reporters

Un relat de: Iona
A vegades sentia que potser era massa radical, però tal com anava això del canvi climàtic, va pensar que calia passar a l'acció. No seria un canvi fàcil, però com que no era gens llepafils ni gaire primmirat amb les coses de menjar, va pensar que seria un pas endavant.

A la biblioteca no va trobar cap llibre que parlés de la cria d'aquells animals, però les xarxes n'anaven plenes, de forma que amb un parell de dies mirant vídeos, es va veure prou valent per tirar endavant el projecte.

Va condicionar l'habitació més humida i ombrívola del pis per als seus nou inquilins. Hauria de proporcionar-los aliment i assegurar que les condicions ambientals es mantinguessin constants, i només seria qüestió de temps que comencessin a reproduir-se.

El que ell no s'imaginava, és que amb el pas dels dies, començaria a agafar afecte a aquells insectes i no es veuria capaç de cruspir-se’ls. Al final, va haver d’acabar dient adeu a la seva idea de consumir una proteïna més sostenible.

Passava hores en aquella habitació parlant als escarabats, observant com menjaven, com es relacionaven i adaptant el seu espai a les noves necessitats que anaven sorgint.

Una de les peticions que li formularen fou que els alliberés d'aquell espai tancat on es trobaven confinats. I així ho va fer. Durant el dia no feien res més que dormir i descansar, però un cop arribat el vespre, els hi obria la porta de l'habitació i així podien passejar per les diferents estances del pis. Més endavant, també els va autoritzar voltar pel bloc de pisos.

Aquesta última decisió va coincidir amb un fet que va trasbalsar el veïnat. A la revista setmanal del barri, va aparèixer una nova columna signada amb pseudònim. S’hi narraven històries. En un primer moment semblaven inversemblants, però quan un començava a lligar caps, s'adonava que no podien ser res més que els secrets d'aquell de la cantonada, del de la botiga del carrer del darrere o del veí del principal.

Ell, ara recorda amb nostàlgia aquells temps. Tot plegat es va acabar quan el president de la comunitat de veïns va contractar els serveis d'una empresa de control de plagues. Els veïns de l’escala van poder deixar de patir pels seus draps bruts.

Iona

Comentaris

  • Bona història[Ofensiu]
    TerricheT | 07-10-2024

    Un relat fantàstic, inversemblant i ben escrit. Ben narrat, i ben resolt.

    Els escarabats tafaners, i reporters! Una bona pensada.

  • Borinots[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-10-2024

    Perdona, m'havia passat per alt que els anònims redactors fossin precisament els insectes. Ara l'he tornat a llegir i em sembla que l'entenc millor.
    Que els insectes es tornessin periodistes i, a més, una mica xafarderots, encara li dona un toc més de realisme màgic. Segur que els que recollien informació eren els borinots

  • Idealisme màgic[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-10-2024

    Hi veig bastanta ironia, una mica de fotesa envers els idealistes i també màgia: parlar amb els escarabats no és gaire corrent.
    Un relat rodó, amb un final que no podia ser d'altra manera. Sovint la gent massa idealista i amb poders màgics es fan una mica pesats.

  • ui els escarbats!!![Ofensiu]
    Atlantis | 07-10-2024

    Potser sí que acabarem menjant insectes....però escarbats Nooo. Potser saltamartins, formigues ben torradetes, o aranyes rostides.

    La tafaneria dels veïns...

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

91 Relats

347 Comentaris

37270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Durant el confinament vaig provar això que en diuen escriure i ves per on em va agradar. Ara, novella en el món de l'escriptura, vaig fent, desfent i aprenent.

El meu blog: Despullant sentiments de Iona A Instagram: @lecturesxgaudir