Sí, no, sí, no, sí

Un relat de: Magdala

Una escampada de gat als parabrises. Pobre bitxo. Passat l’ensurt, i una vegada vaig aconseguir parar el cotxe, vaig baixar per comprovar l’estat del mixino. Havia esgotat en aquell instant totes les seves vides. Això que els gats saben caure potser anava per d’altres, aquest va quedar esmicolat.

Havia caigut des del segon pis en el moment en el qual jo premia l’accelerador per creuar el semàfor en verd… groc… I vermell!!! Evidentment, “la Urbana” estava al xamfrà, esperant que una conductora o conductor la cagués en un matí de dilluns que prometia, un dia més, deixar socarrats els ciutadans.

Va apropar-se un atractiu guàrdia, a mi, si mes no, m’ho va semblar, que era guapo. Les meves amigues, anys després, van dir-me que jo tenia el gust atrofiat pel que fa a aquest tema. Però això és una altra història. Va deixar que els seus dits juguessin amb el boli que duia a la mà, mentre mirava el pelatge de l'animal ple de sang, i donava instruccions perquè vinguessin a retirar-lo. I a mi em va deixar, des d’aquell instant, enamorada perduda. Tant va ser així que aquella mateixa nit el tenia ficat al llit, amb la multa reposant a la tauleta de nit.

Tres mesos després compartíem pis, en una onada constant de passió i petons arreu. Tres anys després compartíem pis, en una onada constant de crit i retrets. Sis anys després compartíem pis, en una onada constant de calma absoluta.

De si el gat esparracat, de pelatge negre, va portar-me mala o bona sort, això és una cosa que encara he d’esclarir.

Pel gat, pobret, va ser dolenta. Si hagués tingut l’oportunitat d’opinar hauria pensat que creuar-se amb un humà és, sens dubte, designi de mala, molt mala sort.


Comentaris

  • És el destí. [Ofensiu]
    kefas | 15-11-2022


    La setena vida del gat, com qualsevol setena cosa en l'apocalipsi, permuta la mort en redempció. Vares tenir l'oportunitat de redimir el teu pecat d'atrofia sicalíptica amb un municipal i la vares espifiar. La vida a cop de xiulet sempre és complicada

  • La sort[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-11-2022

    honestament, no crec gaire amb la sort, però si és així, el pobre gat no en va tenir massa, i la protagonista potser tampoc.

    Ben entretingut i redactat aquest relat.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Tot és relatiu[Ofensiu]
    Marina i punt | 09-11-2022

    És que això de la bona o mala sort pot ser ben relatiu, oi? dependrà a qui ho preguntis.
    Per cert...que tinguis sort!

    Salutacions

    Marina

  • Quantes vides![Ofensiu]
    Prou bé | 09-11-2022

    Tenen els gats i nosaltres en una de sola!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • mala o bona sort?[Ofensiu]
    Atlantis | 09-11-2022

    La calma del final és avorriment? Pel gat sí que va ser mala sort...va caure just quan li faltava una vida de les set!!! Entretingut i imaginatiu.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

27 Relats

83 Comentaris

11360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
He publicat un recull de relats, el podeu aconseguir a Amazon. "Que no m'entabanin "

Blog: elpisodemagda.blogspot.com

Elpisodemagda@gmail.com