RE: NIPOREPTE 308. Llàgrimes [Votacions]

Mètrica i versificació.

Cal tenir en compte que en català (i en provençal) es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola. Els exemples de més avall us mostraran aquesta pràctica. A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: "i una dama..."), elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dama és" - "la damés"). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se sinèresi o dièresi: a/i/re, enlloc d'ai/re, en el primer cas; e/mo/ció, enlloc d'e/mo/ci/ó, en el segons cas. I encara es podria parlar d'altres conceptes; de totes maneres, una lectura atenta hauria de permetre no pensar gaire en aquests conceptes i resoldre perfectament l'anàlisi sil·làbica. Per altra banda, en cas de dubtes es pot començar per comptar aquells versos que no ofereixen possibilitats de sinalefes, elisions, etc., per exemple, els quatre primers versos en el poema de més amunt de Pere Quart, i així podríem concloure, amb molt poques probabilitats d'error, que el cinquè vers també és heptasíl·lab.

El Fora de concurs m'agrada molt!