Cercador
LA SOFIA FORADADA
Un relat de: Magdala–Saps? De vegades pensava que aniria al seu llit i estaria morta.
–Vaja, això és molt dur.
–No, el que era dur és que ho desitjava. La veia patir i no ho podia suportar.
–Ja ha passat, no hi pensis.
–Sí, ja ha passat.
...
–Però de vegades torna, no sé, la tristor.
–Però va curar-se.
–Sí, va curar-se.
–Doncs no hi pensis.
...
–Sí, va curar-se, però sempre hi va haver un abans. Un abans i un després.
–No hi pensis.
–Són coses que queden, i surten a les nits. A les nits, quan no dorms. Després no, després ja passen. Et queda un racó a l’ànima que no acaba de fer net, sempre pesa, sempre el tens allà.
–La vida, que et deixa forats.
–Sí, forats que no s’omplen. Forats petits o grans, ves a saber, tots en tenim.
–Sí, tots en tenim.
Comentaris
-
Diàleg [Ofensiu]Nil | 08-05-2022
Podria ésser un diàleg amb un mateix , però ho és amb l'altre. l'intimisme d'aquest és intens i en certa manera feridor..., Pequè el remordiment de la consciència segueix essent viu...Enhorabona.
-
Tristesa de vida. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-05-2022 | Valoració: 10
En tot hi ha un abans i un després. Preguntes que arriben a la tristor. Veure-la morta és molt abatut.
Un relat que fa pensar.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Viure, tanmateix[Ofensiu]llpages | 08-05-2022 | Valoració: 10
Un diàleg sincer i íntim, on es despulla l'ànima amb veritats punyents. A vegades costa de trobar les paraules adients a sentiments tan interioritzats, però tu ho has aconseguit.
Enhorabona!
l´Autor

23 Relats
75 Comentaris
9982 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Hola, em dic MagdaVaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
lomomagda@gmail.com