LA SOFIA FORADADA

–Saps? De vegades pensava que aniria al seu llit i estaria morta.

–Vaja, això és molt dur.

–No, el que era dur és que ho desitjava. La veia patir i no ho podia suportar.

–Ja ha passat, no hi pensis.

–Sí, ja ha passat.

...


–Però de vegades torna, no sé, la tristor.

–Però va curar-se.

–Sí, va curar-se.

–Doncs no hi pensis.

...

–Sí, va curar-se, però sempre hi va haver un abans. Un abans i un després.

–No hi pensis.

–Són coses que queden, i surten a les nits. A les nits, quan no dorms. Després no, després ja passen. Et queda un racó a l’ànima que no acaba de fer net, sempre pesa, sempre el tens allà.

–La vida, que et deixa forats.

–Sí, forats que no s’omplen. Forats petits o grans, ves a saber, tots en tenim.

–Sí, tots en tenim.