LA SOFIA FORADADA

Un relat de: Magdala


–Saps? De vegades pensava que aniria al seu llit i estaria morta.

–Vaja, això és molt dur.

–No, el que era dur és que ho desitjava. La veia patir i no ho podia suportar.

–Ja ha passat, no hi pensis.

–Sí, ja ha passat.

...


–Però de vegades torna, no sé, la tristor.

–Però va curar-se.

–Sí, va curar-se.

–Doncs no hi pensis.

...

–Sí, va curar-se, però sempre hi va haver un abans. Un abans i un després.

–No hi pensis.

–Són coses que queden, i surten a les nits. A les nits, quan no dorms. Després no, després ja passen. Et queda un racó a l’ànima que no acaba de fer net, sempre pesa, sempre el tens allà.

–La vida, que et deixa forats.

–Sí, forats que no s’omplen. Forats petits o grans, ves a saber, tots en tenim.

–Sí, tots en tenim.

Comentaris

  • Diàleg [Ofensiu]
    Nil | 08-05-2022

    Podria ésser un diàleg amb un mateix , però ho és amb l'altre. l'intimisme d'aquest és intens i en certa manera feridor..., Pequè el remordiment de la consciència segueix essent viu...Enhorabona.

  • Tristesa de vida. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-05-2022 | Valoració: 10

    En tot hi ha un abans i un després. Preguntes que arriben a la tristor. Veure-la morta és molt abatut.
    Un relat que fa pensar.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Viure, tanmateix[Ofensiu]
    llpages | 08-05-2022 | Valoració: 10

    Un diàleg sincer i íntim, on es despulla l'ànima amb veritats punyents. A vegades costa de trobar les paraules adients a sentiments tan interioritzats, però tu ho has aconseguit.
    Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

19 Relats

55 Comentaris

7107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.


lomomagda@gmail.com