MANUAL SOBRE L’ESTUPIDESA HUMANA - T’HAS PASSAT DE FRENADA

Un relat de: Peter Egerman
Empeny la porta amb el taló fins a tancar-la darrere seu i deixa les claus, de casa i del cotxe, sobre el moble del rebedor. La seva dona, que ha entrat al pis davant seu sense dirigir-li la paraula, va directa a l'habitació. L'Artal entra a la sala d'estar i, després de descordar-se el cinturó i el pantaló, es deixa caure de cul sobre el sofà.
—Fill de puta! —deixa anar, encara pensant en el veí.
Agafa aire i s'abraona sobre la sabata esquerra per mirar de desfer-ne el nus.
—Vinga! Gordo de merda... —es diu a si mateix mentre lluita amb el seu propi ventre per tal de guanyar la distància que el separa dels cordons de la sabata.
Desfermada la sabata esquerra, l'Artal es recolza panteixant suorós al sofà i amb ajuda del peu dret fa caure la sabata descordada.
—Gordo de merda... —repeteix agafant aire.
La Isona entra vestida amb el pijama i les sabatilles a la sala d'estar.
—Fill de Puta! —repeteix ell referint-se novament al veí i esperant l'aprovació de la seva dona que continua emmudida.
—Gordo cabró... —diu, referint-se novament a si mateix, mentre agafa aire per conquerir la sabata dreta.
—Sí —diu ella.
—Ho veus? —diu deixant anar els cordons i sacsejant el dit índex—. Veus, com és un fill de puta?
—Em referia al gordo cabró —respon cínica mentre seu també al sofà.
—No has vist com feia anar el clauer del cotxe?
—Et molesta que tingui un Cayenne? —pregunta ella.
—És clar que no, el què em molesta és que sigui tan fatxenda!
—El Cayenne el té, no sé si se'n pot dir fatxenda —replica ella mentre es posa les ulleres i agafa un llibre de Paulo Coelho que hi ha sobre el sofà.
L'Artal aconsegueix descordar la sabata dreta i l'arrenca del peu deixant anar un gemec.
—És un perdonavides, es pensa que perquè té una casa a la Cerdanya...
—Al Pallars!
—Tant és! Es pensa que perquè té una casa al Pallars i esquia a La Molina...
—Baqueira!
—Doncs Baqueira, què més dona? És un puto fantasma —diu mirant el rellotge—. Què soparem?
—No tinc gana, agafa el que vulguis.
—Jo sí que tinc gana.
—Estic cansada.
—Jo també, collons... He fet una pila de quilòmetres perquè anessis a veure al teu fill.
—El "nostre" fill —diu ella mirant-lo de reüll per sobre les ulleres.
—No sé per què dimonis ha hagut d'anar a viure tan lluny per treballar. Serà que no hi ha prou restaurants a Barcelona. I aquell company de pis amanerat...
—Company de pis? —diu ella rient.
—Què insinues? —pregunta ell girant el cap i mirant-la fixament.
—Res. Millor vaig al llit a llegir abans no et passis de frenada. I no fumis al menjador!
—Quan m'he passat jo de frenada?
La Isona s'aixeca amb el llibre obert i marxa cap a l'habitació mentre l'Artal es posa també dempeus per anar a la cuina. A la seva dona no li agrada que vagi descalç, però ho fa aprofitant la seva absència. Un cop a la cuina, obre la nevera, agafa una cervesa i l'obre. Torna al sofà i encén la tele mentre fa un glop.
—Què insinuaves? —demana a la seva dona alçant la veu.
—Que no hi ha més cec que el que no hi vol veure! —crida ella des del llit.
Fa un altre glop mentre prem els botons del comandament compulsivament. De cop, en el silenci que apareix en canviar de canal ho sent.
—Fill de puta! —crida abaixant el volum.
Fa una glopada i deixa la cervesa a la tauleta. S'aixeca i va cap a l'habitació.
—Ho sents? —li pregunta a la Isona.
—No vagis descalç —li diu ella.
—Ho sents? —repeteix alçant el cap com si mirés d'ajustar la parabòlica.
—Sí, estan cardant —respon ella, estesa al llit, sense alçar la vista del llibre.
—Fill de puta!
—Però si tu no tens mai ganes de cardar, què més et dona?
—Què jo no tinc ganes de cardar? —pregunta sense deixar de mirar el sostre.
—La darrera vegada que em vas intentar fotre un clau va ser pel nostre aniversari —diu ella rient.
—Ja fa tres mesos?
—L'altre aniversari, el de l'any passat, i et vas quedar clapat a sobre meu.
—Potser em vaig passar amb el vi... Merda! —es posa l'índex vora els llavis—. Els escoltes? Que teatrals, que exagerats!
—Deixa'm llegir si us plau —li diu mirant-lo per sobre les ulleres—, i deixa'ls cardar, que no fan mal a ningú.
—És un fanfarró!
—Sí, i un fill de puta —diu ella irònica.
—Exacte! —crida l'Artal sacsejant la mà amb l'índex estès. —Follem o què?
—T'estàs passant de frenada.
—Vinga, demostrem-los qui és el semental de l'escala —diu mentre es treu la camisa.
—Estic llegint.
—No sé com llegeixes aquesta merda de llibres del Pablo Coelho, em fan venir mal de cap —diu abaixant-se el pantaló.
—Paulo!
—Tant és. Despulla't!
—T'estàs passant de frenada...
L'Artal, gairebé nu, a excepció dels mitjons, i amb la tita flonja, mira el sostre emmudit mentre escolta els crits plaents i ascendents dels veïns.
—De pressa, despulla't!
—Però que vols fotre, amb aquest xiclet que gastes?
—Va, despulla't!
—No!
Ell rodeja el llit i es llença sobre la seva dona.
—No-en-tinc-ganes!
—Merda, jo tampoc... És un fill de puta!
—Ja ho has dit cent vegades.
—Que no en tinc ganes? —pregunta ofès.
—Que és un fill de puta… —diu ella indolent.
De cop l'Artal dona un cop de cul per fer grinyolar el llit. Dona un segon cop de cul, un tercer, un quart...
—Ara què collons fots? —pregunta ella.
—Faig veure que cardem. Et sabria greu cridar una mica?
—Fas broma, no? —pregunta ella malgrat saber que no en fa.
—Vinga, gemega, si us plau! —li suplica mentre li pren de les mans el llibre i el deixa sobre el matalàs sense parar de saltar per fer grinyolar el llit.
—T'estàs passant de frenada.
—Crida, si us plau. Que sàpiguen a l'escala qui és el mascle alfa!
—El mascle alfa és el del Cayenne.
—Si us plau, et portaré al teatre!
—Déu meu, quan abans acabem millor —diu resignada.
—Quan abans no, que sigui una mica llarg!
—Ah... Ah... Ah... Ah... —crida ella desganada.
—Molt bé! —diu ell sense parar de saltar al llit— Ah... Aaarggggg! Dios! Síiiiiiii!!!! Síiiiiiiiiiii!!!!!!!!!! —. Li fa senyals a ella perquè continuï.
—Artal!!!!! Artal!!!!! Síiiiiiiii!!!!!! Argggg...!
—Isona!!!!!! Isona!!!!!
L'Artal agafa el capçal i el comença a empentar fins a colpejar la paret al ritme grinyolant del llit.
—Ah... Ah... Ah... Ah... —Criden un i altre.
—Trencaràs el llit —diu ella en veu baixa mentre ell continua cridant, saltant i colpejant el capçal suorós i amb les galtes enrojolades.
—Crida més —li diu ell en veu baixa—, crida més.
—Això és ridícul! —crida ella.
—Cri-da-més! —diu ell fora de si mentre salta sobre ella.
Cavalca l'Artal sobre el llit, trontollant com si travessessin tempestes en un balener entre cants de sirenes mentre persegueix Moby Dick. Pensa que és l'home que era o, millor, el que mai va ser. Rugeix com un lleó posseït pel deliri mentre sacseja la dona i colpeja el capçal.
—M'estàs fent mal —diu la Isona mentre palpeja els llençols buscant el llibre de Paulo Coelho.
Quan el troba, comença a colpejar la templa de l'Artal, un cop rere l'altre, mentre ambdós criden de dolor. Continua ell forassenyat: colpejant, saltant, cridant, empenyent fins que la dona deixa anar un crit paorós. S'atura, panteixant amb el cor a punt d'esclatar-li a la gola i mira el sostre en mig d'un silenci reconfortant. Ara els escolta; per fi. Els veïns aplaudeixen la seva gran gesta.
—Ho sents, Isona? —diu emocionat abaixant la vista—, aplaudeixen. Ho escoltes? Isona? Isona?
La Isona mira el sostre immòbil amb els ulls inflats rere les ulleres trencades. La sang que brolla de la cella d'ell degota sobre les galtes pàl·lides i els llavis blavosos d'ella.
—Isona...? Isona...? —repeteix incrèdul sacsejant les galtes del cos inert de la seva muller mentre encara escolta els veïns aplaudint—. M'he passat de frenada!
S'aixeca del llit i es posa les sabatilles; a la seva dona no li agrada que vagi descalç. Agafa el tabac i va a la cuina a fumar, sota l'extractor; a la dona no li agrada que fumi al menjador. La cella, oberta pel Coelho, continua rajant-li sang fins al pit. Sempre li ha donat mal de cap el Coelho. Potser hauria de trucar al seu fill i preguntar-li si és gai. Al cap i a la fi, no és cap crim ser homosexual, però primer acabarà la cigarreta; li agrada fumar després de cardar.

Comentaris

  • Veïns[Ofensiu]
    Manelfoo | 11-05-2022 | Valoració: 10

    El món dels veïns és un ampli ventall de temes i ocurrències. Et felicito per l'enfocament que n'has fet tu. M'ha agradat molt, m'ha fet riure i m'ha sorprès una mica el final que has triat. Soc un apassionat del diàleg i tu l'has brodat. Enhorabona!

  • boníssim [Ofensiu]
    Atlantis | 03-05-2022

    Un relat molt bo. M'he fet un tip de riure. I tot el mèrit que estigui escrit en forma de diàleg.
    Enhorabona. M'ho he passat molt bé.

  • Un 10 pel diàleg [Ofensiu]
    Magdala | 02-05-2022 | Valoració: 10

    Quin diàleg més bo. I com es descriuen, xerrant, xerrant, els personatges. I l argument, genial. Vaja, un 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

21 Relats

57 Comentaris

21157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.