EL PRIMER RECORD DEL MICK

Un relat de: magalo


1 de MAIG DEL 2022. Mor el Mick

Vaig conèixer al Mick quan era el meu professor d’angles. Havia vingut a Terrassa després d’estar a altres països ensenyant anglès, Un amic seu el va escriure parlant-li que si venia a la acadèmia que ell ensenyava tindria feina.
Quan va ser aquí el van posar de professor a la meva classe i els meus companys de curs i jo coincidíem que aquell professor natiu que teníem, era molt difícil d’entendre. Parlava l’ anglès molt ràpid i no entenia res del nostre idioma. D’aspecte, era un tipus bastant estrafolari. Tenia el cabell llis entre castany i rogenc i li arribava gairebé a les espatlles. Duia bigoti i una barba llarga també rogencs. Tot plegat demanava un bon afaitat.
Molts dies venia a classe amb un pantaló antiquat de quadres escocesos que li anava bastant curt. Sincerament, entre les melenes, la barba descuidada i la vestimenta, em semblava un home bastant desmanegat. En canvi ell, sense jo saber-ho, s’havia fixat en mi .
Un dia, no recordo si per celebrar alguna cosa, tots els de la classe el vam convèncer per anar a prendre unes begudes a un bar que era prop de l’escola. A mida que s’acostava l’hora d’acabar la classe els companys van anar marxant. Jo esperava a una amiga i ell va dir que es quedava una estona per acabar-se la cervesa.
No semblava un home gaire conversador, però el pobre nivell que jo tenia del seu idioma no em va impedir entendre que es trobava molt sol. Em va confessar que, a part del seu company de pis, no hi tenia cap altra amistat a la ciutat. Em va preguntar si m’agradaria sortir amb ell algun cap de setmana. Tot i que m’ho va dir en anglès, ho vaig entendre bé i encuriosida no m’hi vaig negar. Vaig pensar que podria ser divertit. Allò nomes va ser el principi d’una llarga relació.
El primer que vaig fer quan vaig començar a sortir amb el Mick va ser dur-lo al barber. Ell no hi anava perquè no en coneixia cap i perquè volia un tall de cabell que no li tapés les orelles. Deia que no sabia com demanar-ho en espanyol i és per això que em vaig oferir a acompanyar-lo. El resultat de la primera visita a la barberia va ser espectacular. Semblava un altre. Vaig descobrir que arreglat, aquell noi no estava gens malament.
Amb els anys també descobriria com n’era de bona persona i com me’l arribaria a estimar.
Gràcies per tot Mick. I love you.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Magdala | 08-05-2022

    Quin relat més bonic. La vida de vegades ens regala grans persones

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115937 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com