Si no l'atures passa de llarg

Un relat de: Magdala
De vegades que t’abracin fa por perquè t'estoves massa.

Des d’aquella setmana en la qual va estar plorant tres dies seguits tenia els ulls sensibles a la llum, i buscava l’ombra dels arbres i dels balcons quan caminava pel carrer.

No pensava de cap de les maneres tornar a abaixar la guàrdia.

S’havien trobat a la porta de l’estanc, els dos entraven amb dues monedes a la mà, bellugant-les com si es tractés dels daus de la ruleta. Mentre xerraven de coses banals havien comprat el mateix número, potser per sentir l’alegria de l’altre si la sort venia de cara i arribava a tocar.

En sortir es van acomiadar estrenyent-se amb força, i ella va notar com se li afluixava el deltoide, el pectoral, el tríceps, i fins i tot l'esternoclidomastoidal. I en arribar a casa va començar a plorar, sense poder esclarir per què li sortien les llàgrimes de sobte, mullant les galtes, la brusa, els llençols de seda. Tampoc no va poder analitzar, tal com feia sempre, els motius pels quals dels seus ulls no paraven de rajar, immensos, els plors de tants anys.

Dimecres va notar com s’aturava, de mica en mica, el caudal de les llàgrimes, i va aixecar-se del llit. Va obrir les persianes, les finestres, i va treure els llençols mullats. Amb la corrent d’aire la papereta de la loteria va volar avall, per sobre els balcons dels veïns.

La va perdre de vista al cap d’uns segons, sota un cotxe. No va baixar a buscar-la, va pensar que era una ximpleria córrer al darrere, les possibilitats que sortís premiada eren minses. També era ximple tornar-lo a trucar. O no, o sí, o no. Sí. Era absurd.

Amb la cara ben neta per esborrar el rastre dels dies de plors, va posar-se el maquillatge, l'eye liner i va pintar-se els llavis.

Quan va arribar a l’hospital feia el mateix posat segur de sempre. Això sí, va passar consulta amb les ulleres fosques, si se les treia veia les coses massa clares.

Comentaris

  • Plorar a cor que vols[Ofensiu]
    Prou bé | 19-12-2022

    Un relat magnífic d'una renúncia.
    Una descripció magnífica d'una abraçada.
    Una recreació magnífica del desconsol incontrolat i alliberador.
    Un final com correspon a un microrelat.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Abraçada antropomòrfica[Ofensiu]
    kefas | 18-12-2022


    Aquestes abraçades són les bones. Les de fusió. Ara que tant se'n parla de fusió, qui ha experimentat una abraçada d'aquestes en que la pell, els muscles i el cor són tots un, sap prou bé l'energia que genera, com un sol que entra dins i ho fon tot, i l'excés de líquid de vegades forma llacs de felicitat i altres vegades surt a raig pels ulls en forma de llàgrimes.
    Una abraçada, Magdala

  • Descripció [Ofensiu]
    llpages | 17-12-2022 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha semblat un exercici de descriptiva excel·lent. El tema de la loteria és secundari, el que compta és com es va desenvolupant l'argument (una mica abstrús, si se'm permet). Bona feina, Magdala!

  • No cal còrrer[Ofensiu]
    Marina i punt | 16-12-2022

    M'ha agradat com es va dibuixant el teu relat, a poc a poc, amb curoses descripcions i un final ras i curt, tampoc calia més. Sort!

    Salutacions

  • Confiança....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-12-2022

    tan perduda que no es belluga ni per buscar la papereta. Qui sap, potser s'ssabentarà pel seu antic "amic" si va fer bé o no.
    Un relat entretingut que m'ha fet reflexionar.

    Salutacions i sort.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

27 Relats

83 Comentaris

11748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
He publicat un recull de relats, el podeu aconseguir a Amazon. "Que no m'entabanin "

Blog: elpisodemagda.blogspot.com

Elpisodemagda@gmail.com