Un cansament volàtil

Un relat de: Endevina'm

Un cansament volàtil,
com un sospir fugisser
que s'envalentia
a mesura que surava.

Una idea subtil
esmunyedissa com un anar-se'n
enmig del no-res.

Creixia dins del pit
el cap espès no responia
les cames eren plom.
Van dir-ne angoixa.

I en aquell vol hiperbòlic
va fugir cames ajudeu-me
ignorant ser corba oberta
o figura extraordinària.

Era un cansament,
una idea subtil que
creixia dins del pit,
com una figura fantàstica.




Eren quatre paraules inconnexes, un esborrany que va caure de la llibreta sense saber com s'ho havia fet per existir, ni per caure, ni tan sols per volar fins a un terra inexistent.

Gener 2026.

Comentaris

  • L’angoixa que no respon[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 29-01-2026 | Valoració: 10

    Un relat, un poema angoixós. Hi ha quelcom d’estrany, les cames que no funcionen, l’angoixa, el cervell, la confusió que ens acompanya aquests dies, aquests mesos tan difícils. poesia social i actual. Una forta abraçada, Ferran.
    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

79 Relats

282 Comentaris

83805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.




F.


I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!