LES REALITATS QUE M'IMAGINO

Un relat de: Magdala
L’Alba acaba d’arribar a la terrassa del "Mariola" i s'asseu tres taules més enllà d’on està el Joan xerrant amb la seva colla. La noia s’acomoda al costat de la Clara, que l'esperava, i li agafa la mà amb tendresa, se la porta als llavis i li fa un petó.

El Joan, que la veu, es queda mut, el semblant blanc. Fa mesos que, sense saber per què, només de veure-la voltant pel barri, se sent atret per ella, en silenci, no li ha dit a ningú. Amb la seva novia la cosa no rutlla, no sap perqué segueix amb ella. S'havia imaginat que coincidia amb l'Alba, que es coneixien, i ara s’ha adonat que a ella el que li agrada són les noies.

La seva xicota, la Fiona, el mira i li estudia el gest. N’està convençuda que últimament el noi ha estat distant perquè la va veure una nit amb l’Àlex, però, de tant que l’estima, va fer com si no hagués vist res, per por a perdre-la. I ara ella està neguitosa i sospita, per l'expressió que fa, que avui li confessarà que ho sap, i això la fa sentir insegura i mira de afalagar-lo.

Comencen a caure gotes, primer una pluja molt dèbil, però la cosa es va animant i els joves arrosseguen les taules i les cadires sota el tendal, i s’acosten els uns amb els altres, per tal de no mullar-se. Les mirades de l’Alba i el Joan es creuen, uns segons. Ell, decebut pel que havia descobert uns minuts abans, la retira de seguida. Ella l’hauria mantingut més estona, mentre li regalava un somriure, li fa patxoca. No s’hi havia adonat mai que formava part d’aquest grupet. Sovint els veu asseguts a la mateixa terrassa, i ves per on el Joan li havia passat desapercebut . Llàstima, pensa, i se n’oblida, perquè veu com la Fiona li reclama l’atenció i li passa el braç per sobre.

Torna a escoltar amb atenció les paraules de la seva amiga, el que li està explicant és important. Li agafa altre cop la mà perquè sàpiga que la recolzarà sempre que calgui. Ha tingut problemes a la feina i té por que la vulguin acomiadar.

Comentaris

  • La realitat sempre supera a la imaginació[Ofensiu]
    kefas | 27-05-2022


    Al primer li agrada la segona. A la segona li agrada la tercera. La companya del primer té un embolic amb el quart i sospita que el primer ho sap perquè està rar. Però no està rar per això. A la segona sembla que també li agrada el primer però no acaba de quedar clar perquè ara al primer ja no li agrada tant la segona des que ha vist que la tercera és a la rotllana afectiva, tot i que no hi és amb la mena d’afectes que ell es pensa. És així?


  • Imaginació[Ofensiu]
    Prou bé | 27-05-2022

    A casa sempre em deien de petita "pensar que..." Fa tonto! No ho havia entès del tot fins a llegir aquest relat teu on es palesa que no ens podem refiar del que imaginem. És bo intuir, però després cal comprovar!
    A més a més el relat és bo, molt bo en el contingut i en la forma!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

20 Relats

59 Comentaris

7530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.


lomomagda@gmail.com