Tres en ratlla.

1. PIERO
5 de juliol.
Em vaig posar molt content quan la Marina ens va demanar fer la ruta junts fins a Caloforte. M' agrada que s' estigui amb nosaltres.
Els nostres ferris van arribar el mateix matí a Porto Torres. La tempesta que queia en aquell matí ens va retenir a tots els passatgers, els de Barcelona i els de Roma, aixoplugats al vell edifici de la companyia marítima.
S' endivinava que viatjava sola. Em quedava el dubte de saber si havia quedat de trobar-se amb algú aquí a la illa.
Hores més tard ens explicava com li havia fallat una amiga uns dies abans.
La vaig estar observant.
Duia uns texans tallats més amunt del genoll i una camisa de roba molt fina de color blau cel amb colibris blancs estampats. Tenia la pell molt blanca i el cabell ros suat a l' alçada de les espatlles.
Portava unes sandàlies de cuir i unes ulleres de sol amb vidres verds.
Se la veia cansada. Canviava de posició sense parar, a una de les cadires rígides de la petita sala d' espera.
Havia deixat de tronar però la pluja era intensa.
No m' atrevia a acostar-me a dir-li res. Així que els vaig comentar al Luca i l' Ignazio si s' hi havien fixat en la noia del Ferri de Barcelona.
-És bonica. Li diem alguna cosa?
L' Ignazio no tenia cap problema amb parlar amb desconegudes.

2.GIANLUCA
10 de juliol.
Hem decidit recórrer l' illa plegats. La veritat és que ara ja no seria el mateix sense ella.
Està preciosa. El sol li ha daurat més els cabells i li ha bronzejat la pell.
Mai posa cap problema a les nostres propostes i sap quan ens ha de deixar els nostres moments en solitari.
M' atreveixo a dir que la necessitem pel nostre propòsit que ens va portar a Sardenya. Tots volien que desconectessim de la feina que ens havia tingut argollats el darrer any. Deien que necessitaven que tornessim a Roma renovats per encarar la presentació del nostre primer treball i la nostra primera gira.
I la desconnexió real s' està fent possible gràcies a la Marina.
Que ella parlés la nostra llengua ho ha fet tot molt més fàcil.
Hem hagut d' evitar però,parlar de feina davant d'ella, encara que no ens ha reconegut, cosa que era força probable,vivint a Catalunya.
Gaudim amb les coses que ens explica, amb la manera que ens mira als tres, i sobretot amb com riu quan la volem fer riure,com ens escolta quan qualsevol dels tres comença a parlar de coses sense massa sentit.
I aquesta manera en que ens mira un a un.
I quan es queda callada per acariciar-nos el cabell, una galta o una mà a qualsevol de nosaltres.
Sempre fa olor a magnòlies. No importa si aquell dia hem caminat molt i no hem passat per una dutxa.
Quan al vespre ens quedem a cel ras mirant les estrelles i bevent cervesa sempre somriu.
No puc negar que moltes nits he de reprimir les ganes que tinc d' abraçar-la i besar-la.

3. IGNAZIO.
16 de juliol.
Diu que avui és el seu dia. Que és la celebració de la patrona del mar i ella es diu Marina. I ens ha dit que ho volia celebrar amb la nit de les Persèides. Avui és lluna nova i és la millor nit per poder veure estrelles fugaces i demanar desitjos.
Hem anat a sopar a una terrassa de Sant Tedoro i hem preparat una mena de llit per instal·lar-nos còmodament a la platja per passar la nit.
Tots quatre damunt dels sacs i sota d' una manta que hem comprat. No sempre dormim a hostals.

4.Marina.
17 de juliol
-He demanat uns quants desitjos aquesta nit. Però no sé si puc explicar-los.
El primer és que puguem acabar la ruta el dia 31 plegats.
I el segon, es que m' agradaria poder passar aquesta propera nit amb vosaltres de manera especial.
Aquest juliol està resultant màgic i jo no sé vosaltres però jo tinc moltes ganes de tenir-vos més a prop abans de que tot això s' acabi.

5. Piero.
17 de juliol.
Hem reservat dues habitacions dobles a Castelsardo.
Hem comprat pastissets i prosseco.
Ens hem reunit tots quatre a una de les habitacions.
I aleshores li hem desvetllat qui érem i a que ens dedicàvem.
S' ha quedat molt sorpresa. Però no s' ha enfadat. Dúiem la maqueta gravada a un llapis de memòria que hem conectat a l' altaveu que porta Luca.
Ens ha escoltat en silenci damunt d' un dels llits . Duia un vestit color cafè curtet i els peus descalços.I avui s' havia maquillat.
Quan ha començat a sonar la Corrandina ha començat a plorar.

("È una vertigine d' amore e follia")

Ens ha dit que no podrà separar-se quan s' acabi el mes. I que no vol imaginar-se el que li espera al setembre a Barcelona.
I aleshores ens ha dit que ens acostessim més i seiessim al seu costat.
Ens ha abraçat a tots.
Sense pressa. Un per un. Després se m' ha quedat mirant i m' ha dit si podia tornar a posar la música. Ho he fet i he tornat al seu costat. Ha passat els seus braços per darrera del meu coll. Ens hem besat. Primer suaument. Petons amb els llavis tancats.Tímids. Després hem anat obrint la boca per buscar-nos les llengües i explorar-nos.
El Luca s' ha aixecat. Com no comprenent que anava a passar.
Ella s' ha separat un poc de mi i l' ha agafat pel braç. S' ha posat de genolls damunt del llit i li ha començat a descordar els botons de la camisa.

6.Luca.
17 de juliol.
Acabava de besar al Piero i m' estava descordant la camisa.
Jo li tenia ja moltes ganes així que li he baixat els tirants fins del vestit que li ha baixat per les espatlles. Duia uns sostenidors blancs de roba satinada.
L' he abraçada fort i l' he besada amb passió.
-Us estimo molt als tres. Vull que estem així plegats, tots quatre, sentint-nos profundament. Ignazio,acosta't més.
Jo us juro per la meva mare,que ara mateix està patint per mi a casa, que res sortirà d' aquí.

6. Ignazio
17 de juliol.
Vaig acabar de treure-li el vestit.
I vaig ficar la meva mà per dins de la roba satinada. Li vaig pessigar suaument un mugró i va tancar els ulls gemegant llanguidament.
Ella mateixa es va acabar de treure la roba que li quedava posada i va deixar que li donessim plaer amb les nostres mans i els nostres llavis.
De l' altaveu va començar a sonar Cinema Paradiso i es va parar en sec. Es va posar un dit damunt dels llavis com demanant silenci.

("E petto a petto, noi
respiriamo insieme")

Es va estirar al llit i es va tapar amb els llençols blancs.
Ens acariciava el braç abans de besar-nos. Ens passava la mà pels cabells abans de canviar de cos.
-No puc fer l' amor amb els tres. Us estimo. M' ha agradat molt això que ha passat.
Però enteneu-me. Només puc fer-ho...només puc fer l' amor... només amb un...
Sé que em podreu entendre. I em podreu perdonar.
No ho havia planejat.
Ha passat. Està passant.
És el que sento.
Jo no m' esperava que em digués que portava desitjant que arribés aquest moment desde el dia que ens vam conèixer a l' estació marítima.
A Piero i Luca va dir-los mentre els agafava una mà, que res canviaria la resta del viatge. Tampoc l' estimació que sentia per ells. Però que desitjava quedar-se a soles amb mi.
Quan ells van marxar a l' altra cambra em va treure la roba que encara em quedava i va passar la seva llengua des del meu pit fins arribar al meu melic.
La vaig agafar suaument pels cabells desordenats de vetes rosses i vaig deixar que la seva boca em donés aquell plaer que portava dies somiant.
Després va ser la meva llengua la que dins seu la va fer gemecar quasi en silenci, mentre em demanava que seguís. Amb l' eufòria final va voler que entrés dins seu. Em sentia entre núvols de cotó.
Marina, fascinant, sublim...
Vaig veure el cel i vaig tocar les estrelles.Aquelles que la nit abans creuaven el firmament i m' estaven ara concedint els desitjos.
Quan ens vam desplomar xops i esgotats, ella em va mirar fixament i em va tornar a dir que el que més desitjava és que no es fes mai de dia. Sonava Nella Fantasia. I vaig recolzar el meu cap damunt dels seus pits.
Les seves llàgrimes barrejades amb gotes de suor em mullaven la cara. La vaig deixar plorar sense dir-li res.

("Nella fantasia esiste un vento caldo")

7. MARINA.
31 de juliol.
Després d' arribar a l' Alguer i passar allà el dia, ens vam separar.
Piero I Luca van anar cap a les illetes del Nord
i jo i l' Ignazio ens instal.làrem a un hotel a Oristano durant set dies.
Ens tornaríem a trobar el dia vint-i-nou a Cagliari.
La setmana va ser una bogeria.
L' atracció que sentia per ell em tenia amb el cor
i l' estómac encongits tot el dia. Anàvem agafats de la mà a la platja, ens banyavem plegats, ens besavem a la sorra amb milions de petons salats.
Menjàvem poc i bevíem molt. No dormíem gens. Ens miravem llargues estones com mai m' havia mirat amb ningú. El seu cos em portava al màxim plaer com mai altre cos ho havia fet abans.
I així dia rera dia.
Quan ens vam trobar tots a Cagliari ens vam abraçar. Però jo ja estava enganxada literalment al cos de l' Ignazio, i encara que el meu cap em deia que no ho fes ara, que no estàvem sols, les meves ganes eren massa grans per evitar-ho.
Els dos darrers dies no vaig deixar de plorar.
No podia pensar que tot allò que estava vivint s' acabava. No podia pujar a un Ferri que no era el seu. No volia pensar amb el que m' esperava a Barcelona.
Acomiadar-me el darrer matí a la mateixa estació marítima on justament 30 dies abans havia començat tot ,era viure un martiri.
Vaig acomodar les coses a les prestatgeries del vaixell i vaig sortir a coberta.
No tenia cap foto on sortissin ells.Cap ni una de l' Ignazio.
No vaig voler que patissin per això.
L' olor de gasoil em marejava. Però no em podia moure d' allà . Tenia els peus clavats.
Quedaven 10 minuts per la sortida del port.
No podia pensar.
I aleshores vaig sentir la seva veu al meu darrera.
-Marina, encara tinc una setmana. I he aconseguit un camarot.