POTSER NO CALIA

Un relat de: Magdala
Nou mil set-cents kilòmetres més enllà de la punta més austral del món viu una tribu aïllada de la resta dels humans. Mai no han parlat amb ningú de l'altra banda del desert de gel. Tenen unes creences pròpies, que són, per ells, com passa sempre, les certes. Pensen que tot el que coneixen, un tros de gel amb forats i peixos, va estar creat per la Devesa Shiva en deu dies. I tenen raó.

Soc Shiva, filla de la Devesa Aria. La meva mare va crear l'univers, amb un ordre còsmic. A mi, la germana més petita, i una mica eixelebrada, va destinar-me a la Terra, sense instruccions precises del que havia de fer. I va arribar el caos.

El dia primer vaig formar l'atmosfera, i bé. El segon, la Lluna, sense motiu aparent. El tercer, l'aigua, altre encert. El quart la vaig gelar, i el cinquè, després de dubtar una estona, vaig fondre el gel sota la superfície. El sisè vaig col·locar dos peixos que es fecundaven sense parar, i el setè, herbetes, per alimentar els peixos.
I aquí vaig començar la davallada.

El vuitè, moguda per l'avorriment, o l'esperit de superació, ambició, o ego, li direm qualsevol d'aquestes, vaig fer una cosa similar a mi. Una dona. El novè, intentant copiar la primera, altre igual, però mentre mirava de treure els pèls que se li havien enganxat arreu, va fer-se de nit, i el vaig acabar amb presses. Un home.
I el desè, potser no calia, la gran espifiada: els hi vaig regalar a tots dos uns brins d'intel·ligència, per observar les seves intencions i plans.

Es van multiplicar, i un grapat d'aquests éssers van escapar creuant les muntanyes, on l'escalfor del sol havia creat un ecosistema perfecte.

Malauradament, en no més de dos-cents mil anys l'han fet malbé.

La resta viu aquí, al continent gelat. La meva mare em va encarregar amb fermesa que vigili que no entri ni surti ningú, a veure si podem mantenir un tros del planeta amb vida.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2024 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquesta manera tan actual de descriure la formació de la terra. Honores la dona i això no te preu.
    Relat molt adient amb el tema del concurs.
    Que tinguis molta sort

  • imperfectes[Ofensiu]
    Atlantis | 03-01-2024

    M'agrada que sigui una Deessa Dona qui crea el món i que l'home surti del model de la dons. Capgirar les ensenyances. També que la intel·ligència no serveix per salvar el món.

  • Dues coses[Ofensiu]
    llpages | 03-01-2024

    El paràgraf següent m'ha fet pensar: "El novè, intentant copiar la primera, altre igual, però mentre mirava de treure els pèls que se li havien enganxat arreu, va fer-se de nit, i el vaig acabar amb presses. Un home." O sigui que l'home és una còpia de la dona primigènia però acabada amb presses. A l'inrevés del que diu el Gènesi, on la dona surt de l'home. Una pensada original que m'ha fet riure, molt bé.
    Seguidament llegeixo: "I el desè, potser no calia, la gran espifiada: els hi vaig regalar a tots dos uns brins d'intel·ligència, per observar les seves intencions i plans." Malgrat el bri d'intel·ligència, els humans fan malbé el planeta, i malgrat que la Deessa pot observar les seves intencions, no intervé i els deixa fer, per què? Perquè són lliures?
    Un relat molt reeixit i que distreu i fa rumiar a parts iguales, enhorabona!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

27 Relats

83 Comentaris

11749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
He publicat un recull de relats, el podeu aconseguir a Amazon. "Que no m'entabanin "

Blog: elpisodemagda.blogspot.com

Elpisodemagda@gmail.com