la tarda és plàcida

Bona vesprada, Atlantis: Gràcies per la teva opinió sobre el meu poema "Princeseta bruna". M'alegro que t'hagi agradat.
Cordialment.
Bona nit.
Una abraçada.

opinar sobre el que creiem que vol dir un poema, però mai sabrem segur el que pensa l'autor quan l'escriu, per què no estem dins el seu cap. Aquest és un cas, però el trobo molt profund.
Gràcies Atlantis.
J

La meravella de les coses petites. Aquelles sensacions inexplicables que ens envolten, també en un indret bonic com una casa blanca al costat del Mar. Una abraçada.

Aleix

Un poema que em transmet un pèl d'angoixa, però dins d'una consciència plàcida.
Molt bonic.

Rosa.

Si la tarda és plàcida ja tenim molt de guanyat, el fred és menys punyent, tot i que mai mo sapiguem del tot el que ens passa. Però, sí.

Encara una mica pensatiu sobre el significat d'aquests versets, el fet rellevant és que segueixis arreplegant versets, perquè sempre deixen una empremta en qui els llegeix, encara que sigui la del dubte.

crec que els teus versos deixen entrevure un cor calent.

Un poema un tan surrealista, on expresses la por que entra per les teues venes. El vers se t'ha gelat, en el teu cor.
No sé si ho he encertat.
Enhorabona.
Cordialment.