Runa

Un relat de: Francesc Domenech
De cop el paisatge verd
s'ha tornat ciment i runa.
La biblioteca s'ha cremat sencera.
S'ha fos la història.
La pissarra de l'aula de l'escola,
s'ha quedat sense guix.
Tot és carbó de pedra.
Les bombes han destruït la lectura,
la vida, la lletra, la tarda i el matí.
El llibre, la flor i el moviment.
El gronxador del pati es rovella atemorit.
El got de llet ha vessat d'un sotrac,
i l'esmorzar diari no arriba.
El pa no es cou.
Es cova la inanició.
Només sura la paraula mort:
la clau per lluitar cada dia per viure.
Hi ha guerra als vorals del mar.

Comentaris

  • massa dolor[Ofensiu]
    magalo | 10-12-2023

    M'ha agradat molt com descrius el que li fa la guerra a la vida de les persones. Com canvien les coses i de sobte no queda res del que teniem.

    Tant de bo desapareixi tant de dolor.

    Una abraçada
    Marta

  • Atlantis | 10-12-2023

    No haguéssim d'escriure Mai

  • descripció[Ofensiu]
    Atlantis | 10-12-2023

    Un molt bon poema que descriu l'ensorrament d'una escola i d'un poble i que sense anomenar-la et porta a Gaza.

    Senzill i clar l'acabament del poema : " Hi ha guerra als vorals del mar."

    Tan de bo o haguéssim d'escriure mai d'aquests desastres!!!.

  • Trista realitat [Ofensiu]
    llpages | 08-12-2023 | Valoració: 10

    Sense nomenar-lo, aquests versos podrien aplicar-se a l'actual genocidi del poble palestí de Gaza. Els que van patir la Shoa han passat de víctimes a botxins, en un exercici d'amnèsia històrica que fa avergonyir l'espècie humana. Molt ben expressat, Francesc!

l´Autor

Francesc Domenech

125 Relats

183 Comentaris

31011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les coses
que vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==