Cercador
Runa
Un relat de: Francesc Domenech- Compartir:
s'ha tornat ciment i runa.
La biblioteca s'ha cremat sencera.
S'ha fos la història.
La pissarra de l'aula de l'escola,
s'ha quedat sense guix.
Tot és carbó de pedra.
Les bombes han destruït la lectura,
la vida, la lletra, la tarda i el matí.
El llibre, la flor i el moviment.
El gronxador del pati es rovella atemorit.
El got de llet ha vessat d'un sotrac,
i l'esmorzar diari no arriba.
El pa no es cou.
Es cova la inanició.
Només sura la paraula mort:
la clau per lluitar cada dia per viure.
Hi ha guerra als vorals del mar.
Comentaris
-
massa dolor[Ofensiu]magalo | 10-12-2023
M'ha agradat molt com descrius el que li fa la guerra a la vida de les persones. Com canvien les coses i de sobte no queda res del que teniem.
Tant de bo desapareixi tant de dolor.
Una abraçada
Marta -
Atlantis | 10-12-2023
No haguéssim d'escriure Mai
-
descripció[Ofensiu]Atlantis | 10-12-2023
Un molt bon poema que descriu l'ensorrament d'una escola i d'un poble i que sense anomenar-la et porta a Gaza.
Senzill i clar l'acabament del poema : " Hi ha guerra als vorals del mar."
Tan de bo o haguéssim d'escriure mai d'aquests desastres!!!. -
Trista realitat [Ofensiu]llpages | 08-12-2023 | Valoració: 10
Sense nomenar-lo, aquests versos podrien aplicar-se a l'actual genocidi del poble palestí de Gaza. Els que van patir la Shoa han passat de víctimes a botxins, en un exercici d'amnèsia històrica que fa avergonyir l'espècie humana. Molt ben expressat, Francesc!
l´Autor
129 Relats
186 Comentaris
33210 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les cosesque vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==