Petita mare

Un relat de: magalo

Què m’han ficat al ventre,mare?
hi tinc quelcom atrapat
Es un pes terrible, mare,
que no em deixa anar a jugar.

Ploro perquè soc nena,mare,
diguem què està passant,
dius que no vagi a escola,mare
que de mi se’n enriuran.

Juro que em portaré bé,mare,
no deixaré rés al plat
no escoltaré a cap estrany,mare,
però si m’estimes encara
mare,m’has d'ajudar.

Comentaris

  • Prou bé | 28-10-2023

    El plor i desconcert d'una nena que ens posa al davant situacions terribles.

    Amb total cordialitat

  • Colpidor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2023 | Valoració: 10

    Caram, quin poema més reeixit. Has colpit al lector, segur. Si més no, a mi. Una musicalitat contundent, perfecta per ser la lletra d’una cançó. Nena, allà on siguis, endavant i valor. I a tu, Marta, una molt forta abraçada.
    Aleix

  • petites[Ofensiu]
    Atlantis | 23-10-2023

    totes ens hem sentit alguna vegada petites amb necessitat d'una mare que ens ajudi...
    Trobar-te sola o en algun problema on trobes a faltar l'ajuda de la mare.

  • Entranyable[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-10-2023 | Valoració: 10

    Un poema sensible amb un missatge i una situació malauradament ben actual.

    Bonic poema magalo.

    Rosa.

l´Autor

magalo

164 Relats

487 Comentaris

118623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com