PUZLE

Un relat de: magalo

Aquella vida que tenia
està feta mil bocins,
cada un forma part d’un puzle
que s’ha quedat desmuntat.

Perdona amor però no trobo
que es pugui reconstruir.

Ara les peces no encaixen
I no en trobo cap ni una
que em pugui recordar a tu,
les teves mans generoses,
el teu escoltar pacient
els teus ulls quan em miraven,
el teu cor que ja era meu.

Ara el joc veig que és un altre
les peces les han canviat
però amor, trobaré la forma
de que totes encaixin
i crear una nova vida
sense apartar-te de mi.

Comentaris

  • Semblava[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2023

    Que no, però resulta que sí que vols tornar a encaixar el puzzle que s'havia malmès.
    Bon poema pel que diu i com ho diu.
    Amb total cordialitat

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    Ciutatgelada | 26-11-2023 | Valoració: 10

    Versos carregats de sentit i sentiment, he gaudit llegint-los

  • Una pèrdua dolorosa....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-11-2023 | Valoració: 10

    però sempre esperançadora, amb sentiment, amb il.lusió i amb confiança. Un bonic poema magalo.

    Enhorabona.

    Rosa.

  • Reconstruccions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-11-2023 | Valoració: 10

    Sigui quin sigui el motiu de la buidor, és molt important el que dius en els darrers versos, la voluntat de reconstruir, de continuar endavant. M’alegra molt llegir-te, Marta. Una forta abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

162 Relats

482 Comentaris

115224 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com