El gos que passejava a l’home

Un relat de: magalo


Fa dies que no els veig. Un home i un gos als que sovint veia pel barri. En un principi em va semblar que l’home passejava al gos, però observant-los bé ja no tenia tan clar qui passejava a qui.
L’home, d’uns noranta anys, alt i prim, caminava lentament agafat a una corretja que anava a parar al seu esquelètic gos. L’animal es movia tan a poc a poc com el seu amo. Vaig pensar que entre els de la seva espècie, també devia ser dels més vells. Veient-los caminar junts, semblava com si estiguessin units per un cordó umbilical, a través del qual, els arribés un filet d’energia que compartissin. D’aquesta manera jo imaginava que els passava de l’un a l’altre en funció de qui en tingués més necessitat.
Amb el seu pas parsimoniós i encarcarat, donava la sensació de que tan el gos com l’home, amb un sol moviment brusc s’haurien pogut trencar.
Un dia que van passar pel meu costat, em vaig atrevir a preguntar-li a l’home:
-És molt gran el gos?
A lo que ell respongué:
-Si, com jo.
I com si tingués poques ocasions de petar la xerrada amb algú, va afegir:
- Si surto cada dia, és perquè el gos m’hi obliga. Quan es posa davant la porta de casa, ja sé que és hora de sortir. Sempre és ell qui decideix en quin moment fer el passeig i tria la ruta. També sap quan començo a estar cansat i dóna per finalitzat el volt i em porta cap a casa.

Després d’aquesta petita conversa vaig tenir clar que era el gos el que passejava a l’home.
No vull ser pessimista, però si ara fa dies que no me’ls trobo, potser és perquè un dels dos ha deixat a l’altre.

Comentaris

  • MOLT BO...[Ofensiu]
    jomagi | 20-08-2022 | Valoració: 10

    ... son tants i tants la de gossos que tenen aquesta feina !
    Molt be. Salutación. Et segueixo.

  • solitud[Ofensiu]
    Atlantis | 18-08-2022

    El gos passeja a l'home, segurament. Les mascotes s'han convertit en companys de vida per mitigar la solitud.

    M'agrada llegir-te.

  • un bon relat[Ofensiu]
    Noia Targarina | 16-08-2022 | Valoració: 10

    Bon dia, magalo,

    un relat molt original i molt ple de simpatia.

    Que va passar amb el gos?

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 14-08-2022

    Tornes. Uf!

  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 14-08-2022

    Tornes. Uf!

  • També voldria[Ofensiu]
    Prou bé | 13-08-2022

    Saber si els tornés a veure. Sóc més aviat optimista i penso que potser han anat uns dies de vacances...

    Molt ben descrit i tendre un relat que fa pensar molt. Ai! De les separacions ...

    Amb total cordialitat

  • Compenetració[Ofensiu]
    Marina i punt | 11-08-2022

    Conec un parell de casos pel meu varal, en aquest cas dues senyores, i jo també m'havia fet aquesta reflexió en alguna ocasió. El que no sé és si hauria sabut descriure-ho tan bé com ho has fet tu.

    Salutacions

  • Què passarà quan en falti un?[Ofensiu]
    Joan Colom | 11-08-2022

    Una situació perfectament descrita i que, ben mirat, no és tan diferent de la de parelles d'edat avançada que ens trobem passejant pel carrer a pas molt lent, sostenint-se un amb l'altre i mirant cap al davant, sense dir-se res. La personificació de la dita "qui dia passa any empeny".

  • Realisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-08-2022 | Valoració: 10

    Molts cops també he tingut la impressió que era el gos qui passejava el Seu amo. Ho has descrit amb una tendresa extraordinària. Quan vegi algú passejant el Seu gos, pensaré en el teu relat. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Molt emotiu el relat[Ofensiu]
    aleshores | 11-08-2022

    I poètica la situació que descrius.

  • Observació [Ofensiu]
    llpages | 11-08-2022 | Valoració: 10

    No sé si és tracta d'un cas real o no, però ho podria molt ben ser. Ben descrit, el diàleg amb l'home trobo que arrodoneix el text. Una situació que m'ha provocat entendriment, ens diràs alguna cosa si els veus reaparèixer pel carrer?

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

483 Comentaris

115540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com