Puttu issaaakk!! Soc l'artur, la eva i la klaudia!
Xaval, q wapo el relat! Tiu, feste escriptor de novel.la erotica xq et furraras a fondu!!

Cuidat i ens veiem!

Ei Izaak, te'ls comentaria tots i tots amb un 10 xd, però no em faré pesada, així que aquest és un general.
Res més, no?

no calen paraules... senzillament, genial

ai Ina...
espero que actualment et sentis ja molt millor i amb el camí més il·luminat que llavors.

T'estimo!

No em crec que aquest relat no hagi rebut comentari.
No ets poeta però no quedes pas massa lluny.
M'ha agradat, com gairebé tots.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Està prou bé aquest escrit, però jo li posaria una mica més de "salsa", sembla que l'hagis escrit amb una seria expressió a la cara.
Li falta el punt i un final, no acabat, però potser sí haver-t'hi matat una mica més.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Un cop més apareix un conflicte que, si el reflexiones, t'adones que no s'acaba quan les dones manin, ni quan els gossos parlin, sinó quan els diners desapareixin. I això potser sí que succeeix quan els humans en general ho fem també.

Jo tinc l'esperança que ara, tal i com ens estan collant d'aquesta forma tan descarada i bèstia, acabem rebentant per algun costat, i resem perquè això no sigui una guerra que, està clar, hi participaran els desgraciats que no tinguin "enchufes" de cap persona "important".

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Sí... a vegades és millor, o més fàcil saber la veritat tot i que aquesta sigui dura, que no pas la incertesa, que desespera.

No sé si ho llegiràs ja que des de fa 2 anys que no publiques, però per si algun dia ho fas, que m'encanta com escrius, i espero que no ho hagis deixat de fer, perquè és una forma genial d'expressar-nos.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Molt bé. És un relat que m'apunto per aquells dies que no em trobo amb forces per a continuar. I necessito fer-ho.
M'ha animat molt. Gràcies per aquest escrit tan pur.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Tant de bò la gent es fiqués al cap el senzill que és ser feliç, que no es qüestió del material, sinó de la puresa de l'ànima d'un mateix. De la màgia de les petites coses.

Jo també sóc feliç amb la senzillesa de la vida.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Molt maco.
Tot i que al tercer pàrraf, crec que és, es repeteix massa i fa mal a les orelles el "sentir".

Però és preciós i molt cert. S'ha de sentir sense por a fer-ho.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

És un escrit que es fa fàcil de llegir, i escrius just les paraules adequades als llocs on no podria quedar-hi millor cap altra.

Enhorabona, es genial.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Està molt bé la sorpresa final, però crec que hauries d'haver posat més emoció al relat insistint més en la especial relació entre l'Helena i l'Enric. No sé, li manca potser un xic de gràcia.

Però m'ha agradat, no t'equivoquis ;)

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Està molt bé, amb aquest i els demés relats es nota que t'interessa la història. I això ja és molt al teu favor.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

És el primer relat que fa posar-me la pell de gallina. I és que m'he sentit molt identificada amb el primer. Tots hem estimat fins la última intenció del cor, tant i tant que sembla que d'un moment a un altre anem a rebentar. I sentim que mai no estimarem ningú com hem estimat el nostre primer amor.
I és cert. Mai ningú podrà provar-nos d'aquella mateixa forma, però la veritat és que tampoc perquè sigui menys, ni més, per suposat. Simplement a cada parella te l'estimes d'una forma diferent. Però també és cert que la ferida del primer amor no s'acabarà mai de tancar.

Quin rotllo eh, escrius de puta mare, parlant en plata!

Continuaré llegint-te segur!

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.