Tan senzill...

Tant de bò la gent es fiqués al cap el senzill que és ser feliç, que no es qüestió del material, sinó de la puresa de l'ànima d'un mateix. De la màgia de les petites coses.

Jo també sóc feliç amb la senzillesa de la vida.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Pq ens compliquem tan? Pq busquem la felicitat per tot arreu? Pq volem fer mil coses q pensem que ens ompliran i ens faran ser feliços? Pq volem sempre descobrir nous horitzons si, a vegades, simplement ens cal això; mirar per la finestra, escoltar una cançó i somriure, per percebre amb l'ajuda dels batecs del cor, que aquell instant, és un instant feliç.

Felicitats per un poema tan preciós!

...senzill. Una veritat com un puny. Molt bo.

Hola! M'ha agradat molt que comentessis els meus relats! Has estat la primera!
És molt bo, m'agrada el titol! (a mi sempre em costa de posar-hi titol a algun escrit) i allò del "calaix dels somnis" està molt ben trobat.

...tan bé has descrit és "VIURE". M'ha agradat molt, una abraçada.

la raó...

Per què sempre ens hem de conformar amb més, si amb el que som, tenim i som capaços de sentir podem ser feliços?

Molt bé!

26/02/2006