Història d'una obsessió

Un relat de: izaak

En un estat entre l'hipnòtic i el nirvana, es trobava un dia més darrere el seu taulell d'estudi a classe de filosofia. La seva mirada es definia fixament perduda en el cul mig enlaira que s'asseia davant seu i que l'adornava un tanga tipus brasiler el qual anava canviant de color cada dia: groc, vermell, taronja, negre i blanc eren els colors que completaven la sèrie i s'anaven tornant durant la setmana escolar de cinc dies.
Les seves notes, abans excel·lents havien començat a caure en picat i no havia sabut donar cap explicació ni a pares preocupats, ni a tutors perplexos per la inesperada situació. Tampoc a l'Ignasi, company amb el que sempre es picava insanament a veure qui treia més bones notes... ara l'Ignasi sempre el somreia victoriós.
El noi però, no feia (ni tenia pensat fer-ho) res per canviar la situació, doncs per primer cop en la seva carrera d'estudiant havia trobat una motivació, encara que fos en forma de cul amb tanga, per seguir endavant.
Aquella visió havia passat a formar part de la seva vida quotidiana: la veia a classe durant el dia, se li apareixia en somnis a la nit. Alimentava la seva imaginació mentre s'aburria i mentre es masturbava, tot dinant i tot sopant, fins i tot llegint o quan sortia a córrer... estava totalment obsessionat.
Havia arribat a tal extrem que va concluïr que, si aconseguia tocar aquell cul amb tanga, seria el més feliç del món. Així que no esperaria més, l'endemà ho faria...

....

En un estat entre l'hipnòtic i el nirvana i amb la mirada fixament perduda en aquell cul amb tanga, avui de color vermell i més sexy que mai, va avançar el dit índex lentament amb un clar objectiu. Quan era a mig camí va començar a suar, però seguia avançant, ja faltava poc per arribar-hi. Va començar a enrojolir, i una gota li regalimava pel front, passant per una banda de l'ull i tirant-se a l'aventura per la gran esplanada que representa la galta. Ja pràcticament no quedava espai entre la primera falange del seu dit i la suau pell del cul que era, en part, cobert per un fi i sensual tanga. Estava a punt de fer realitat el seu somni, la mà li va començar a tremolar fruit d'una cadena que tenia origen en els forts batecs del seu cor. Només quedava un mil·límetre...

Només quedava un mil·límetre… però el noi amb complexa d'E.T. es va fer enrere.
Tenia por. Por de que la noia s'enfadés i decidís canviar el tanga per les calces convencionals a partir d'aquell moment. Por a que decidís tornar a posar-se el cinturó. Por per si demanava que la canviessin de lloc... en resum: por a perdre el que més volia en aquell món, i consegüentment, haver de tornar a la desmotivació i avorriment de les classes.
Aquella tarda va plorar molt. Volia donar el pas, volia fer realitat el seu somni, però alhora no podia. Estava dins d'una espiral infinita, xuclat per un forat negre sense sortida. No hi havia cap solució... Segur? Aquella nit va somniar la solució: Li demanaria de sortir junts!... així aconseguiria accés lliure i total a aquell cul amb tanga representant de la perfecció absoluta, i el podria tocar tants cops com volgués! Ho havia decidit definitivament, l'endemà se'ns falta parlaria amb ella.
Es va quedar pensatiu amb un somriure als llavis...
El somriure li va desaparèixer de cop.
Però... i si la noia descobria els seus propòsits autèntics? Perquè, de fet, a la noia no se l'estimava i no la volia per res... per res més que no fos el seu cul, és clar. Si li descobrís els propòsits tornaríem a les mateixes conseqüències que comportaria tocar-li el cul directament, però amb un procés molt més llarg, entregat i car: doncs començarien les trucades nocturnes de duració indeterminada, els regalets detallistes i tardes de passeig sense sentiment... no li sortia a compte. Era molt més senzill tocar-li el cul directament.
Sí, reuniria el valor suficient i, sense pensar-s'ho dos cops, li tocaria.

...

En un estat entre l'hipnòtic i el nirvana, mirada fixament perduda i tanga taronja... el seu dit apuntava cap al cul (no un cul qualsevol).
Va ser ràpid. Pim pam tu; hi va arribar, el va grapejar i va enretirar la mà.
L'erecció va ser formidable, fins i tot li feia mal la pressió amb el xandall, doncs ja els reservava especialment per l'ocasió, i tot i així...

La noia es va girar lentament, el va mirar fixament als ulls i li va dir:

-Ja era hora noi! Has trigat bastant en decidir-te eh... sincerament, ja no sabia quin tanga posar-me per provocar-te.
Sento dir-te que tot ha sigut un joc del meu amic Ignasi, que em va demanar aquest favor per fer-te baixar les notes i... ho he aconseguit no?
Mira, mira l'Ignasi com riu des de l'altre punta de la classe.
També et volia dir que el joc ja s'ha acabat i, per tant, tornaré al convencionalisme de les calcetes i el cinturó.
L'última cosa; vull que sàpigues que aquest cul només és de l'Ignasi, així que no el tornaràs a tocar ni a veure mai més.

El noi la mirava pàl·lid en un estat entre l'hipnòtic i el nirvana, l'erecció va ser tant gran i li va requerir tanta sang, que quan ella va acabar de parlar, estava a un pas de la mort a causa d'una falta d'irrigació sanguínia cerebral.
El noi va bascular entre les dues possibilitats que tenia: O pensava en el seu professor de filosofia ràpidament, per d'aquesta manera, oblidar-se del cul i aconseguir que la erecció baixés, fent que la sang tornés ràpidament al cervell, o seguir pensant en el fabulós instant en que li tocava el cul i, inevitablement, provocar-se la mort?
Va pensar que triar el darrer camí seria com un suïcidi. Però, pel que li havia dit la noia, mai més tindria accés ni visual ni manual cap aquell cul, el qual havia esdevingut l'únic motiu de la seva existència.

No ho va dubtar i va tornar a repassar cada instant del contacte: com va apropar la mà, com es van mesclar les dues olors i suors, irremediablement, en una. Aquella textura, aquella carícia pels sentits, aquella pell que es va tornar de gallina, quina de les dues: La de la noia o la del noi? Les dues! I aquell tanga, quants cop havia desitjat ser aquella peça de roba, per poder tocar aquell cul contínuament.

El noi, abans de morir però, es va acomiadar:
-Adéu, va dir.
-Adéu, va respondre la noia.
-No, a tu no, li dic al cul.

Comentaris

  • yeahhh![Ofensiu]
    llunydetot | 03-03-2009

    Puttu issaaakk!! Soc l'artur, la eva i la klaudia!
    Xaval, q wapo el relat! Tiu, feste escriptor de novel.la erotica xq et furraras a fondu!!

    Cuidat i ens veiem!

  • el trobo[Ofensiu]
    ANEROL | 08-11-2008 | Valoració: 9

    molt divertit i ben desenvolupat. benvingut

  • Principi i final d'una obsessió[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-11-2008

    Ei, izaak, jo no havia dit que hi hagués cap relació entre el meu Amb les cames separades i el teu relat Història d'una obsessió, que no havia llegit encara.
    El comentari te'l vaig fer a Guerra de mirades, és clar, per allò del joc de les mirades!

    Però ara sóc en aquest altre que m'has anomenat, així que puc aprofitar la visita...

    El relat és fidel al títol, ja que explica el naixement, el creixement i el final d'una obsessió, la del noi "amb complexe d'E.T." ( jejeje! ).
    Entre mig, hi ha detalles bons que fan àgil la lectura: els colors, els canvis de decisió, ...
    El contingut resulta divertit i abans d'acabar la història lligues tots els fils, els quès i els perquès, cosa que parla molt bé de tu com autor.

    Bé, i ja que estem, et proposo un altre text, a veure què et sembla. Es tracta del Capítol CXVII: De quan el cavaller...: com podràs veure, també tracta de "certa" obsessió... que suposo que reconeixeràs... per si un cas, llegeix el primer comentari, al peu del relat en qüestió.
    ( Anava a proposar-te un altre, però abans permet que et pregunti una cosa: ets major d'edat? si no vols posar dades personals al comentari que em facis, pots contestar-me al correu que tinc a la meva biografia. )
    Fins aviat, doncs!

    Una abraçada afectuosa,
    Unaquimera

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-10-2008 | Valoració: 10

    La foto serà èpica, oi ?

    Saps com funcionem ?

    EL RELAT EN UN ARXIU ANNEX A 'EMAIL ADREÇAT A tribuna@guimera.info

    Si tens foto, pues també, com annex.

    El publicarem, i a partir d'aquio pot passar qualsevol cosa ...

    A) que el llegeixi un editor amb cales
    B) Una noia amb un cul bònic
    C....

    Gràcies

    tribuna@guimera.info
    Antonio Mora Vergés

  • Benvingut![Ofensiu]
    harribitxi | 20-10-2008

    Força bo! M'ha fet gràcia aquest final! ;)

  • Entre l'hipnòtic i el nirvana[Ofensiu]
    Grocdefoc | 15-10-2008 | Valoració: 8

    Jo també et dono la benvinguda, izaak.
    El teu conte m'ha atrapat per la història que explica i pel final inesperat.
    M'ha agradat especialment la repetició que fas de la frase "en un estat entre l'hipnòtic i el nirvana" en el començament de cada un dels apartats que conformen la teva història i que, segons el meu parer, li dóna ritme i continuïtat.
    Únicament (i espero que no et sabrà greu que t'ho digui) he trobat una paraula que crec que no és correcta (concluïr); suposo que volies dir concloure.
    Espero tornar-te a llegir ben aviat, Grocdefoc

  • EI MOLT BO![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 15-10-2008 | Valoració: 8

    Benvingut a relats, m'ha agradat de llegir-te, has fet una noveleta que està molt bé, segueix que de lectors en tindràs encara que no et comentin ja veuràs com puja el comptador de lectures. Ens tornem a trobar!

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de izaak

izaak

5 Relats

17 Comentaris

4810 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Costa trobar equilibris tant perfectes com aquell tros d'horitzó en el que no es diferencia la línia de separació entre el mar i el cel... tot depén, en gran mesura, de la llum d'aquell precís instant.

I la teva llum, com és?


izaak... amb carinyo