Fills de la guerra

Un relat de: Capità Borratxo

Feia temps que havia pensat en escriure un relat sobre uns soldats que morien en una guerra. El que diferenciava aquests soldats, el que els feia especials, és que eren els fills de la presidenta del seu país. Havien mort per la mare pàtria, mai millor dit. Fa pocs dies hi vaig tornar a pensar, en aquest projecte de relat (del qual en guardo una nota, per recordar-lo, que duc sempre a sobre i diu: "soldats fills de mare presidenta"). Deia que fa pocs dies hi vaig tornar a pensar, arran de la mort d'un soldat espanyol al sud del Liban. I vaig pensar en els països que tenen dones presidentes, o dones cap d'estat, com les vulgueu anomenar. I també en els països que tenen dones ministres de defensa… I… Però… Ah… La Carme… Que deixaria el seu fill anar a la guerra? No me la imagino ordenant "fill, dispari" en un afusellament. D'acord, potser és un exemple demagògic, poc real i extremista. Però és que tampoc me la imagino despedint-se d'ell just abans d'agafar un avió en missió "humanitària" carregat d'armes. Sempre havia pensat que la fi dels exèrcits arribaria quan les dones manessin… Sembla que hauré d'esperar una mica més, potser els exèrcits desapareguin quan l'home, i la dona, desapareguin. Per si de cas, guardaré la nota i miraré d'escriure un relat sobre uns soldats que morien en una guerra, uns soldats que eren fills de la seva presidenta…

Comentaris

  • Enveja tu![Ofensiu]
    Queca | 28-10-2008 | Valoració: 10

    Al llegir el que escrius... I enveja del teu talent, i la teva capacitat de transmetre...

    Una forta abraçada! I mil gràcies.

  • llunydetot | 25-09-2008 | Valoració: 10

    Un cop més apareix un conflicte que, si el reflexiones, t'adones que no s'acaba quan les dones manin, ni quan els gossos parlin, sinó quan els diners desapareixin. I això potser sí que succeeix quan els humans en general ho fem també.

    Jo tinc l'esperança que ara, tal i com ens estan collant d'aquesta forma tan descarada i bèstia, acabem rebentant per algun costat, i resem perquè això no sigui una guerra que, està clar, hi participaran els desgraciats que no tinguin "enchufes" de cap persona "important".

    Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

  • per reflexionar[Ofensiu]
    besllum | 09-08-2008

    jo també pensava que quelcom canviaria quan les dones manessin. Però és clar, ara, manen de la mateixa manera que ho fan els homes, sinó, no les deixarien manar.

    Molt lúcida la teva reflexió d'enviar un fill a matar,
    és possible estan equilibrat mentalment?, potser ho hauria de respondre un psiquiatre.

  • Em sap greu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-07-2008

    però els catalans mai s'han "despedit", sempre ens hem "acomiadat".
    no és re personal, sols un repàs amb el corrector i jastà!

    Una abraçada

    Ferran

l´Autor

Capità Borratxo

61 Relats

131 Comentaris

55377 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:

"L'endemà d'aquella nit..."



Si voleu res, us deixo el meu e-mail:

rubenroca77@hotmail.com

Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)