D'un forat fosc...

Un forat fosc, negre i tenebrós és devant meu, sembla no parar de mirar-me i em fa sentir coibida. Els esforços fan que es dilati i s'encongeixi mentre alguna gota de sang cau sobre meu de tant en tant. Però no és el que més m'importa; l'espera és molt llarga.
De cop veig com surt. És ella, la meva germana, més gran que jo, inmensa; desgarra les parets que l'ajuden a alliberar-se del buit fosc on es va formar.
Per fi surt, li veig el cap, i ho fa coberta de sang i d'un líquit extrany. Vull rebre-la, tocar-la, acariciar-la…però a part de la pudor tan intensa que desprenem totes dues, l'esforç que acabem de patir és tan gran que només tenim forces per a quedar-nos allà on hem caigut i procurar descansar.
Però… què és això? De cop una ràfega d'aigua freda ens cau damunt, deixant-nos completamente xopes i un remolí es forma sobre nostre i se'ns empassa, mentre ens anem descomposant a mida que desapareixem ràpidament per un forat. Un forat que és fosc, negre i tenebrós…

- M'hi he deixat el cul aquest cop… - comenta entre gemec i gemec - no ho entenc… últimament cago més que menjo!