Formigues comunistes

Un relat de: izaak

L'altre dia vaig anar al zoològic després de molts anys. Quina il·lusió tornar a veure els elefants, les girafes, els rinoceronts, les serps, els dofins, les tortugues, els lloros, els ornitorincs, els mamuts, els dinosaures, ...
A mi, personalment, l'animal que més em va agradar van ser les formigues! Encara que costi de creure, tinc diversos motius: Són treballadores, saben portar un sistema comunista amb èxit i viuen underground!... en canvi, són les grans oblidades dels gustos preferents del regne animal... i perquè? Potser pel seu tamany? O la principal raó seria la seva inofensivitat? Si amplieu una formiga amb l'ajut d'un microscopi us adonareu del seu esfereïdor aspecte, monstruositat que supera, moltes vegades, la imaginació humana. Està comprovat cinetíficament que si aquelles fortes pinces les convertíssim a escala humana, serien capaces d'esclafar-nos el crani amb la facilitat amb que nosaltres esclafem, per exemple, una formiga.

Llavors, perquè sap tant de greu quan maten un toro i se'ns en fot quan, aburrits a l'estiu, fem una masacre de formigues? El grau d'importància d'un animal es regeix pel seu tamany?
Això també passa en el regne vegetal, doncs quan tallen un arbre centenari ens sap més greu que quan tallen un arbust mal arreglat.
Fins i tot en trobem exemples en l'espècie humana, quan reclamen que a la gent gran se'ls ha de respectar més que als joves.

Admiro a la primera noia que (tot i que ho fes entrecreuant els dits) va dir:" El tamany no importa".

Comentaris

  • Realment és així.[Ofensiu]
    llunydetot | 16-02-2009 | Valoració: 10

    Ei Izaak, te'ls comentaria tots i tots amb un 10 xd, però no em faré pesada, així que aquest és un general.
    Res més, no?

  • m'agrada[Ofensiu]
    ANEROL | 08-11-2008 | Valoració: 10

    aquesta agilitat que mostres en aquest relat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de izaak

izaak

5 Relats

17 Comentaris

5262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Costa trobar equilibris tant perfectes com aquell tros d'horitzó en el que no es diferencia la línia de separació entre el mar i el cel... tot depén, en gran mesura, de la llum d'aquell precís instant.

I la teva llum, com és?


izaak... amb carinyo