Per fi lliure

Per fi les dolces cadenes que em lligaven a tu han desaparegut.
Per fi m'has donat la clau, i m'has deixat marxar. Ara puc caminar sola, la teva ombra no em seguirà allà on vagi.

Ara tot l'horitzó que s'alça davant meu és per mi sola. Ara puc aprendre a caminar, i a córrer si en tinc ganes.
Ara puc gaudir del sol, de l'aire, de l'olor de les flors... ara veig, i tinc sentiments propis.
Ara tinc la meva opinió.

Ja no hauré de plorar per les nits. Ni per les tardes.
Ja no em sentiré més sola a l'hivern. Ni a la tardor.
Ja no t'hauré d'esperar mai més, perquè ara ja sé que no vindràs. Ja no hauré d'esperar a que em truquis, o em miris, perquè ara ja sé que no tens ulls per mi.

No em fa mal el teu abandó. M'has fet lliure. Les teves paraules envoltaran la meva ment, però no la feriran.
Per fi sense tu.
Per fi lliure.