Sacrifici

A qui li pugui interessar:

Quan llegiu això jo ja seré mort; ho escric perquè no vull que la història em recordi com aquell que va assassinar el seu fill: com aquell assassí sense escrúpols que el va enviar a una mort segura. Vaig tenir els meus motius:
Tot va començar aquell fred hivern en què m'havien ascendit a cap de l'exèrcit de Carles I, ens proposàvem conquerir Mallorca, en aquells moments ens mans dels àrabs. Vaig decidir que jo amb uns quants dels meus homes aniríem a fer una expedició de reconeixement. Vaig triar els més valents, entre ells el meu propi fill. Érem uns vint homes, vam embarcar en una xalupa i vam emprendre el camí.
Vam desembarcar en una cala amagada i vam començar l'expedició. L'objectiu era descobrir les fortaleses de l'enemic, obtenir una idea aproximada dels efectius de què disposava i intentar infiltrar-nos per descobrir les seves tècniques de lluita.
El primer que vam fer va ser fer una volta de reconeixement per tota la illa. Havíem de viatjar d'amagat. Un moviment en falç i la guàrdia reial ens descobriria i ens faria matar a tots. Era una societat molt ben organitzada, les ciutats eren boniques i estaven ben defensades per sòlides muralles. Cada pocs centenars de metres hi havien torres de vigilància amb guàrdies.
Jo i el meu fill, disfressats ens vam infiltrar a la ciutat mentre la resta dels homes ens esperaven a fora. Estava molt ben construïda, amb carrers rectes i cases de pedra. Els carrers els patrullaven regularment guàrdies reials. En el mercat si venien gran varietats de productes provinents d'arreu del món. Quan vam creure que ja havíem recopilat suficientment informació vam tornar amb els nostres homes i ens vam dirigir cap a la cala on teníem amagada la xalupa.
En arribar-hi vam tenir una sorpresa desagradable. Hi havia 50 homes a la platja esperant que anéssim a embarcar per matar-nos a tots. Vam tenir sort de què nosaltres els vam veure abans a ells que no pas ells a nosaltres i ens vam poder amagar. Necessitàvem un pla per distreure els soldats de la platja i així poder embarcar a la barca. L'únic pla viable que va sorgir va ser el de que un de nosaltres fes d'esquer i atraiés els soldats i que els altres mentrestant embarquessin a la barca i fugissin. Aquest pla significava la mort segura de un dels homes i vam decidir jugar-nos-ho a sort.
Li va tocar al meu fill; el meu estimat fill únic. Jo tenia poder per evitar que hi anés però cap dels altres ho hagués acceptat i en el fons sabia que no ho podia evitar.
Així doncs, molt a pesar meu, el vaig beneir i se'n va anar. Sabia perfectament el que havia de fer: anar per un altre camí i fer que els guàrdies el perseguissin. El pla va funcionar a la perfecció, és l'únic consol que em va quedar. El seu sacrifici no va ser en va ja que ens vam poder salvar tots els altres gràcies a ell.