I si...què passaria?

En breus minuts, has narrat unes escenes ben diferents, bàsicament cinc: una primera d'interior, la de la trucada, amb la protagonista responent al telèfon; un altra de trajecte interior-exterior-interior on el paisatge no té cap importància; la tercera, un altre interior amb els personatges a banda i banda del taulell, molt formals; de nou un breu trajecte per canviar de decorat; la darrera, interior tal com correspon a l'alternança que estableixes com un pèndul, on es torna a mostrar una relació més personal, molt especial, entre els qui dialoguen: Quina roda! És com un carrusel...

Has presentat tres personatges principals i has nomenat dos d'accesoris: l'Aloma, el Lluís i Boris tenen veu i un cos propi, mentre la mare i el depenent típic només són un decorat necessari, cadascú representant d'un estil i d'un món ben particular: Quina mostra més interessant! És com observar la vida mitjançant un microscopi...

M'he anat preguntant al llarg de la lectura: què passaria si...? I he obtingut un munt de respostes!
El teu breu i curiós relat, tot un desafiament a la meva imaginació de lectora, ha estat un bonic regal de Reis, del qual he gaudit com si d'un repte es tractés.

Per correspondre, en el dia més clàssic de l'any per intercanviar obsequis t'envio una triple abraçada: gran, forta i inspirada,
Unaquimera

Està prou bé aquest escrit, però jo li posaria una mica més de "salsa", sembla que l'hagis escrit amb una seria expressió a la cara.
Li falta el punt i un final, no acabat, però potser sí haver-t'hi matat una mica més.

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

tota la pinta, que en Lluís tornarà a somriure i que el regal li farà molta il·lusió! (perquè li acabarà comprant el cotxe). Feia temps que tenia això mort, però amem si li torn a donar videta, ara que tenc un poc de temps per tornar a escriure, i que els estudis no me lleven tot el temps.
Esper que et sorprengui aquest comentari, jaja!
Una besada!