Reflexió "Reflexions sobre EL JO"

Certament estem més apegats a les coses mortes que a les vives, deia Krishnamurti. Deia que estem apegats, no a la nostra parella, que és un ser humà vivent, sinó a la parella del record agradable; que no estem apegats als vius, al riu que flueix, sinó al plaer d'haver vist aquell riu, el qual és un record, quelcom mort.
Clar, si em poso a reflexionar-ho, és depèn del que entengui cadascú per la paraula mort. Cadascú hi enten coses diferents. El que sí és cert és que jo, per exemple, m'estimo molt algú quan el tinc davant, i quan ja no el tinc físicament també sento això, i quan ho sento i no puc evitar que se'm faci una imatge al cap, allà m'hi apareixen els moments bons amb aquella persona. Però jo diria, lluny de morts i vius, material i inmaterial. I els sentiments no estan morts ni molt menys per mi, únicament no tenen matèria.

Crec que en general, tenim molt poques coses, o cap, clares. Li hem posat nom a tot pel simple fet del llenguatge, vull dir, només per a poder-nos-hi referir parlant. I això està perfecte, però s'ha convertit en etiquetar. I etiquetar és identificar. Ens pensem que en ocasions no és dolent etiquetar-nos o sentir-nos identificats amb quelcom, però sí que ho és, sempre. M'explico:
Si jo sóc nova a una aula i dins de les trenta persones que l'ocupen m'identifico amb una, perquè crec que s'assembla a mi en algun aspecte o el que sigui, aquesta persona ja tindrà un protagonisme especial per mi, per sobre de les altres, per tant, és una forma de discriminació cap a les altres persones. I això és violència; no-física, no-verbal, però violència, al cap i a la fi.
Per tant, si comprenem això, no si ho entenem, sinó si ho comprenem, entendrem moltes altres coses, i ens obrirem una porta més cap a la llibertat, ja que ara, si jo m'etiqueto d'anti-política, per exemple, i vens tu amb un sistema polític treballat, estudiat i de puta mare que pot ser el que salvi la societat actual, jo ja no me'l miraré, em serà igual el que em diguis, perquè sóc anti-POLÍTICA, i això té el nom de sistema POLÍTIC. No, no! I ja m'he tancat una porta, quan potser, si li canviéssis el títol i m'ho plantegéssis tot amb un altre vocabulari, al·lumillor m'interessaria. Però si jo m'etiqueto del Barça i tu del Madrid, millor no veiem un partit junts, perquè enlloc de disfrutar-lo acabarem a hòsties… i és ridícul.
Al moment que deixem de dir sóc blanc, aquell és negre i l'altre groc, entendrem que som el mateix, que formem part d'aquest mateix organisme, la Terra, i deixarem de sentir-nos d'un país, d'una religió, d'un partit polític, d'una raça,… i ens unificarem, això crearà el respecte, i tot va lligat de la mà.

La contradicció és un altre tema a part. Sota el meu punt de vista, no crec que existeixi. El blanc i el negre, contradicció: no! tots dos són colors, és el mateix però diferent. Odi i amor, contradicció: no! tots dos són sentiments, és el mateix, però diferent. I així amb totes. La contradicció la determina la ment, ja que ens han ensenyat el BÉ i el MAL, per exemple, i tot parteix d'aquí. El cor, el sentiment, no coneix contradicció, i si et poses a escoltar-te'l "n'hi trobaràs moltes", però no ho seran realment, únicament quan les transformes en paraules ho sembla, però és un efecte, com un d'òptic, però enlloc dels ulls, de la ment. Ah! I si determinem "això és contradictori", ja estem etiquetant.

Bé, el que està clar és que la gent vol canviar el món, parla de revolució, evolució, etcètera, però la majoria encara no han evolucionat ells, no s'han investigat, qüestionat, escoltat. I el canvi s'ha de fer primer dins per a poder fer-lo a fora, i tot va lligat, vull dir, a la que la gent el faci dins, a fora es farà tot sol.



llunydetot