Hidromassatge (infidelitat)

L'Elena va entrar al pis silenciós i ombrívol i en passar per davant de l'habitació una esgarrifança li va recórrer l'esquena com un gèlid ganivet. Sense voler donar-hi importància, va continuar passadís enllà fins a la cuina. De seguida van arribar-li els lladrucs alegres del Titan i la Pimpinela. Va acaronar-los llargament, amb recança. Ara s'haurien de separar. Ella s'havia d'endur la Pimpinela. Els gossos s'havien criat junts, alimentant-los amb biberons com si fossin criatures i a més eren parella. En això havia estat fonamental la col·laboració de l'Enric. L'entendria veure la delicadesa amb què ho feia.
Va asseure's a la butaca i va recordar com havia començat tot.
Ella era una jove secretària que un dia, en finalitzar un partit de bàsquet, havia anat a una festa on havia conegut l'Enric. S'enamoraren i, com que ell era un xicot que tenia negoci propi i la vida resolta, decidiren de buscar pis i casar-se. De seguida van trobar-lo, van fer-hi obres i el van decorar. Al dormitori van instal·lar-hi un hidromassatge circular prou gran per a tots dos, que a l'Enric li feia molta il·lusió.
L'Elena continuava amb la seva feina i la parella era feliç. Ell amb els seus negocis i practicant el bàsquet amb els amics i ella desitjant arribar a casa per estar junts.
Tot semblava anar a cor què vols, fins que un dia l'Elena es va sentir indisposada i va plegar abans de la feina. Va agafar la motocicleta, com era el seu costum i va dirigir-se a casa seva.
En arribar-hi, li va sobtar el soroll d'aigua i, creient que era l'Enric, va entrar a l'habitació amb un somriure.
L'espectacle que van veure els seus ulls era d'una evidència que li va gelar la sang a les venes. Quan va poder reaccionar, va sortir ràpidament donant un cop de porta.
Mai no s'hauria pogut imaginar una cosa així entre l'Enric i el Ramon.